dissabte, 4 d’abril del 2009

La crisi, la deflació i altres termes incomprensibles


Haig de reconèixer que aquest període de crisi pel qual estem passant és una gran font d'inspiració i un forn de maldecaps. I de frustracions: com més llegeixes, menys entens.

Ja fa temps que he manifestat que l'economia per mi és incomprensible. Per més que en vulguin fer una cosa seriosa, no em sembla més "científica" que les càbales de l'oracle de Madam Hikari , o Madam Leyla, o Madam Cristal. Mira per on, algunes d'aquestes bruixes esotèriques s'especialitzen en temes econòmics, i a mi, si us he de ser sincera, em donen tanta credibilitat com l'economista més especialitzat en la matèria (posem per cas l'excèntric Xavier Sala-Martin): CAP.

Jo no entenc res d'economia. Però no em sembla una matèria seriosa. I ja és ben curiós que una cosa tan volàtil i poc transparent sigui el fonament més important de la nostra societat.

Mai estem bé.
L'economia s'assembla al Barça i als seus seguidors: mai estan bé, sempre van patint.

Mai he tingut la impressió que les xifres siguin "de debò" bones.
Si no hi ha crisi ja podeu patir perquè segur que en vindrà una, els períodes són cíclics.
Li veuen les orelles al llop i en diuen als diaris "ostres que hi ha una recessió": i tots a córrer. Perquè després ve el pitjor... després ve una crisi.

Però és que cap dada és bona en economia:
Si l'euribor baixa, malament, si puja, pitjor. Si l'euro està fort respecte el dòlar, fotuda! que no hi haurà exportacions, si està dèbil: fotuda! que les importacions seran més cares!
Si l'IPC puja, si hi ha inflació, és dolent. Perquè la gent no consumim perquè tot és car. Ara resulta que baixa i ens diem:

-Visca! una cosa bona que té la crisi: els preus són més "realistes"!

Doncs no. Això tampoc és bo i estem en deflació. I això és no dolent... sinó MOLT i MOLT dolent! (*)

Tot és això: esoterisme pur. I jugar amb la incomprensió de la gent, que com més confusos els tinguem millor els entabanarem...

Ai! Que algú m'ho expliqui, perquè jo no ho entenc.

(*) En aquest punt de l'escrit se m'ha escapat un renec. Tota formaleta, m'he disposat a esborrar-lo... però sincerament, crec que n'hi ha per deixar anar no un, sinó mil renecs!.

4 comentaris:

  1. L'economia sembla ben complexa i, pel que llegeixo de tant en tant, és impossible de preveure'n la seva evolució. Revistes com --atenció al títol-- 'Mi cartera de inversión' només serveixen per passar l'estona comprovant que ningú no té ni punyetera idea del que es cou o es courà properament. El futur és incert, també l'econòmic. Amb tot, recordo al Fabià Estapé fa ja uns 5 anys que, en una revista, aconsellava a la gent guardar els diners sota el matalàs o sota una rajola de casa però mai al banc. En aquell moment vaig pensar que era un carca però ara penso que tenia raó, l'home: casualitat?

    ResponElimina
  2. L'economia s'assembla molt a la informàtica: ningú no sap com funciona. Quan consultes a un informàtic un problema del teu ordinador, sol dir: apaga i orna a engegar. És a dir, es confia en què els factors desconeguts s'alterin tots sols i la cosa ruttli com si res.
    Suposo que això de l'economia depèn de tants factors que ningú no ho sap analitzar. El més còmic del cas és que hi hagi una carrera d'Economia (em temo que només serveix per a buscar feina de caixer al banc, quina pena). També resulta curiós que ara a la cimera dels països rics es digui exactament allò (punt per punt...!) que es deia al Fòrum de Portoalegre: regular el mercat, controlar els financers, destapar els paradisos fiscals, limitar les operacions i vigilar una mica. Fa pocs anys, als de Portoalegre se'ls insultava per anticapitalistes, anti-liberals, okupes i negatius en general. I mira. Ara l'Obama repeteix aquelles consignes i els economistes diuen: és clar!

    ResponElimina
  3. Ho sento, no és tan complicat. La base per al funcionament del capitalisme és la crisi. Això n'és l'essència. Sense crisis periòdiques (o constants minicrisis) el sistema es col·lapsa i mor. Aleshores es fan guerres que fan desaparèixer uns quants milions de persones i trenquen unes quantes coses, per tal de què tot torni a començar.
    I els economistes són com els altres professionals, historiadors i filòsofs, per exemple, existeixen línies i escoles distintes que fan que les seves opinions siguin diferents, moltes vegades subjectes a obscurs interessos econòmics, també.
    Una altra cosa és si els periodistes saben llegir i explicar allò que diuen els experts. Que, amb franquesa, no en tenen ni la més punyetera idea la majoria. Segur que si es preparessin una miqueta, tots plegats ho entendríem. Però a qui l'interessa que ho entenguem i ens fem preguntes poc adequades?

    Ui! me n'oblidava, PER MOLTS ANYS EULÀLIA :D

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails