La vigència dels blogs

En Joan Alcaraz, als comentaris al primer post de l'any, treu un d'aquells temes que de tant en tant és recurrent: la viabilitat dels blogs. Millor dit, com alguns qüestionen la seva vigència. "Com? Fas un blog? Encara? Què poc modern!" El filòsof conegut d'en Joan emprava una expressió ambigua, confusa, d'aquelles que no volen ben bé dir gran cosa:

Els blogs ja no són el que eren.

I què vol dir exactament amb "ja no són el que eren"? D'una banda, transmet una imatge negativa, que ens remet als referents imaginaris comuns: que tot allò del passat va ser millor que no pas ara. Sempre m'he sentit incòmoda amb aquesta afirmació, perquè és ben sabut que la memòria ens traeix, als humans: de les coses passades algunes serien millors i d'altres pitjors, però la ment ens esborra les dolentes. L'afirmació no és certa de cap manera, en gairebé en cap àmbit. Les condicions de treball eren millors al segle XIX que no pas ara? La resposta és òbvia. Però tots tenim el referent comú que el passat va ser millor, i aquest planeja sobre la crítica implícita per estar dedicant temps a una cosa que no se'l mereix.

Els blogs ja no són el que eren. Objectivament que no siguin el que eren no té perquè ser negatiu. Potser passa que han evolucionat, que han millorat, que han crescut. Potser passa que han madurat. Que estan trobant el seu lloc. Dir que ja no són el que eren, en realitat no vol dir res. Calen alguns arguments més fonamentats.

De vegades es confon la tecnologia amb allò que la tecnologia permet. Fa cosa d'un any i escaig Paul Boutin va vaticinar la mort dels blogs perquè havien sortir altres tecnologies com el facebook, el twitter, en un article que, francament, tenia un aspecte de post de blog inqüestionable. Curiosament, per aquella mateixa època Riell Bulevard començava a caminar. Un any més tard les conseqüències d'aquell article se segueixen sentint, estenent-se en forma de rumor. Va llençar una afirmació errònia, en la que confon tecnologia i contingut. Sovint es produeix aquesta confusió, recordo haver escoltat més d'un cop frases afirmant que la tele havia de matar la ràdio i el cinema, i això no ha estat així. Algú llença una afirmació, amb la contundència amb que ho fa el Sr. Boutin i la frase "segueix corrent", estenent-se com un rumor. I és clar, les persones que l'estenen són, probablement, les mateixes que mai no han visitat un blog. Es segueix dient que ja és cosa passada, quan, de lluny, la seva vigència és inqüestionable.

I digueu-me malpensada, però potser allò que passa és justament el contrari: que davant la creixent influència d'un cert tipus de blogs hi ha algú a qui li interessa minimitzar-ne l'efecte, deixant anar rumors d'aquesta mena. "Els blogs? ja no estan a la moda!". Però qui afirma això no entén que no estem davant d'una moda, sinó d'una nova manera de comunicar-nos, expressar idees, difondre pensaments. Els periodistes comencen a protestar per "l'intrusisme dels blogs". Jo em temo que, al marge que si ho veuen així és també perquè no coneixen el mitjà, si tenen por del blog ferotge és per alguna cosa. I aquesta cosa deu ser que tenen més pes i més influència que la que nosaltres mateixos ens atribuïm.

Pel nostre Riell Bulevard últimament n'hem viscut alguns exemples.