Avui em topo amb què a Berlín s'organitza un lectura, demà dia 10 de maig d'onze a una. Es tracta de recordar el fets coneguts com a Buecherverbrennung. I em ve a la memòria aquell post que no vaig arribar a escriure mai. El repesco i em trobo amb quatre frases mal girbades i una fotografia
 |
| Bebelplatz, 10 de maig de 1933, avui fa 78 anys |
Em costa d'explicar el neguit que sento quan algú vol coartar la lectura d'un llibre. Per nefast que sigui, ni el best seller més venut es mereix ser cremat.
Però hi ha encara qui defensa les llistes de llibres prohibits. Primer els prohibim, més endavant els cremem. I com diu la placa commemorativa, primer cremem llibres, després cremem persones
Fins l'any 1966, trenta-tres anys més tard de la crema de llibres, no va deixar "d'actualitzar-se" la llista de llibres prohibits per l'església catòlica. Vint anys més tard, el 1985, el llavors cardenal Ratzinger encara en defensava la seva vigència moral.
Qui sap si mai gosarà cremar-los al davant de la gran basílica.
A les persones, l'església ja se'n va fer un fart de cremar-les.
Hi ha una contradicció en dir que les masses van assaltar la Biblioteca Universitària i van cremar 20.000 llibres. Algú prèviament ja els ho havia preparat perquè entressin a recollir els llibres "com si fos espontani". Aquesta gent dintre d'una biblioteca s'haguessin perdut i no haguessin trobat mai a Freud entre altres...
ResponEliminaI si, cremar és el més fàcil abans que construir. Tenim tradicions seculars i força actuals de tot plegat, no cal anar a la Bebelplatz...
Galderich, és cert que tot plegat té un aire "preparat". Més, venint d'unes ments planificadores i meticuloses, responsables d'un escrupulós extermini com és el que va venir. La improvisació no sembla possible.
ResponEliminaM’has fet venir a la memòria “El Nom de la Rosa” i el llibre prohibit causant de totes les desgràcies: El segon llibre de la Poètica d’Aristòtil, que segons sembla parlava de la Comèdia. Ah! la comèdia! Les rialles, l’escarni, l’allunyament de la moral! L’Església sempre n’ha tingut por. Les seves armes són la prohibició i una altra de terrorífica: mostrar sempre al dimoni rient! Ja,ja,ja!
ResponEliminaUn udol
Et recomano "Los libros arden mal" de Manuel Rivas...es un llibre que m'encanta sobre aquest tema...
ResponEliminaOstres, he escrit un comentari llarguíssim sobre el post i me l'ha esborrat: maleït!!!
ResponEliminaPer a mi destruir un llibre és físicament repulsiu, no en sóc capaç. Hi ha una edició terrible de Jane Eyre a casa meva que em mira amb ulls burletes des de l'estanteria perquè sap que no sóc capaç de llençar-la ni de donar-la (no puc regalar un llibre on a la Jane li diuen Juana i retallen segments sencers de la novel·la!)
Els teus comentaris m'han fet pensar en els EUA on encara és una practica habitual això de prohibir llibre a les biblioteques, aquesta llista demostra l'horror:
http://www.ala.org/ala/issuesadvocacy/banned/frequentlychallenged/challengedbydecade/1990_1999/index.cfm
Molts dels llibres que hi apareixen m'encanten com Huckleberry Finn (un dels meus llibres favorits) que sempre ocupa els primers llocs!
Goebbels i companyia van fer "bona" feina. "Bona" pels seus estàndards, naturalment. Van alliçonar els estudiants a la veïna Humboldt Universität i de pet cap a la biblioteca estatal, quan no feia encara quatre mesos que Hitler havia pujat al poder.
ResponEliminaDemà va ser un dia horrible, un de tants, fa 78 anys...
Llop, més que un udol ens cal una bona riallada! M'has recordat una antiga feina. Jo treballava a una àrea on hi havia molt bon ambient i a més de treballar com a bojos, rèiem pels descosits. Una altra àrea de la casa regida per algú més pervers i malalt no deixava de dir a la direcció que "rèiem massa". Com si riure i treballar fos incompatible.
ResponEliminaRiem!!!
Aris, doncs res, gràcies per la recomanació.
ResponEliminaAixò de la Büchernverbrennung enconegix el cor. Les fogueres per Sant Joan i només amb andròmines.
ResponEliminaQuant a l'Església, van començar cremant persones i després una colla van cremar esglésies uns segles més tard.
Quina desgràcia tot plegat.
Marta, gràcies pel comentari i també per l'enllaç a la llista de llibres prohibits. Sembla mentida que uns grups de pressió puguin influir en què hi ha i què no hi ha a les biblioteques. És clar que parlem d'un país tan integrista com els Estats Units... però resulta impressionant veure la llista. M'ha interessat la distinció entre llibres "challenged" (posats en dubte) i "banned" (prohibits: retirats de les biblioteques). Per sort intenten lluitar contra aquesta pràctica: dóna ganes de llegir tots els llibres de la llista tot i que alguns siguin infumables...
ResponEliminaI ara li recomanaré ala meva neboda ia la meva filla que llegeixin les aventures de Huckleberry Finn!
Ferran (suposo que imagines que ets "responsable" que hagi recuperat aquest post...).
ResponEliminaM'has fet pensar en la pel·lícula la Ola, que recrea uns experiment real d'un professor. En pocs dies tenia una colla d'exaltats. Perquè costa tant construir i poc destruir? Els professors a les escoles i als isntituts ho deuen veure cada dia...
tirantlobloc, com tots tenim les nostres febleses.... haig de reconèixer la meva simpatia pels que cremaven esglésies. No està bé, ja ho sé, però malgrat tot...
ResponEliminaAra bé, tot el que m'arriba de l'església catòlica m'esgarrifa: van ser uns mestres de ta tortura i la crema de persones...
Saps, hi ha una cosa que em produeix més pànic que les ideologies, les prohibicions i totes le fogueres de la història: els grups humans anònims participant de la mort i la destrucció i el públic assistint impàvit a una execució.
ResponEliminaEnric, per desgràcia la televisió ens dóna ara molts moments on sesne voler-ho ens vconvertim en espectadors d'aquesta mena. Però també sofrim una lienació: si veiem una pallisa gratuïta pel carrer hi intervindrem? Jo fujo de la violència, em temo que covarda tan sols buscaria com més aviat millor un policia o un guàrdia municipal. I si no n'hi ha cap a prop, qupè faria?
ResponEliminaNo em referia tant a la violència fruit d'un enfrontament sinó a la que es genera en la massa de forma espontània davant d'un conflicte. Que les SA cremessin llibres de la biblioteca universitària té sentit dins del programa de destrucció de la pròpia ideologia nazi. Que la massa s'hi afegeixi és fruit d'alguna cosa que se m'escapa.
ResponElimina