I
Em llevo
després d’una nit mal dormida.
Una més.
II
Pedalejo al migdia
sota l’ombra
de les canyes i dels xops.
III
La brisa juga amb els meus cabells
sota el sol de setembre.
La llum impacta
però la calor ja no aixafa.
IV
El cervell pensa coses
que no tenen res a veure.
V
El riu no retruny
sinó que llisca silenciós.
Verd, marró.
Les algues ondulen
com tretes
d’aquell film de Tarkovski.
VI
Fauna:
Els ànecs neden contracorrent i es capbussen
Les cigonyes s’agrupen
i giren en grans cèrcols.
VII
L’aventura es materialitza
en forma de cop a la mà
manillar tort,
roda punxada,
cotxe al rescat.
Tornem.
VIII
Has passejat mai,
pel Camí del Riu,
vora el Segre, al migdia?
doncs no! a mi en toca el Ripoll que ara té peixos i fins i tot garces reials. Ja entenc que no és el mateix que el Segre però és el riu que m'ha tocat.
ResponEliminauna abraçada.
Nosaltres hem fet la ruta del baix Ter, de Verges a la gola, allí on es deslliure al mar. Sempre va bé pedalar a la bora del riu.
ResponEliminaI a la propera que fem us heu d'apuntar, sí?
Nit mal dormida: una mes (la teva sinceritat sempre es fa propera).
ResponEliminaI segur que també n'hi ha de les altres, les nits plaents... Tant com pot ser-ho anar en bicicleta.
Ostres , doncs jo només he fet la Tordera a peu, al matí i a la vora del mar.Però hi ha cada limícola:
ResponEliminaSi a la Tordera vas,
i no saps què hi trobaràs,
porta una guia autèntica,
de limícoles sota el braç.
Dolent amb avaricia. :-)
Ai ,els flaixos del pont de la diada...
Segre, Ter, Ebre...I fins i tot el rediviu Ripoll del Vallès. Els rius arrosseguen, amb detritus i contaminacions vàries, els delits i els somnis de les terres per on passa. Des de que el grec aquell es va adonar que mai era el mateix riu, que la seva màgia va surant indefinidament. Un riu és com la metàfora d’una vida: sorgeix d’un No Res i es dilueix en una altra vida o en un immens No Res col•lectiu on radiquen totes les quimeres del món.
ResponEliminaSalut