dissabte, 30 de gener de 2010

Energies obsoletes, ficció i possible realitat



L'energia nuclear va tenir uns grans detractors a l'època dels setanta i vuitanta. Qui més qui menys portava enganxada a la carpeta del cole, al cotxe, ves a saber on, aquell adhesiu del sol rialler sobre fons groc que il·lustra aquest post. Durant alguns anys, els detractors de les centrals nuclears semblaven haver guanyat la partida i que, com a mínim al nostre país (a França és tot un altre cas), ja no es promourien més centrals nuclears.

D'un temps ençà hem vist reviscolar la defensa de l'energia nuclear amb algun missatge ambigu que suggeria que l'energia atòmica no era tan dolenta. No era tan contaminant, que al cap i a la fi, la demanda cada cop és més gran i que no s'arribarà a tot arreu. Que si optem per l'energia nuclear no estem contribuint a l'escalfament del planeta. Gairebé com si es tractés d'una opció ecològica. I rere aquests missatges, que probablement tinguin alguna part de veritat, s'ha anat creant de nou una posició favorable a l'energia nuclear. Aparentment les fortes i poderoses raons que desaconsellaven l'ús de les nuclears com a font d'energia s'han diluït en un no-res, entre la boira i el fum. Ara potser, amb la polèmica del cementiri de residus -un cementiri ben viu, per altra banda- el discurs antinuclear sembla que torni a prendre empenta, afortunadament.

El tema de l'energia és d'aquells també tenebrosos i obscurs, sotmès a les forces dels lobbys i els misteris ocults. De vegades hom té la impressió que portem un segle durant el qual ens han aixecat la camisa, durant el qual s'han descobert formes més barates, durables, ecològiques i fàcils de fer funcionar. Que probablement algú ha trobat el desllorigador -potser des de fa temps- i que en canvi interessos poderosos pressionen per evitar que surtin a la superfície. Potser aquest és un tema que donaria per més d'una novel·la.

Però torno a fets més reals, torno a allò que és probable a més de possible. Sembla evident que el model energètic que ens volen vendre és, simplement, obsolet. Heretat no ja del segle passat sinó de molt més enllà, fins i tot. Vivim en una societat del segle XXI amb un model propi del segle XIX. Fins i tot en el moment d'invertir en les energies anomenades renovables s'opta per aquest model: una central productora de molts quilovats que envia electricitat a la xarxa on hi ha molts i molts usuaris finals que consumeixen l'energia -després d'abonar un sucós import pel consum realitzat. Fins i tot quan les esmentades energies renovables afronten noves inversions ho fan des d'aquesta aproximació, quan probablement la solució està molt més a prop.

Recordo el darrer cop que enfilada dalt d'un avió mirava per la finestreta mentre m'aproximava a l'aeroport. Milers de terrats s'estenien al meu davant com una catifa immensa. De cop, ni sé com, em va venir al cap: si tots aquests terrats tinguessin una placa fotovoltaica instal·lada, seria necessària l'energia nuclear o la tèrmica?

10 comentaris:

  1. De vegades sembla que el món camini cap al passat, cap a un conservadurisme creixent en tots els camps, cap a una manca d'intel·ligència creixent; som cada vegada més com un càncer per la vida del planeta.
    El que és increïble és que bo i existint un projecte tan interessant com DESERTEC, amb un grapat d'empreses interesades i en marxa, tan poca gent hagi sentit a parlar de DESERTEC, i tanta gent encara somnii en tecnologies nuclears que en aquest planeta haurien d'estar prohibides. Una altra història seria a Mart o en alguna lluna de Júpiter en un futur.
    Si voleu saber de què va desertec:

    http://www.ecologiablog.com/post/1643/desertec-super-red-de-energia-solar-a-construirse-en-el-norte-de-africa

    JO també en vaig parlar no fa gaire al meu blog:

    http://nuesaliteraria.blogspot.com/2009/07/desertec-la-solucio-energetica-global.html

    ResponElimina
  2. La millor energia es la solar Si la treiesim dels deserts ecuatorians hi hauria mes seguretat energetica per tothomi millarraria l'us de l'aigua i el clima s'atemperaria. pero cal una bona coperacioentre Europa i l'orient medi i tambe l'Africa del nort. Usant electricitat i aigua deselinitzada les centrals termosolars i els parcs eolics seran el futur. tinc una completa exposicio al meu BLOG

    ResponElimina
  3. La natura ens ofereix de tot, per poder obtenir-ne energia sense riscos de cap mena per ningú. El sol, l'aigua, el vent... tot això és aquí, en podem fer ús sense perjudicar-nos! Alguna raó hi deu haver perque malbaratem aquests preuats recursos, i per contra insistim una vegada i una altra en la qüestió nuclear, però ni la conec ni l'entendria gaire, em sembla.

    ResponElimina
  4. aixó de Desertec és molt interessant, ho vaig veure tornant de Lanzarote, i es impressionant, ocupaven més espai els panells solars que el poble del costat, i a més a més són llocs de treball al Marroc o s'està apostant molt fort per l'energia solar, neta i gens perillosa. L'energia nuclear és un pou d'interessos. Nuclears NI!

    ResponElimina
  5. Eulàlia, penso que d'un temps cap aquí, havíem perdut el sentit de la protesta i que ara, amb la crisi, l'estem recuperant. Hem estat molt acomodats, adormits als llorers i així ens va...

    ResponElimina
  6. La crisi ens ha fet i ens farà més pobres, però també ens ajuda a pensar més, a ser més sensats i a revisar les coses que anèvem deixant de banda, convençuts d'aquella bestiesa del creixement il·limitat.

    ResponElimina
  7. Com molt bé dius Eulàlia en tot plegat hi ha molts interesos i lobbys ocults. Fins i tot desconeixia que hi havia una Associació de pobles amb plantes nuclears.
    (Bé, no es diu així..però ja m'enteneu)
    El pitjor del cas és la politització de tot plegat.
    Però al mateix temps reneix un debat que ens hauria de fer plantejar que cal demanar a les nostres administracions un aposta més sincera per les energies renovables, sigui eòlica, solar, etc
    Hi ha qui diu que tot plegat són cicles i com bé diu en Lluís en època de crisi que ens fa més pobres també cal un replantejament real de vells esquemes.

    ResponElimina
  8. Biolegs australians estan en aquests moments defenen tot el que son energies nuclears amb protecció RASH. No se potser que deixem passar el temps i a veure on ens porta tot aixo

    ResponElimina
  9. Ernest, prefereixo que els diners destinats a investigació es destinin a les energies renovables que no pas a les no renovables i potencialment molt perilloses, per molta protecció RASH que s'hi inclogui. Per cert he intentat buscar alguna cosa del tema i no me n'he sortit, estaria bé, Ernest, que ens facilitessis enllaços.

    Respecte el projecte DESERTEC n'havia sentit parlar i de nou faig la mateixa reflexió: prefereixo que s'inverteixi en un projecte d'aquesta mena que no pas una central nuclear (o un cementiri).

    Dit això hi poso un PERÒ: el projecte adoleix del mateix mal i és que reprodueix el mateix model energètic centralitzat de sempre: una gran central que produeix energia i el distribueix a molts usuaris: amb el desgast de transport que això suposa, etc. Jo parlava de fer un pas més enllà. Si cada terrat, cada casa, cada indústria, cada polígon industrial tingués al seu terrat una placa fotovoltaica tindríem una ciutat que seria alhora productora d'electricitat, subministraria electricitat a la xarxa. Producció distribuïda. Estem parlant d'un nou model molt més agosarat, i seria possible si les nostres autoritats gosessin enfontar-se a les companyies energètiques (ai-làs!).

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails