És l'efecte dominó? A poc a poc van caient. L'oasi català s'asseca. Es crema. I poc a poc als prohoms de fa una dècada els destapen les seves misèries. Corrupcions i corrupteles: des del Millet al Prenafeta, passant per l'Honorable Alavedra (seguirà gaudint del tractament protocol·lari -vitalici-, des de la presó?).
L'oasi, senyors i senyores, era un miratge: som un país tan miserable com qualsevol altre. I això no és dolent ni bo: sinó simplement i malauradament massa humà. Tan sols cal esperar que els mecanismes correctors siguin efectius. Tan sols cal esperar que, finalment, qui la fa, la pagui.
Potser encara ens queda un bri d'esperança, al cap i a la fi.
Què vols que et digui, Eulàlia, em sorprendria si tu fossis la propera imputada; però, d'aquesta colla... la sorpresa és diguem-ne relativa.
ResponEliminaLO DE SANTA COLOMA,ERA UN SECRET A VEUS,QUANT VAN FOTRE FORA, AN MALES ARTS AL MOSSEN PESUQUERO,AQUELL AJUNTAMENT ES VA CONVERTIR EN UN "PUTIFERI",CON EL DE BARCELONA "UNA MERIENDA DE NEGROS". ALS ALTRES, MIRA SON "SRS"QUE FAN NEGOCIS AMB AMICS....POLITICS,
ResponEliminaJUGANT AMB BCN.
Jo també crec que no hi ha gaire sorpresa en les novetats. La sorpresa perenne era, de fet, veure que aquí no passa mai res, quan tothom sap mil coses. D'altra banda, un partit que passa massa anys al poder és impossible que eviti sempre la temptació. Si serveix per renovar i repensar els partits, hi haurem guanyat alguna coseta. Ànims!
ResponEliminaPer mi no ha estat una "sorpresa" exactament. Més aviat he pensat un "ja era hora". M'agradaria ser optimista i pensar com tu, Lluís, que potser serveixi per repensar els partits... Però ens pensàvem que la crisi faria repensar el capitalisme i, mira!
ResponEliminaTu ho has dit Eulàlia, un "ja era hora", que tanta podridura començava a fer-nos perdre la fe en la bona gent. Jo ja no sabia quina cara posar-hi al davant dels meus fills :( I la crisi, espera, que aquesta fira encara no s'ha acabat. Ròmul Augústul va morir sense saber que anys a venir se l'anomenaria l'últim emperador romà.
ResponEliminaUna sorpresa diguem-ne que relativa, doncs hi ha massa secrets que potser no ho són pas tant.
ResponEliminaJa era hora que algú tirés de la manta. Em suposo que de moment només veiem la punta del icerberg, com en el cas millet (amb minúscul·la, es clar) i n'aniran surtin més.
A veure si finalment en surt alguna cosa positiva de tot plegat, encara que de moment potser no farà sino, més que augmentar el decensís cap a la clase política i els "il·lústres" d'aquest país.
en Pujol ja ha dit que tirarà de la manta... i ja triga!
ResponEliminai perquè aquests són detiguts i en Millet no?
Quan va plegar del Govern, l'Alavedra va deixar anar una frase que ara probablement es fa (encara més) entenedora dins la seva càrrega aparentment metafòrica. Va venir a dir que ell ja s'imaginava que estar al Govern era un sacrifici, però que el que era allò en realitat era un celibat. M'imagino que el que li ha passat és que s'ha excedit traient el ventre de penes i, ves per on, ara l'han enxampat.
ResponEliminaaixí és Eulalia, en aixó tampoc som gens diferents dels veins, ni d'una banda ni de l'altra i espera't, aixó no ha fet més que començar....passaràn moltes més coses.
ResponElimina