 |
| Fotografia notodo.com |
Però Llum de Guàrdia (Ghost light) va més enllà. No és només un llenguatge fresc i còmic, no és tan sols una història de teatre sobre el teatre. No és tan sols una història de teatre que beu del llenguatge cinematogràfic com molts ja han dit. Manrique ens porta através de tot això a un altre tipus de reflexió més àmplia: agafa els fantasmes (el de Xirgu, el de Clara) per parlar de cadascú de nosaltres. Ens parla del fracàs, de créixer, de viure, de patir i de superar-se. En definitiva ens parla de la vida.
I tot això en clau d'humor. Surts rient i surts amb imatges a la retina que, més enllà de teló abaixat, et retornen i et fan reflexionar.
Molt recomanable.
Julio Manrique és un crack.....intentarem veure-la
ResponEliminaInteressant la progressió de Manrique. Crec que és ja, a hores d'ara, el nº1 de la escena catalana. Hi ha gent molt bona, però convenia un canvi generacional.
ResponEliminaAhir mateix la vaig anar a veure! Vaig sortir molt i molt satisfet! La vaig trobar molt bona, la veritat. I això que darrerament les obres d'en Manrique m'havien decebut una miqueta, però amb aquesta m'ha tornat a atrapar.
ResponEliminaMolt i molt recomanable!
Ep, crítica a tenir en compte!
ResponEliminaUna de les coses que trobo a faltar des de l'exili alemany és la possibilitat d'anar al teatre (s'entén: amb les mateixes facilitats lingüístiques que a casa meva). Segur que l'obra està bé; com a garbi24, en Manrique també m'agrada molt.
ResponEliminatindre que veure-la...a mi m'agrada el teatre tipus Yasmina Reza...
ResponEliminaAmb aquest escrit fas venir ganes d'anar al teatre a veure aquesta obra. Gràcies per la recomanació.
ResponEliminaMarta, ho sento, però era una obra que caducava aviat al calendari... ja no la fan: divendres van estrenar: Qui té por de Virginia Woolf? LA qual també promet...
ResponElimina