dimarts, 19 de gener de 2010

Antihomenatge a Joan Amades



Després d'un escrit tan brillant com el d'en Lluís, em pregunto com enfocar el meu punt de vista sobre el que ja m'agrada anomenar l'afer Joan Amades. Em sumo, segons sembla, al seu homenatge. En Víctor Pàmies segueix, així, aquella frase feta que diu "Que es parli de mi, ni que sigui bé". I aquí estem, fent un antihomenatge que s'acaba convertint en homenatge. I així tots contents: en Víctor per tenir un apunt més a la seva llista de blogs que s'han fet ressò i nosaltres per dir-hi la nostra.

I aquí mon pare intervindria per dir-me "Nena, que si el que vols és menystenir algú el millor és ignorar-lo. Ja t'ho he dit mil cops que el millor despreci és no fer apreci". Així, si fes cas dels consells de mon pare faria millor si m'estigués calladeta, però la xerraire de l'Eulàlia difícilment es pot estar fent mutis. És clar que si fes cas de mon pare no hauria mai iniciat un blog com aquest, i ja fa més d'un any que estem per aquí fent-la petar.

Però m'estic anant per les branques. Centrem-nos.
Ves per on, aquests dies s'ha acabat amb un gran castell de focs artificials el que ha vingut a anomenar-se l'any Joan Amades, en el cinquantè aniversari de la seva mort. No negaré que l'home, amb la feinada que va arribar a fer, alguna cosa de bo deuria deixar. I més d'una i de dues. El que desconeixem i mai més no podrem recuperar és allò que s'endugué del camí. Allò que esborrà del mapa. A tot arreu tothom ha tingut tendència a perdonar aquestes relliscades -si les podem qualificar així- i a magnificar la seva tasca en un exercici impecable de fer la gara-gara: que si quina obra tan ingent, que si les aportacions que va fer van ser tan valuoses... tot ha tingut el mateix color.

Passa, però, que aquest tipus de celebracions tendeixen a caracteritzar-se per un reconeixement que ratlla amb el llepaculisme. És típic, i fins i tot comprensible: celebrem un aniversari, i per tant el que cal és fer un reconeixement, i aquest no pot tenir cap vessant crítica -ja va passar en l'any Gaudí, o qualsevol altre tipus de celebració que porti el prefix "any"-. D'aquesta manera es perden grans oportunitats de revisar les tasques que han fet diversos personatges que, si bé potser van fer una gran tasca per una banda, per l'altra la van desfer. Amades, al temps que construïa també destruïa, com bé explica la metàfora del relat del Lluís. En Galderich al seu documentat apunt justifica l'actuació ultracatòlica d'Amades amb l'argument, més o menys, que era un home del seu temps. No dic jo que no tingui part de raó, però a mi em sembla que més aviat va ser un home esclau de les seves ideologies. Així, potser la crítica de ser poc científic està plenament justificada, perquè el mètode científic et permet actuar amb una certa objectivitat que deixa de banda les teves ideologies, sense deixar traspuar-les, siguin aquestes puritanes o llibertàries. Ja sabem que l'objectivitat no existeix, però d'això a manipular o esborrar rastres, hi ha un pas.

Els homenatges acostumen, pel simple fet de ser homenatges, a ser esbiaixats i mostren tan sols les bondats dels homenatjats. En aquest cas li ha tocat a Amades, però podríem citar altres exemples. I és una llàstima, perquè tot ensabonant-nos amb aquestes pràctiques perdem oportunitats d'aprofundir, des de la via crítica, en la revisió de les nostres personalitats.


16 comentaris:

  1. Però no em negaràs que la polèmica us ha anat de perles per transmetre la vostra visió. :-)

    Sóc el primer en dir, quan explico les etimologies sobre dites i frases fetes que ens arriben via Amades, que són explicacions sovint ingènues o fins i tot inversemblants. No més, però que les rondalles sobre gegants, ogres o dracs, sense anar més lluny.

    Però reblo: és l'únic que tenim. Ningú altre ens ho ha sabut o volgut explicar. I llavors, cadascú, des del seu propi raonament, que les agafi o les descarti, o que faci una mitja rialla còmplice.

    És ni més ni menys que el que passa amb la Viquipèdia. És fantàstic poder disposar en línia d'una obra d'aquesta magnitud, feta amb aportacions de molta gent diversa. Però compte, que cal acudir-hi amatent i amb ulls crítics, perquè no ens vulguin fer passar el bou per bèstia grossa.

    De totes maneres penso que hi ha un abisme entre ignorar i ocultar o esborrar del mapa.

    Si jo no parlo mai d'un tema, posem el cas dels toros, perquè no m'interessa el més mínim, no m'agradaria que en un futur em titllessin d'ocultador d'informació o pitjor encara, de destructor d'informació.

    En tenim proves d'aquesta afirmació referida a Amades? Potser per aquí podria començar el debat.

    ResponSuprimeix
  2. No sóc cap expert però, apart de la seva ultracatolica censura, tinc entès que l'Amades va ser un campió traient profit de negres i becaris (cosa que explicaria la magnitud de la seva obra).
    Algú en sap res d'això?

    ResponSuprimeix
  3. Trobo excel·lent la polèmica, personalment sempre l'he trobat carrincló. L'any Amades hauria d'haver servit (ho ha fet?) també per veure'n les mancances i afegir-les a l'obra i al personatge, per tal de poder mirar enrere i estudiar-lo com cal. Tot i això dius una cosa en la que no hi estic del tot d'acord: "Ja sabem que l'objectivitat no existeix, però d'això a manipular o esborrar rastres, hi ha un pas", tens raó, però entenc que aquest és un pensament de la segona meitat del segle XX, difícilment Amades podria treballar d'una altra manera a com ho va fer, entenent la seva formació, el seu entorn i la ideologia del seu món.

    Entenc que cal criticar l'obra i explicar i definir el personatge, però tenir-lo amor o odi em sembla feina baldera.

    Excel·lent apunt, d'altra banda :)

    ResponSuprimeix
  4. Et felicito Eulàlia. Inevitamblement m'has recordat el cas Ruyra. Aquest també ultracatòlic, beat i fejocista. Malgrat ser home de món (un burgés que va tenir accés a l'educació , a viatjar i al tracte amb els intel·lectuals i artistes de l'època ) no va bastir mai una narrativa que pogués superar les seves limitacions ideològiques. La defensa basada en considerar-lo un home del seu temps s'estavella i fa miques quan comparem la seva obra amb la d'altres escriptors també del seu temps. Si les etimologies o el costumari han estat el mèrit de Joan Amades (no ho sé, perquè no el conec i no ha despertat mai el meu interés)el lèxic és el mèrit de Ruyra.

    ResponSuprimeix
  5. Crec que tan útil és mitificar -en el sentit d'incorporar com a bens col·lectius les aportacions positives dels personatges- com desmitificar -fer veure que, en molts casos, "no es oro todo lo que reluce", que diuen en espanyol.

    I és bo fer cas als pares de tant en tant, però, òbviament, no sempre, com ens demostren les teves aportacions a aquest bloc, per exemple.

    Per cert, d'on surt exactament aquesta fotografia tan "freak", diguem-ne?

    ResponSuprimeix
  6. Amades crec que ha aportat molt del costumari independentment de ser o no catolic i d'això en Pau Riba n'ha tret molts temes

    ResponSuprimeix
  7. El més interessant de tot plegat és que finalment la crítica, o antihomenatge, o el conte del vampir que va mossegar Amades hagi estat un tema tan divertit, un debat obert amb ironies i alguna emprenyada. És evident que hem contribuït a l'homenatge vulguem o no. Però estic content que hi haguem donat la nota. No és fàcil.

    ResponSuprimeix
  8. Si hem contribuit a una mínima reflexió passant de les adulacions fàcils ja és molt! i si a sobre ens hem divertit, millro que millor.
    D'això...
    Joan, la foto surt exactament d'on surten moltes fotos, del google, era la meva metàfora d'un ultracatolicisme a la defensiva... (per si calia aclarir-ho).

    ResponSuprimeix
  9. ...aquesta foto és una joia......

    Prometo llegir-me tota la sèrie de l'Amades, tot i que és un personatge que no m'atreu gens....però, aquesta foto marededeusenyor que bona, com m'agrada

    ResponSuprimeix
  10. Eulàlia,

    Quan en Víctor obre els vostres apunts a la Cloenda de l'Any Amades ho fa des de la creença que les vostres aportacions són tant valuoses com les de tothom i que no sou els únics en comentar les mancances de l'Amades. A l'acte oficial de cloenda el mateix Manel Delgado les remarcava sense cap mena de problema, com així ha de ser. Potser teniu raó que estem massa acostumats a que un "Any" sigui un esdeveniment que hom utilitza per lloar les grandeses de l'homenatjat... però cal que aquí sigui així?
    Per això els vostres anomenats "apunts antiamades" tenen un valor especial i esperem que en properes convocatòries això quedi clar a tothom perquè el millor és la diversitat d’opinions. Això que anomenes "afer Amades", que malauradament crec que no arriba a tant, és un dels factors que jo personalment valoro més de tot plegat.

    Sobre el que dius m’agradaria que em justifiquéssiu l'apel•latiu d'"ultracatòlic" de manera raonada ja que és una llufa que li heu enganxat sobre la que fonamenteu una certa fòbia i no la veig fonamentada en res.
    S’hauria de dir en quines organitzacions religioses de signe extremista (adoració nocturna, associacions antipornografia, partits ultracatòlics, subscripcions a determinades revistes...) va militar per poder-lo definir així, aportant proves sobre el tema perquè sinó la vostra tesi pateix de ser poc científica que és una de les coses que precisament li retraieu.

    Sinó, jo l’anomenaria senzillament com a catòlic que no té res a veure amb la fotografia (per cert, molt bona!) que has enganxat perquè llavors voldria dir que el 90% de la població catalana del moment seria com aquestes monges.

    Crec que en l’apunt que he escrit (gràcies per citar-me) he intentat fer un perfil de la seva ideologia (què sé jo el que pensava!) a partir de dades disperses que he recollit i que crec que podrien definir-lo. No sóc cap expert en Amades i per això he volgut ser molt caute i no fer afirmacions maximalistes sense tenir proves. He posat que seguia certes tesis de Torres i Bages perquè ho diu una de les seves biografies però això no és suficient per dir que era ultracatòlic.

    Quan hom investiga una dèria centra els seus centres d’atenció en el que realment li interessa especialment i moltes vegades involuntàriament deixa altres temes en un racó. Crec que aquest és el cas de l’Amades i jo no li donaria més transcendència al tema ni l’acusaria de censor!

    ResponSuprimeix
  11. Continuació...

    Sobre la seva metodologia jo crec que se n’ha parlat molt i crec que a partir d’això no hi ha ningú que agafi al peu de la lletra el que diu l’Amades. El problema és que quan intentes contrastar les dades et trobes que no hi ha res perquè gairebé ningú més va recollir res, és un desert!

    Algunes acusacions al cas de l’Amades em recorda el cas del Jomeini i el Salman Rushdie. Al novel•lista se’l va condemnar a mort perquè escrigué, entre altres coses i com una ficció, que a l’Alcorà hi ha via uns versos que en comptes de ser dictats per l’arcàngel Sant Gabriel els havia dictat Satán. Això deien introduïa el dubte a tota l’obra i per això els musulmans es van emprenyar tant!

    Crec que tota obra pot tenir errors i fins i tot oblits i manipulacions intencionades i per això intento contrastar les dades que puc recollir i sinó les tinc hi poso un condicional per no mullar-me. I per això hem de treballar sempre amb el dubte metòdic de tot els que s’ha escrit (i el que escrivim!) perquè no són llibres revelats per Déu!

    Per aquests motius (espero no haver-me allargat amb el comentari...!) crec que quan parlem des d’internet hem de ser el més rigorosos possibles i no desqualificar a ningú sense arguments i proves fidedignes per contrarestar els qui diuen que TOT el que s’escriu a internet no té base com si tot el que està en paper anés a missa (perdó!).

    Girbén,
    Sobre el tema dels negres (en aquella època no hi havia becaris) precisament hem parlat per emails amb en Víctor, el Gazo i el Xavier perquè ens ha sobtat que ningú en digués res!
    L'obra de l'Amades no seria el que és sense el suport constant de l'Enriqueta i la Consol Mallofré, la seva esposa i cunyada que van treballar colze a colze amb l'Amades. Ningú, malauradament, ha recordat aquesta circumstància.

    ResponSuprimeix
  12. Gràcies, Galderich, per aclarir el tema de les negres de l'Amades. Ho havia escoltat en una conversa on el Perejaume i el Víctor Sunyol rondinaven de l'actitud censora de l'Amades i em va semblar digne de crèdit.
    Si n'arribes a saber d'ell!!!

    ResponSuprimeix
  13. Galderich, gràcies per dedicar-me tan extensos comentaris. Molt instructius. Em temo que la qualificació d'ultracatòlic té quelcom de subjectiva. És més que probable que coses que per tu són simplement catòliques per mi siguin ja ultracatòliques. Així que posar la frontera sobre què considerem una cosa o altra és una tasca de difícil precisió. Em temo que no ens posaríem d'acord.

    En tot cas m'alegra que seguim en el debat.

    Per cert i fent una nota al marge, fa molt de temps que tinc ganes de dir-t'ho: has pensat mai a canviar els colors del teu blog? Els teus apunts tan instructius com extensos són de difícil lectura online, si hi afegeixes que la tipografia inversa (lletres blanques sobre fons fosc) té un nivell més baix de legibilitat, el resultat és que dificultes la lectura al teu públic...

    ResponSuprimeix
  14. Eulàlia,

    El problema ve en utilitzar un terme com ultracatòlic que no és l'adequat i en el que es fonamenta tot el raonament. Llavors a partir de la paraula poden sortir inequívocs i equivocacions que és el que volem evitar.

    Per cert, mireu-vos el genial apunt d'escatologia.

    Sobre el tema del color m'ho miraré. De fet li vaig consultar a en Leblansky que és un penjat de l'estètica i em va donar el seu vist i plau. Ho parlo amb ell i mirem a veure què podem fer. El problema suposo que el tindré amb el fons de les fotografies que el tinc negre per ressaltar el llibre... en fi, fas bé de dir-m'ho perquè faré alguna prova, suposo que primer amb el d'adults que té menys visites.

    ResponSuprimeix
  15. Galderich, Si et sents més còmode utilitzant el mot catòlic enlloc d'ultracatòlic, no ens barallarem: per a mi són gairebé sinònims...
    Gràcies per la referència a l'apunt d'escatologia. Molt bo.
    Pel que fa als colors, al blog que compartiu amb en Leblansky, com que és fonamentalment d'imatges i prou el fons fosc no molesta, però al piscolabis & librorum jo trobo que sí, que guanyaria amb un fons clar...

    ResponSuprimeix
  16. Eulàlia,
    Ludwig Wittgenstein va afirmar que "els límits del meu llenguatge són els límits del meu món". Si per ultracatòlic, i ho saps, s'accepta de manera consensuada i general algú de militància molt conservadora i militant en moviments integristes la utilització d'aquesta paraula donant-li un significat fora del significat distorsiona el discurs que vols donar a l'article i caus en l'error del que acuses a l'Amades de ser poc cientific. Només deia això.

    Per una altra banda trobo bé que tothom li tingui mania a certs personatges (amb això compartim afecció...) però no entenc que una persona com l'Amades pugui crear fòbia tenint la seva biograia:
    - família obrera;
    - pare sense feina que es dedica a fer de drapaire;
    - de petit ell també fa de drapaire;
    - ven llibres de segona mà al mercat de sant Antoni mentre va llegint tot el que pot perquè l'escolaritat no entra en els seus plans;
    - a partir d'aquí es posa a estudiar idiomes (a més de treballar en el negoci familiar) i sobretot l'esperanto i participant activament en la seva divulgació;
    - participa també en moviments excursionistes els dies que pot el que li permet conèixer el país:
    - es dedica a recollir les tradicions del passat perquè veu que el seu rastre desapareixerà de manera ràpida i no se'n conservarà la memòria;
    - recull tot de paper efímer que ens ha arribat gràcies a la seva recol·lecció i que ens permet veure una mica més com era la mentalitat de l'època...

    En fi, no hi veig res negatiu en aquesta biografia a diferència de moltes altres que també han rebut el seu Any corresponent. Malgrat tot respecto el tema de les manies personals perquè jo també en tinc unes quantes...

    Sobre el fons ho miraré amb el Leblansky, de fet el seu bloc personal és blanc ara qui hi penso! :-(

    ResponSuprimeix

Related Posts with Thumbnails