dissabte, 11 de setembre de 2010

Tenir mono

Mono fet per Kentaro Nagai a partir de mapes mundials.


Sovint practico la desconnexió, quan fujo al Pirineu. Sense tele, sense internet. Em permeto el telèfon però poca cosa més. No és que m'aïlli, però perdo el contacte per uns dies. Si a aquesta desconnexió hi afegim una avaria a l'ADSL, descobreixes que tens mono.

Mono de llegir blogs i de revisar el correu. Busques els llocs on poder connectar-te. Demanes als amics que et deixin l'ordinador.

No sóc l'única qui experimenta aquesta sensació. A les converses de cafè amb els companys de feina tots coincidim: internet s'ha ficat ja tan dins de les nostres vides que resulta impossible abstreure-se'n.

Ara, afortunadament l'avaria sembla resolta. Ja tinc la meva dosi.

13 comentaris:

  1. Aquest estiu vaig estar 5 dies desconnectat i ho vaig suportar prou bé. Suposo que em tranquil·litzava el fet de saber que podia tornar-me a connectar quan vulgués.

    ResponElimina
  2. Estrip: ha passat gairebé totes les vacances allà. Piles recarregades.

    Allau, crec que n'he estat 10, seguits de 7 més i d'altres intermitents. En fi res insuperable, però te n'adones que pots prescindir més fàcilment de la televisió que d'internet :)

    ResponElimina
  3. Internet potser ha estat la constatació de la prescindibilitat de la TV. Ara, no podem deixar d'estar comunicats, què hi farem! resignació atea ;)

    ResponElimina
  4. no hi ha dubte de que Internet provoca addicció i és posa de manifest, sobre tot, quan tens una avaria a la connexió; et pots arribar a posar histèric. És diferent que no et connectis per que no vols o perquè no pots.

    La conclusió que n'he tret jo és que qualsevol activitat pot ser igualment addictiva; he vist aquesta necessitat compulsiva de submergir-se en una particular pràctica en coses tan diverses com els escacs, el col·leccionisme de les coses més inversemblants, pintar soldadets de plom o jugar al frontó. Algunes d'aquestes addiccions, pels seus efectes secundaris, poden arribar a ser realment destructives, com la ludopatia o les sectes religioses, però estic convençut de que el mecanisme que hi subjau és el mateix.

    ResponElimina
  5. És certa aquesta addicció, que crec que comparteixo, però em sembla que és perquè ens hem acostumat a un nou estil de vida, dintre del qual hi forma part el món dels missatges, la informació immediata, la consulta, els blogs i la seva gent.
    Quan no hi havia aigua corrent, telèfon ni electricitat la gent vivia. Ara se’ns faria molt complicat prescindir-ne...Més o menys la mateixa cosa.
    Salut.

    ResponElimina
  6. Addicció absoluta, tens raó, per molt equilibrat que es sigui i tot i que no consider que les addiccions siguin bones, prefereixo aquest component de participació, comunicació i aprenentatge que ens dóna internet davant l'apatia i voyeurisme de la TV.

    ResponElimina
  7. S'estan fent estudis sobre aquestes noves addiccions: al mòbil, als sms, a Internet, etc. Impressiona veure com l'ús d'Internet i del mòbil forma part de la nostra rutina però jo no ho compararia ni amb la televisió ni amb cap altra cosa. Televisió pot ser entreteniment (per què ha de ser més que això?!) i Internet pot ser més coses, no només entreteniment. Diria que encara som "novatos" amb moltes coses. Només m'entristeix que s'ha perdut el costum d'escriure cartes amb paper, tinta i lletra de veritat.

    Celebro que l'avaria estigui arreglada!
    Salut.

    ResponElimina
  8. Yo todavía no sé si esta adicción es buena o mala...

    ResponElimina
  9. No podria estar més d'acord amb el tema de l'addicció... malauradament. Suposo que és comprensible: internet és la finestra al món, als amics, coneguts i saludats... és la finestra a la informació, a l'entreteniment, a la diversió... Sí, noia, internet ens ha canviat la vida a tots, ens ha fet entrar en una nova era; no m'estranya que ens "estressi" la desconnexió de la xarxa.

    ResponElimina
  10. Algú em diria que la paraula addicció és per definició dolenta. Suposo que tot està en el "grau d'addicció" que tinguis.
    Jo encara no sento que m'afecti la salut: encara puc sortir a passejar i gaudir de la companyia contemplant el paisatge... això deu voler dir alguna cosa, imagino.

    ResponElimina
  11. Una dosi que tampoc et perjudica la salut, oi?

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails