Voldria afegir encara alguna cosa més, un matís o alguna cosa complementària, a allò que ja ha dit en Lluís fa uns dies sobre la darrera pel·lícula de Lars Von Trier.
La por a la naturalesa femenina em sembla un dels seus eixos fonamentals. No tan sols la por a la natura, femenina per sí, sinó també la por a la naturalesa de les fèmines. Per extensió, la lectura pot ser molt misògina. L'home sembla encarnar la seguretat, està segur de sí mateix, o potser no tant? Ella segueix essent "Eva" i Eva segueix encarnant el mal. I el sexe, l'origen (o és destí?) de tots els mals. No en va el director provoca amb un bon munt de imatges sàdiques. Cal reprimir-lo fins al punt més àlgid. En aquest cas, fins la mort.
Els matisos i les lectures són múltiples.
Voldria fer, a més, una referència al pròleg i a l'epíleg de la pel·lícula, tots dos d'una bellesa plàstica excel·lents.
no he vist cap pel·lícula de Von Trier, però aquesta em venen ganes de veure-la. Hi ha molta controversia i aixó sempre és bó.
ResponEliminaTant si és Eva, carn de la seva carn, que gosa prendre el fruit de l'arbre de la savies, com si és Lilith, feta directament per Déu, com ell mateix, i que gosa no servir-lo i s'atreveix a viure en comunió amb la natura que ell ha de dominar, el cas és que sempre hi ha aquest pànic en la nostra societat. És allí, latent, en l'imaginari de tots els homes i, malauradament, de la majoria de dones, també, ja que el seu imaginari està reformulat després de segles d'educació en la inferioritat. Ara si que m'has decidit a veure-la. :)
ResponEliminaAquesta pot -dels homes- a la naturalesa femenina ha estat, durant segles, un dels grans mals de la Humanitat.
ResponEliminaNomés han passat nou anys, i conservo l'esperança que el segle XXI serà diferent.
Veurem, però...