dijous, 16 de setembre de 2010

Flaixos. El riu de la vida


Em quedaria hores mirant el riu, a la teva vora. Mirant l'aigua passar. Esperant en silenci que les aus se'ns acostin.



No ens hem descalçat ni ens hem mullat els peus. I ara mateix ho faria. T'agafaria de la mà. T'agafaria la mà i entraríem dins. Ens mullaríem els peus. Sense allunyar-nos molt de la vora. Tindria por que la força de riu se'ns emportés en un remolí vertiginós.  


Si ets a la meva vora, el riu de la vida llisca suau i tot pren sentit. Tot és blau, i verd, i ple colors imaginaris. Ets real i ets somni. I per sentir la vida com llisca entre els meus dits, em mullo els peus amb tu.

Estàs fet de llum i d'ombres. Estimo les ombres i la llum, i alhora, les ombres em fan por i la llum m'enlluerna.

Sense tu el món és més gris. El riu s'atura. Les aus resten extàtiques en el no res.  Sense tu, el món emmudeix.

16 comentaris:

  1. Una molt bona aproximació literària i sensual a les emocions que inspira aquesta metàfora de la vida que és un riu.
    Les fotos i el video, preciosos.
    Salut.

    ResponElimina
  2. M'agrada el contrast de llums i ombres. I jugant amb el riu i no entrar gaire, m'ha recordat aquell "fang" (barreja de vés-a-saber) finíssim, que és tan agradable al tacte, el primer contacte del qual, no sé perquè, a tothom li fa fer una guenya de fàstig. És curiós perquè després el trobem d'allò més agradable, suau, planer, sense pedretes ni res que molesti el transcurs de cada passa, però que just quan estàs amb aquella cara de felicitat (com quan estàs al cim d'una muntanya i corre una brisa suau que t'emplena els pulmons) que certes sensacions ens produeixen, si bades, caus i et mulles de cap a peus (o de peus a cul/esquena, per ser més precisos!).
    El vídeo i les fotos, també genials :)

    ResponElimina
  3. Hi ha dues coses que m'estaria mirant durant hores (i de fet, de vegades ho he fet): l'aigua i el foc. Si us hi fixeu, un flux d'aigua -la corrent d'un riu, el vano que aixeca un vaixell mentre avança, les onades quan trenquen- i una llar de foc, tenen molt en comú. Els físics en diuen "estructures dissipatives", que vol dir que tenen una forma que varia poc -com els remolins o la represa d'aigua del vídeo- però que en realitat l'aigua, o els gasos de la flama, s'estan renovant constantment. Sigui per això o per alguna altre raó més poètica, el cert és que un és pot quedar embadalit mirant una flama o una corrent d'aigua.

    ResponElimina
  4. És més poesia que prosa, aquest text. M'agrada molt.

    ResponElimina
  5. Veig que durant l'estiu has acumulat força creativa. Està molt bé!

    ResponElimina
  6. Gràcies a tots pels elogis. La veritat és que malgrat que el format és de prosa, aquest text lliga estretament amb els tèxtos més o menys poètics que normalment he titulat flaixos "d'alguna cosa". I que veig que surten més o menys en les recomanacions de ens fa "linkwithin".

    Brian tens raó amb la màgia que ens crea l'aigua i el foc. Podem afegir un altre element en moviment: el vent, la brisa que fa bellugar les branques. Cap allà a l'abril tan en Lluís com jo vam fer referència a la poesia d'aquests dos elements.

    No sé, Joan, si he acumulat força creativa. Jo m'he trobat bastant estèril, aquest estiu, en un bloqueig bastant important. Potser ara ja me'n vaig en sortint. Ja veurem.

    ResponElimina
  7. Un text amb molta poesia.
    Remuntar un riu, banyar-se en els seus gorgs, deixar-se portar lleument pel corrent tranquil d'un meandre... És una de les sensacions més plàcides que hi ha, i una de les millors metàfores del que és la vida.

    ResponElimina
  8. Molt bonic. Sobretot aquest desig de no-emmudir.

    ResponElimina
  9. Preciós. Molt bonic! :-)
    Un plaer llegir-te! Ens llegim i ens veiem a la trobada!

    ResponElimina
  10. El riu com a metàfora de la vida plena de neguits i de sensacions.
    Un dels millors textos que t'he llegit.
    Molt bonic!
    Un plaer...

    ResponElimina
  11. Eei! Sí, vostè, la que està a l'altra riba...
    Que no sap que està prohibit entrar a la llera del riu, que és perillós, que en qualsevol moment els de la presa poden decidir desembassar i provocar una avinguda sobtada... Li ho dic pel seu bé: Surti d'aquí!

    ResponElimina
  12. Girbén!! Gràcies! Ja surto! Ja surto! Però és que l'aigua gelada als peus és tan agradable!

    (Tot i que em sembla que no hi ha cap presa al damunt, que el riuet és massa petit... el de la foto)

    DooMMaster, Rita, benvinguts al bulevard.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails