dijous, 14 d’abril del 2011

Visca la República!

Parlar de República es pot fer des de moltes perspectives. Ara sabem què va passar després, i això ens condiciona. No vull caure en la temptació de fer una anàlisi històrica crítica per saber per què va fracassar. No.

El 14 d'abril de 1931 va ser un moment especial, un dia veritablement històric.
Els fets són prou coneguts. S'ha dit molts altres cops: Espanya es va llevar monàrquica i se'n va anar va dormir republicana. Dos dies després d'unes eleccions municipals, que en realitat van suposar un plebiscit per la monarquia.

La República va ser matinera a Eibar i es va anar estenent per tot arreu, aquí a Catalunya amb el conegut discurs de Macià. Al començament la gent ni s'ho creia. Després la ràdio ho va anunciar i va venir l'esclat de l'alegria. Els carrers plens de gent que s'abraçava. L'alegria pacífica i desfermada, la pintura violeta que tenyia els estancs, les banderes republicanes improvisades, cants de la marsellesa...

Un moment alegre i ple d'il·lusió pel futur.



Personalment, m'agradaria tenir el meu 14 d'abril. No em doneu pas un 10 de juliol, molt soroll per a res. Doneu-me un 14 d'abril ple i real. Un 14 d'abril durador. Un 14 d'abril definitiu. Que no tingui mai un 18 de juliol que el segueixi.

No perdo l'esperança, diuen que a la tercera va la vençuda.

Visca la República!

30 comentaris:

  1. Que xulo, Eulàlia. . .i la col·laboració, espectacular!!!
    Mai més cap 23 de febrer ni 18 de juliol com aquell!
    Salut.

    ResponElimina
  2. El catorze d’abril a casa es celebren tres aniversaris::
    •El dia del naixement de la meva mare.
    •El dia que es van casar el pare i la mare.
    •El dia d’adveniment de la República.
    Cap dels tres ha sobreviscut el pas del temps i ja no existeixen.
    Salut i república!

    ResponElimina
  3. Jo voto per un max mix de 14 d'abril i 10 de juliol: visca la república catalana ;)

    ResponElimina
  4. El 10 de juliol va ser la mostra que un 14 d'abril és possible.

    ResponElimina
  5. Sembla que avui dia la “classe política” no està massa per la feina. Ni tan sols aquells partits que es diuen republicans. Aquest llop, habitualment llunyà de sistemes polítics, avui deixa anar una forta udolada per a La República.

    ResponElimina
  6. Visca la Republica! M'agradat els peons d'escacs treient al rei...podria ser festa el 14 d'abril...

    ResponElimina
  7. Genial! Malgrat que els alfils, les reines, les torres puguin malmetre un somni, hi hem d'insistir encara de ser titllats d'innocents. L'alegria no es pot perdre mai a més de l'esperança.

    ResponElimina
  8. A mi m'agradaria sentir i viure aquella il·lusió gairebé irracional; lluminosa.

    ResponElimina
  9. Molt bona pensada, el vídeo: minimalista i suggeridor.

    ResponElimina
  10. Carme J. , sense la col·laboració per fer el video ja no seria el mateix. Va ser una forma lúdica d'intentar explicar què és una república. Aquesta part, no apareix al video ;-)

    ResponElimina
  11. Alberich, res no és etern, diuen. Tampoc la monarquia! Jo tinc esperances de veuree-ho encara...

    ResponElimina
  12. Ferran Jo ja em conformaria amb república federal... com l'alemanya, ves que t'haig d'explicar!

    ResponElimina
  13. McAbeu Jo espero que sigui possible una república ben aviat...

    Al 10 de juliol va ser una catarsi col·lectiva, però a diferència del 14 d'abril no es canviava res de res. Va ser el dret a la pataleta i prou...

    ResponElimina
  14. LLop, em temo que tens raó que no es posen mans a la feina. Nosaltres també en som responsables... En aquesta pantomima de transició que ens ha tocat viure la república va quedar aparcada i ningú no gosa parlar-ne seriosament, tema tabú. Juancarlistes, se'n diuen, no?

    ResponElimina
  15. Eulàlia, és la posada en escena més senzilla, elegant i enginyosa que he vist mai de la república. Visca la República!

    ResponElimina
  16. Aris era això, sí... a mi m'agradaria que fos festa, perquè la raó seria que estaríem a una República... a sobre seria la mateixa, que voldria dir que no hi hauria hagut guerra civil ni dictadura franquista... Però és clar probablement jo no estaria escrivint això, tampoc...

    ResponElimina
  17. Galderich, suposo que és això. Potser hem de ser una mica més ingenus i arrauxats. Si ens quedem en "això no canviarà", segur que no canvia (i ara estava pensant en la crisi..)

    Alegria!

    ResponElimina
  18. Brian, gràcies. Va ser divertit fer-lo...

    ResponElimina
  19. Leb al final em fareu posar vermella (i groga, i morada...).
    Felicitats a tu i en Galderich per la proposta...m'ho estic passant pipa passenjant pels blogs!

    ResponElimina
  20. Preciosa, aquesta rondalla del "cametes".

    ResponElimina
  21. Girbén, m'afalagues. Ara la podríem repetir amb el "bribón"...

    ResponElimina
  22. Després va passar el que va passar, però viure aquells moments debia ser extraordinari. Ai qui pogués!

    ResponElimina
  23. 10 de juliol i 10 d'abril i a la tercera sí malgrat que els polítics van cap una altra banda....salut i república catalana!

    ResponElimina
  24. genial! això sí que és escac al rei.. i definitiu!

    ResponElimina
  25. Puigcarbó, ja ho dius tu: ai, qui pogués!

    ResponElimina
  26. Potser els hem de fer veure als polítics que cal anar cap a una altra banda, Elfreelang. I això es fa a les urnes. I què hem votat? Neocons conservadors que retallen serveis socials a l'empara de la crisi que han provocat ells mateixos amb les seves polítiques neoliberals... en fi...

    ResponElimina
  27. Hola, una de les millors partides d'escacs al rei que he vist. Felicitats.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  28. Una partida poco ortodoxa pero estupenda.
    A lo mejor es que hay que saltarse las reglas...

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails