dimarts, 5 de gener del 2010

La vigència dels blogs



En Joan Alcaraz, als comentaris al primer post de l'any, treu un d'aquells temes que de tant en tant és recurrent: la viabilitat dels blogs. Millor dit, com alguns qüestionen la seva vigència. "Com? Fas un blog? Encara? Què poc modern!" El filòsof conegut d'en Joan emprava una expressió ambigua, confusa, d'aquelles que no volen ben bé dir gran cosa:
Els blogs ja no són el que eren.
I què vol dir exactament amb "ja no són el que eren"? D'una banda, transmet una imatge negativa, que ens remet als referents imaginaris comuns: que tot allò del passat va ser millor que no pas ara. Sempre m'he sentit incòmoda amb aquesta afirmació, perquè és ben sabut que la memòria ens traeix, als humans: de les coses passades algunes serien millors i d'altres pitjors, però la ment ens esborra les dolentes. L'afirmació no és certa de cap manera, en gairebé en cap àmbit. Les condicions de treball eren millors al segle XIX que no pas ara? La resposta és òbvia. Però tots tenim el referent comú que el passat va ser millor, i aquest planeja sobre la crítica implícita per estar dedicant temps a una cosa que no se'l mereix.

Els blogs ja no són el que eren. Objectivament que no siguin el que eren no té perquè ser negatiu. Potser passa que han evolucionat, que han millorat, que han crescut. Potser passa que han madurat. Que estan trobant el seu lloc. Dir que ja no són el que eren, en realitat no vol dir res. Calen alguns arguments més fonamentats.

De vegades es confon la tecnologia amb allò que la tecnologia permet. Fa cosa d'un any i escaig Paul Boutin va vaticinar la mort dels blogs perquè havien sortir altres tecnologies com el facebook, el twitter, en un article que, francament, tenia un aspecte de post de blog inqüestionable. Curiosament, per aquella mateixa època Riell Bulevard començava a caminar. Un any més tard les conseqüències d'aquell article se segueixen sentint, estenent-se en forma de rumor. Va llençar una afirmació errònia, en la que confon tecnologia i contingut. Sovint es produeix aquesta confusió, recordo haver escoltat més d'un cop frases afirmant que la tele havia de matar la ràdio i el cinema, i això no ha estat així. Algú llença una afirmació, amb la contundència amb que ho fa el Sr. Boutin i la frase "segueix corrent", estenent-se com un rumor. I és clar, les persones que l'estenen són, probablement, les mateixes que mai no han visitat un blog. Es segueix dient que ja és cosa passada, quan, de lluny, la seva vigència és inqüestionable.

I digueu-me malpensada, però potser allò que passa és justament el contrari: que davant la creixent influència d'un cert tipus de blogs hi ha algú a qui li interessa minimitzar-ne l'efecte, deixant anar rumors d'aquesta mena. "Els blogs? ja no estan a la moda!". Però qui afirma això no entén que no estem davant d'una moda, sinó d'una nova manera de comunicar-nos, expressar idees, difondre pensaments. Els periodistes comencen a protestar per "l'intrusisme dels blogs". Jo em temo que, al marge que si ho veuen així és també perquè no coneixen el mitjà, si tenen por del blog ferotge és per alguna cosa. I aquesta cosa deu ser que tenen més pes i més influència que la que nosaltres mateixos ens atribuïm.

Pel nostre Riell Bulevard últimament n'hem viscut alguns exemples.

17 comentaris:

  1. Hi ha molt de corporativisme en molts camps i molta por, pel fet que el pastís es petit, des del principi va sorgir gent que pontificava sobre els blogs i sobre com havien o no de ser, després, aviat, van començar a cantar-los les absoltes. La llibertat individual sempre fa por. Jo crec que gaudeixen de bona salut, de fet es llegeixen molt més que no pas els diaris.

    ResponElimina
  2. Bravo, Eulàlia, ho has dit molt bé. No estem en això per marcar tendències i, si trobem una manera millor de comunicar-nos idees, vivències o pensaments, no dubto que l'adoptarem.

    En quant als que se senten amenaçats pels blocs, que es vagin posant les piles i deixin de parlar sempre per boca d'un altre, perquè hi ha moltes coses que només les pots llegir en aquests petits espais personals i lliures.

    ResponElimina
  3. Suposo que aquests que acusen als blogs d'intrusisme deuen pensar només un tipus de blocs; apart de problemes per a pair la complexitat.
    Perquè és un univers, aquest dels blogs, que com una rèplica del real està farcit d'ecosistemes.
    Per exemple: un cop per setmana entro al B2EC -el portal dels blogs d'escaladors catalans- per veure que fa la penya; i hi ha una cinquantena de blocs actius. Allà hi tinc algun amic que pot arribar a rebre 500 visites.
    Per estar-se morint el malalt presenta una salut de ferro!

    ResponElimina
  4. encara hi ha corda per estona! també algú va vaticinar la mort de llibre. Però fins i tot amb el llibre electrònic el llibre no morirà. I els diaris? I la ràdio?

    ResponElimina
  5. Curiosament qui sempre va "a la contra" dels blogs solen ser els intel·lectuals que en viuen de la seva condició: literats i periodistes. Potser serà perquè no cobrem? Tot i així, malgrat ser titllats de "subproducte", de tenir poca influència, de no tenir prou qualitat ... cada vegada hi ha més d'aquests intel·lectuals professionals que tenen un blog. Havent afegit, com no, la figura del negre blogaire. I és que hi ha coses que no canvien. No és que qualsevol temps passat fos millor, és que era igual ;P

    Un bon post Eulàlia :) com sempre, clar, entenedor i endreçat :)

    ResponElimina
  6. potser cal reconèixer que la moda dels blogs ha ajudat força al seu creixement, i realment qui tingui un blog perquè és de moda el deixarà quan ja no sigui "IN". Però qui l'empra per a comunicar-se, ho continuarà fent fins que hi hagi quelcom millor (estigui de moda o no)

    és cert que han aparegut en els últims anys altres formes de comunicació paral.leles com són el facebook, twitter, etc que en alguns casos han substituit tecnologies ben actuals (quantes amistats teniu ara al xat del msn i quantes al del facebook? la migració de l'un a l'altre ha estat fulminant...) però en relació als blogs, semblen més aviat complementàries. En el cas del twitter per la limitació dels 140 caràcters, i en el del facebook, perquè dirigir-se només a les amistats no és el mateix que escriure globalment com en un blog.

    El contingut gratuït (no només els blogs, i no només desde de fa dos anys, sinó de molt abans) els treu quota de mercat, i per això l'han atacat sempre, igual que feien els de la TV amb internet en general fa anys. Al final van tenir de pujar al carro perquè sel's escapava, però de tant en tant encara surten amb el discurs demonitzador d'internet com la font de tots els mals...

    Malgrat tot, els blogs estan aqui per a quedar-se, potser canviarà el canal (com en el cas del msn) però la funció serà la mateixa: opinar i expressar-se lliurement.

    Molt bon post.

    ResponElimina
  7. M'encanta no ser modern i estar passat de moda. Gràcies pel post, buf, ara em sento molt millor.

    ResponElimina
  8. Poc puc afegir, tan sols dit, visca els blogs i per molts anys!

    ResponElimina
  9. Excel·lent post, Eulàlia; aquest és un tema molt interessant i que mai "passa de moda", hehe...
    És ben certa la referència que fas al món del periodisme; molts col·legues meus estan espantats per la força que pren aquesta forma de comunicació. Pensem que, fins no fa pas gaire anys, d'emissors només n'hi havia uns "pocs": periodistes, cineastes, escriptors; en canvi, què passa avui? Que, amb l'eina bàsica, tothom pot fer de periodista (potèncialment, per suposat; altra cosa és que la feina sigui bona), de cineasta (YouTube en va ple, per exemple) o d'escriptor, que sense editorial mitjancera pot publicar-se els seus propis llibres.

    És obvi que molts veuen perillar la seva posició, així que no és difícil intuir d'on surten aquests rumors.

    Visca la comunicació i les eines que la permeten i la fan més global!

    ResponElimina
  10. És freqüent confondre el mitjà amb el missatge. Aquesta barreja de corporativisme, snobisme i altres ismes, són els que propaguen aquesta mena de coses. O ja no us en recordeu de quan en Buñuel era la sagrada eucaristia, just quan si es volia veure s’havia d’anar frontera enllà ? Quan va ser assequible, molts dels més refinats cinèfils deien que, en general, era una merda, tret d’un parell d’obretes de les primeres, de quan començava a fer surrealisme...
    Sovint em sembla que qualsevol temps passat era millor, però és que, a part de que som selectius amb la memòria, fa uns quants anyets, tots en teníem menys –uns més que altres- que ara i això també compta...
    Un excel•lent post, Eulàlia.

    ResponElimina
  11. Felicitats per aquest apunt que trobo excel.lent.

    ResponElimina
  12. El filòsof conegut meu ve a dir que els blocs eren vàlids com a eines d'anar més enllà de certes informacions presumptament censurades (als EUA, sobretot, i segurament a d'altres llocs del món).

    Jo els veig, sobretot, més que com a estris informatius, plataformes d'opinió. Eines de llibertat, en definitiva.

    I, des d'aquest punt de vista -que no contradiu necessàriament l'altre-, trobo que són totalment vigents.

    Deixant de banda que m'encanti ser una mica "antic" i no anar d'acord amb les modes...

    En tot cas, entre tots hem encetat -o continuat- un molt interessant debat.

    ResponElimina
  13. Crec que sempre hi ha teòrics de la comunicació disposats a anunciar el futur. El cas és que els diversos mitjans, canals i formes conviuen perquè són diversos. Ho expliques clarament. Igual com conviuen cotxes, motos, avions i vaixells, perquè són formes de viatjar diverses.
    Segurament més d'un voldria que hi hagués només Twitter: quatre ratlles i adéu, que tinc pressa i el temps és or. No em sembla que hi hagi conflicte entre canals i formes: a cada persona li escau una mena d'expressió. Seria una barbaritat voler homogeneïtzar la forma que té la gent d'escriure i de pensar, o d'usar internet. En fi, has aconseguit obrir un bon debat!

    ResponElimina
  14. Gràcies a tots. A mi em sembla evident que estan vigents, i que no segueixen modes. Ja poden piolar aquells que els critiquen...
    Com diu en Ferran, també s'ha intentat demonitzar "internet" per la llibertat que suposa. I als governs aquèsta pèrdua de "poder" els desagrada.
    Quan ja veuen que no hi ha res a fer, llavors s'hi apunten: mitjans de comunicació, governs partits polítics.

    D'altra banda és cert que hi ha molts tipus de blogs. En aquest sentit, m'agrada l'aportació que ha fet el Girben sobre els blogs d'escalada, perquè donen un angle diferent. La meva germana té com a afició l'esquí de muntanya i té el blog miscellanna. Col·labora en un bloc "comunitari" que es diu "cegesquí". No sé si té tantes visites com el d'escalada que esmenta en Girbén, però em consta que els serveix per organitzar trobades, sortides i compartir coneixements. En realitat, comença a substituir els "clubs d'escursionisme", perquè facilita la comunicació i l'organització de les coses. Tot un altre tema, aquest...

    ResponElimina
  15. A mi em sembla que parlar així de "blogs" en general, és com parlar de llibres o de diaris en general: una absurditat. Hi ha de tot. Com a eina, si encara estan vigents els llibres i els diaris, com no ho han d'estar els blogs que tenen quatre dies?! Alguns ja els volen jubilar?! I és que a més, una eina, no treu l'altre, excepte potser per alguns que hi tenen interessos creats en una de determinada i no volen competència, és clar...

    ResponElimina
  16. hi han blogs que no son interesants com els vostres

    ResponElimina
  17. Eulàlia, un post excel·lent.
    Subscric bona part de les opinions de la resta de companys/companyes blocaires.
    I subscric en part l'opinió de l'Òscar Roig quan diu que posar en un mateix sac diaris, llibres, etc és una absurditat.
    Té raó. De blocs (amb g o c tan és!) n'hi ha de molts tipus.
    Algú potser va pensar que això dels blocs seria quelcom efímer i que la creació de noves formes com el facebook o twitter els podrien substituir. Realment el facebook i el twitter penso que tenen utilitats diferents a un bloc.
    Penso que Internet ha de ser lliure i els blocs han donat un espai de llibertat a molta gent per poder opinar, pensar, compartir continguts que potser abans només tenien certs canals.
    El bloc és un nou gènere...és un nou gènere del S.XXI. Com molt bé algú ha dit...els blocs van arribar a les nostres vides per quedar-se i crec que mentre siguin espais i illes de llibertat s'hi quedaran força temps.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails