dissabte, 17 de juliol del 2010

Retalls d'estiu: els caragols


Cada estiu, quan ha plogut, sortim pels marges a plegar-los. Acabem amb les mans plenes de baves lliscoses, llefiscoses.

Quan era petita n'agafàvem uns quants, eren les nostres mascotes per deu minuts. Els fèiem fer carreres, però ells feien el que volien. No recordo haver aconseguit mai que arribessin ben drets a la línia que marcava el final de la cursa.

Encara ara m'agrada posar-me'n un a la mà i veure el rastre platejat. Digueu-me infantil.

Segur que acabaven a la cassola, sense escrúpols, ni condescendència. Com els conills.

9 comentaris:

  1. El destí final seria segurament la cassola però, tal com sovint s'explica, la part més important és el trajecte. I el trajecte era, en aquest cas, joganer i divertit.

    ResponElimina
  2. a casa els meus sogres com vivien a les afores, n'hi havia molts pels marges quan havia acabat de ploure. El meu sogre era de Serós i els feia a "la patarrellada" dos dies en dejú i després a sobre d'un filat cuits amb brasa de foc. Una vinagreta i estaven bonissims.-

    ResponElimina
  3. Recordo que, quan era petit, a les polleries, apart d'escorxar sense mania pollastres i conills, sempre hi tenien una cargolera de vímet amb una tapa de filat. Llavors la ciutat no quedava tan lluny dels marges dels camps.
    Ara als cargols cal anar a buscar-los, garratibats, a La Sirena.

    ResponElimina
  4. Jo no menjo ni caragols ni conills així que no comparteixo el teu pragmatisme.Sí comparteixo el gust per sentir-lo sobre el palmell de la mà.
    Els rastres dels caragols deixen rastres florescent en la nit...va dir Miró. Jo dic que està bé sentir-se caragol, per molt petit que sigui sempre deixa rastres (oblidem que siguin llefiscosos)

    ResponElimina
  5. Per què deu ser, Eulàlia, que tots els teus records d'estiu acaben, en certa manera, malament?

    ResponElimina
  6. Pooobrisons, tan boniquets com són! (però sí que estan bons, sí, tot i que no aconsegueixo menjar-me'ls amb una certa dosi d'angúnia)

    ResponElimina
  7. A mi m'agraden molt, però que molt, però quan corren, intento no agafar-ne, no me'ls podria menjar, els meus tresors de camí de llum de lluna...

    ResponElimina
  8. Us heu fixat mai amb alguna parella d'anglesos veient com algú menja cargols, xarrupant les closques i amb els dits ben greixosos ? Si hom acaba fent un bon xerric amb el porró, poden sortir al·lucinant pepinos (volia dir cogombres) ...

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails