Prego a la deessa inexistent.
Prego a les muntanyes altes amb cims d'àligues,
que m'empetiteixen i em donen la justa mesura
d'allò que sóc. No res.
Prego a la terra, femenina, bondadosa i luxuriosa.
Prego a la terra fosca, fèrtil, feta d'humus i de flors seques.
Prego pel retorn de les bruixes des dels seus caus.
Prego pel bosc, pel bosc tancat i intransitable,
pel bosc encantat,
ple de fades i follets,
ple d'animals salvatges.
Prego pel silenci. Pels silencis.
Pels compartits, pels manllevats.
Pel retorn de la paraula.
Per recuperar els mots no dits,
les frases perdudes.
Prego pels núvols ferotges. Prego per la pluja.
Per la que em mulli els cabells,
per tal que em xopi el cos de desig i de follia.
Prego pel sol, que ets tu,
per tal que vessi el seu esperma sobre meu.
El poema m'agrada molt, però... per què creus que ets "no res" ?
ResponEliminaNomés pel fet de dir, ja existeixes...
Si cal, buscarem un gat d'automòbil per col·locar-te més alta, perquè veges el paisatge: nosaltres veiem la túnica i la deessa que la porta; davant i darrere nostre, en l'huracà i la bonança, decobreix-te: Tu mateix.
ResponEliminaFins després.
Ets no res si ets sents no res.
ResponEliminaEts no res si et "fan sentir" no res.
I potser tots som no res davant la natura (que ens supera).
no som res, ningú, i som molt, som admiradores d'estrelles :) i jo també prego perquè retornin les bruixes :)
ResponEliminales bruixes ja són aquí, el que passa és que han estat tan perseguides que s'amaguen :-))
ResponEliminaPosem-nos drets i preguem!
ResponEliminaPreguem doncs, jo ajaguda que tinc maldecap, però preguem per això.
ResponEliminaJust s'ha aclarit hem corregut cap el bosc, on hem sabut de la deessa pel seu perfum.
ResponEliminaPregaria pel "retorn dels bruixots" si no fos el títol d'un llibre ja oblidat.
Demà, a l'Observatori, encararé el telescopi al Sol. Veure'l bullir de prop és de les coses menys avorrides que conec.