dimarts, 19 de gener de 2010

Obscenitats




L'altre dia començava el meu post del documental sobre Garbo tot dient que en circumstàncies en què la vida ens posa a prova sorgeixen personatges que destaquen per seu coratge, el seu valor, per sobresortir per damunt dels altres. Em vaig oblidar de la filosofia oriental que ens diu que tot ying té el seu yang... que el món es regeix per forces oposades i complementàries.

Em resistia a parlar de la catàstrofe d'Haití. És tan brutal, tan devastadora, tan innombrable, que no sabia com abordar-la.
Em vaig quedar atordida amb les imatges. Els periodistes allà desplaçats es mostren compungits. Veiem titulars impactants a l'estil de "Pitjor que el Tsunami" o bé "Jo he vist l'apocalipsi". Acostumats a les paraules amplificades per a les menors efemèrides, quan arriba una situació realment aclaparadora els periodistes no saben com anomenar la catàstrofe. Es veuen incapaços de transmetre l'horror, el drama humà, el terrible terrabastall. Com descriure l'horror quan ens hem begut les paraules en coses menors? Com transmetre l'infern? El veritable infern?

La cara d'aquesta noia, en la fotografia que la setmana passada encapçalava totes les primeres pàgines dels diaris, quedarà enregistrada com la imatge del terratrèmol. Tot i que imatges molt més esfereïdores, les imatges que es deriven de la necessitat de sobreviure s'aniran afegint l'una rere l'altra: persones desesperades per poder aconseguir una ampolla d'aigua, la qual val ja més de 20 o 30 dòlars, 20 dòlars que ningú no té. La violència sobre un home arrossegat pels carrers mentre algú l'enfoca des de la càmera del mòbil, l'arrosseguen fins a matar-lo, fins a cremar-lo sota una pila d'escombraries. Violència per sobreviure en un entorn hostil?

Aquestes imatges ens acompanyaran durant uns dies.

Durant uns dies. Vet aquí. Uns dies i prou. Perquè passada l'emergència els equips internacionals marxaran. I Haití quedarà abandonada a la seva sort. I el FMI contribuirà a la seva dissort augmentant-ne el deute extern. Així és l'ajuda internacional, feble, hipòcrita, absurda. Tindrem l'opció de netejar les nostres consciències donant uns diners a una ONG. I creuar els dits i confiar en què serveixin per alguna cosa.

Entretant des d'aquí, des de les nostres panxes obeses, tenim un bisbe tant espiritual com feixista, fent declaracions aberrants. Trobo que, a nivell general, se n'ha dit poc de la magnitud i la gravetat de les afirmacions del bisbe.
Una mica més a prop tenim els nostres feixistes particulars, habituals i minúsculs, que bramen des de l'únic espai que els queda; parlo de l'inefable Sostres qui segueix de ben a prop le passes del bisbe. Ja ens hi té acostumats, és clar. Tot plegat, veritables obscenitats. Com si els pobres, pel fet de ser pobres, fossin mereixedors de les majors desgràcies. Diuen que als barris rics les destrosses han estat menys dramàtiques. I al Japó, és clar, la desgràcia hauria estat menor.

D'aquí a ben poc esborrarem aquestes imatges que ens neguitegen. I n'afegirem alguna de nova, com la d'un equip de futbol alçant una copa. Una imatge que ens reconforti, que ens calmi l'esperit.

14 comentaris:

  1. La malaurança d'Haití ve de tan lluny... Colom va escriure dels seus nadius: “son adecuados para ser mandados i obligados a trabajar”... I al cap de seixanta anys ja no en quedava ni un.

    ResponElimina
  2. he rumiat com parlar-ne i no m'hi he vist amb cor. Obscenitats és el títol més adequat i com ens ho comuniques la millor manera, des d'un profund desencant.

    ResponElimina
  3. Ja me'n recordava poc del Sostres, la veritat. Ell sí que, amb un comentari com el que fa, demostra ser obscè... Tant o més que el bisbe.

    Països com Haití no ho tenen gens fàcil -i ara, menys-, però el mínim que podem fer és no enfotre'ns-en

    ResponElimina
  4. Si senyor, tota la raò del mon.
    Quina impotència et fa sentir les noticies, jo m'he indignat quan avui anunciaven que arriben trtansatlantics amb turistes.
    Francament de vegades, m'estimaria no ser humana.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  5. El problema d'Haití no és només el terratrèmol sinó la seva situació permanent d'extrema pobresa, el més pobre de Llatinoamèrica (que ja és dir!) i dels més pobres del món agafant Àfrica i alguns d'Àsia.

    Una vegada passat el terratrèmol els oblidarem com els oblidem en la desgràcia del dia a dia.

    Sobre el bisbe i el Sostres millor no comentar res perquè es comenten sols... De fet a Collonades va publicar el text del Sostres i no li vaig deixar ni un comentari perquè encara els alimenta més!

    ResponElimina
  6. que be u expreses Eulália

    ResponElimina
  7. La brutalitat de la història ha de suportar opinions tan grotesques i malaltisses com les del Sostres, el vell conegut. Però també les de Monsenyor Munilla, que considera la pèrdua de la fe en Crist un desastre molt superior al del terratrèmol.
    Per poca empatia que ens tinguem els humans entre nosaltres, sentir-ne una mica davant del dolor tan terrible seria el mínim esperat. Hi ha coses que costen molt de comprendre, com que els turistes segueixin viatjant a l'illa, en els seus paradisos "Tout compris" i a prova de seïsmes. Definitivament, esgarrifós.

    ResponElimina
  8. “Existen males mayores que los que está sufriendo Haití tras el terremoto, como la pobre situación espiritual y la concepción materialista de la vida.”
    És tot el que se li acut de dir a aquest “personatge” davant del sofriment tan espantós d’una població massacrada, no només pel terratrèmol sinó per tants anys de pobresa, dictadures, corrupció política, analfalbetisme, malalties, morts...

    I no oblidem que aquestes no han estat les úniques declaracions del bisbe Munilla. Aquestes també són seves:
    “ No hay otro camino de liberación para las personas homosexuales que la lucha por corregir sus propias tendencias desviadas”
    Més que esgarrifós. Imperdonable.

    ResponElimina
  9. Haití és la malaurada conseqüència d’un antic colonialisme i l’actual globalització i com diu el refrany:”Les penes no venen mai soles”.
    El Sostres i en Munilla, no es mereixen ni un mot...Nomes ser engolits per una d’aquestes “menstruacions” metafòriques de la terra de les que parla. En Munilla, potser hi trobaria nous matisos espirituals que defensar...

    ResponElimina
  10. Modereu els adjectius

    ResponElimina
  11. De totes les opinions exposades, subscric l'opinió de la Clídice, francament l'ús de determinades històries (el patiment dels pares adoptius esperant els seus fills...),l'ús de determinades imatges, o fins i tot el malús de determinada informació (la ciutadana madrilenya P.Juárez que van donar per morta, què fort, no?) fa que l'adjectiu obscè sigui un adjectiu apropiat per descriure determinades situacions que per desgràcia nostre es reviuen en cada tragèdia o catàstrofe, sobretot de tipus humanitari.
    Subscric la teva opinió Eulàlia i les teves paraules són força encertadades i acurades.

    ResponElimina
  12. Gabriel has de saber que la noticia de la mort de P Juarez va ser una cagada de la TVE

    ResponElimina
  13. Benvolguda Eulàlia:
    Aquest post em va semblar prou interesant com per agregar-lo com un enllaç en el post que vaig escriure en el meu blog parlant de tot plegat.
    Espero que no t'importi que recomani les teves reflexions...
    http://naufragiobrer.blogspot.com/2010/01/solidaritat-amb-la-gent-duna-terra.html

    ResponElimina
  14. Gabriel, Moltes gràcies per la cita. Com vols que em sàpiga greu que recomanis les meves reflexions? Al contrari!

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails