A mig matí, a la feina, s'ha desfermat un cert rebombori quan algú ha fet pública la notícia del dia:
- Li han donat el Nobel de la Pau a Obama!
Perplexitat. Astorament. I volar a la xarxa per comprovar la veracitat de la notícia. I comprovar que el Nobel està guardonat amb un ball de xifres que va des dels 980.000€ als 1.425.000 € -crec que s'ha de posar amb tots el zeros- (10 milions de corones sueques).
A banda de preguntar-nos per a què serveix exactament un premi Nobel de la Pau (els científics són molt més evidents), si mirem la llista de premiats podem veure uns quants que grinyolen. Això no és cap novetat.
Tan sols puc pensar dues coses:
- O bé es premia l'esperança, la promesa d'allò que sembla que serà. Diguem que el premi li han donat al cartell que encapçala aquest post.
- O bé es premia una moda, allò que està en boga per allò de sumar-se a una tendència -cosa que seria molt pitjor-.
Ara que li han donat el premi, ara li tocarà demostrar que se'l mereix.
Calla, ara que hi penso, jo hauria dit que primer es feia la feina i després et donaven el premi, però dec anar errada.
Em temo que segueixo essent la idealista ingènua de sempre.
No vas tan errada. Sóc força "obamià", però aquest Nobel pot fer-li, a la llarga, qui sap si més mal que bé, a Obama.
ResponEliminaMalgrat les seves bones intencions, si no acaba de sortir-se'n com a president sempre li ho podran retreure.
I, de passada, torna a demostrar-se que si el Nobel de Literatura pot ser que estigui una mica polititzat, el de la Pau és........ hiperpolititzat !!!!!!!!!!!
Una llàstima.
Jo estic d'acord en tot el que dius. Jo també dec ser tan ingènua i idealista com sempre i com tu. :)
ResponEliminaEm temo que TOTS el premis estan polititzats, Joan.
ResponEliminaCarme, visca la ingenuïtat!
Entre massa ingenus i massa descreguts... No crec que tots els premis estiguin polititzats, tot i que si fos així no li veig el mal: la institució que el dóna és privada, encara que amb diverses participacions. De fet, els Nòbel han recaigut des de sempre en personatges curiosos, i si els repassem té una certa gràcia. Henri Kissinger també va rebre el de la Pau, tot i haver organitzat el cop d'estat a Xile. Els Nobel de literatura es donen en funció d'interessos quasi geoestratègics (a Omar Pahmuk just abans que Turquia sol·licités l'ingrés a la UE, a Soljenitzin durant la guerra freda, etc).
ResponEliminaDe premis en donen aquells que poden, i sempre hi ha una intenció (digues política, si vols). Quan es dóna a un desconegut, de fet, també hi ha intenció.
Per la meva banda, a l'escola també se solen donar premis que acostumen a recaure, casualment, en els alumnes als quals es vol potenciar o promoure perquè ténen un caràcter exemplar. I crec que amb això està tot dit. En concret el Nobel de la Pau a mi no em fa ni fred ni calor.
És un gest d'esperança, cosa que no està malament en els temps que vivim; però certament no té sentit, un Obama Nobel de la Pau, quan els resultats de la seva bona voluntat estan per veure.
ResponEliminaPer la cara d'Obama quan ha comparegut davant la premsa, i de fet per les seves paraules, juraria que està més acollonit per la pressió que no pas content pel nomenament.
No m'estranya.
A mi cap Nobel em fa gaire fred ni calor -llevat que me'l donguessin a mi, cosa que no passarà mai, jeje-.
ResponEliminaDe fet quan deia "polittzació" potser em referia a aquesta intencionalitat que hi ha al darrera de cada premi. Encara que de vegades passi convenientment desapercebuda o maquillada.
A la meva feina el Nòbel de la Pau té una certa importància, ni que sigui pel tema que toca. I potser per això hi ha hagut un cert rebombori. I és cert que els personatges que l'han guanyat han estat ben curiosos de vegades... En fi la cosa no em capficarà en excès. Algú em podria dir, sense clickar l'enllaç, alguns dels nòbels de la Pau que no hem anomenat? Doncs això.
Eulàlia, hi ha premis literaris, artístics, etc., que no crec que estiguin tan polititzats. Que en tot guardó pot haver-hi jocs d'interessos, això és evident. De tota manera, a voltes fins i tot es tenen en compte els mèrits objectius. Sobretot, si la "recompensa" no és molt gran...
ResponEliminaJoan, crec que parlem del mateix fonamentalment. Potser la paraula "polititzat" pot ser matisada i la podem canviar per "intencionalitat". Aquesta intencionalitat no exclou que el guardonat tingui mèrits per mereixer-lo, en qualsevol àmbit.
ResponEliminaCom a nota al marge, haig de dir que jo també sóc pro-Obama, malgrat que potser hagi pogut semblar el contrari. Em sembla que està fent un esforç evident de canvi en moltes coses i tinc la impressió que ara vivim en un món una mica millor. Més Obamas i menys Berlusconis, Costas, Camps, i d'altres energúmens ens farien falta.