Els blogs dels polítics (2)

En Lluís acaba d'obrir la capsa dels trons, en l'inici d'aquest any que estarà marcat per la pre-campanya electoral llarga. Resulta interessant veure quines iniciatives tenen els polítics a l'hora d'acostar-se als ciutadans. L'ús d'un blog, així com altres tecnologies, podria ser una eina útil, per a polítics i ciutadans. Però resulta que no és així.

Quan vaig assistir a l'acte de lliurament dels Premis Blogs Catalunya, el president del parlament i del jurat, Ernest Benach, va fer un discurs institucional glossant els blogs. Sembla que l'home creu veritablement en internet 2.0. Des del parlament han promogut els blogs, de manera que al seu web hi ha un apartat dedicat als blogs dels diputats. M'ha resultat suggerent passejar-m'hi una mica. Us ho recomano. Resulta força instructiu veure com la majoria ni tan sols se'ls ha acudit tenir un blog activat. Potser algú em podrà dir que 135 polítics no són representatius. I tindrà raó, però ja és una dada a tenir en compte, una mostra en el sentit estadístic. Un eufemístic "Bloc actualment sense contingut" ens indica, simplement, que el blog no existeix ni ha existit mai. És la frase que apareix a la majoria de les fitxes dels diputats. Els que tenen un blog, mostren la data de la darrera entrada, cosa que ens diu que molts d'ells van morir fa temps, amb entrades de fa un, dos i fins i tot tres anys. I hi ha altres fitxes que mostren entrades recents, les menys. En aquesta ràpida ullada, m'ha semblat que aquesta tendència desèrtica no segueix cap patró ideològic: el panorama és tan trist a les dretes com a les esquerres, què hi farem.Tot i que, potser influïts per l'empenta d'en Benach, val a dir que Esquerra és el grup de diputats que tenen més blogs i més actualitzats.

Molts dels polítics ni tan sols creuen necessari tenir un blog on expressar les seves idees i la seva acció política. Molts altres, que sí s'hi han apuntat, ho fan sense convincció, en Lluís ja ens ho apuntava, seguint els consells d'algun assessor que els indica -o els va indicar fa temps- que, per estar al dia, cal tenir un blog. Altres, seguint aquell lema segons el qual els blogs han mort, simplement han fet això, deixar morir els seu propi blog d'inanició. Els polítics no es prenen seriosament el tema del manteniment dels seus propis blogs. El que és pitjor és que potser no es prenen seriosament la seva feina.

Val a dir que hi ha honroses excepcions. El blog guanyador i finalistes a la categoria de blogs polítics en són una petita mostra.

Massa petita, em temo.