Els canvis pel canvi climàtic (per evitar-lo, és clar)

Reconec que em sento estranya en això d'escriure un post per al Dia de l'acció blogaire (Blog Action Day). Em sento com una nena que ha sortit d'escola amb els deures a la classe de ciències (bé, ara se'n diu "medi") apuntants a la llibreta, amb l'enunciat:

Exercici: escriu una redacció sobre el canvi climàtic.

I de moment, com acostuma a passar, no sé pas què dir. Vaig pensant-hi i donant voltes al tema, i més que de canvi climàtic em venen al cap temes col·laterals vinculats: ecologia, reducció de residus, recollida selectiva d'escombraries. Temes que no són ben bé el canvi climàtic i l'escalfament del planeta... perquè potser no sabem dir si fa més calor o menys que fa uns anys, i qui sap si potser no hi ha prou dades... però a mi em sembla evident que l'acció de l'home es nota en molts aspectes i un d'ells és el volum de residus i porqueries que anem llençant pel món. Com també em sembla evident que les glaceres fa uns anys eren més extenses que no pas ara.

Hom pensa que es pot qüestionar una teoria, al cap i a la fi estem parlant d'una teoria, i no d'una llei científica. Una teoria sempre corre el risc de ser posada en dubte per incrèduls recalcitrants. Aquesta confusió es produeix perquè no es comprèn la diferència entre ambdues, no és més veritat una llei que una teoria, sinó que estem parlant de dues maneres diferents d'analitzar les dades. Si hom es basa en aquest error més etimològic que científic, les teories es poden qüestionar. La teoria de l'evolució, ben contrastada científicament, es posa en dubte constantment, malgrat les evidències. I jo no sé si això del canvi climàtic és una teoria o no, però pateix del mateix tipus de descrèdit.

Però en tot cas, el de menys és si hi creiem o no. L'escalfament del planeta és un fet, el creguem o no. No és aquest el tema, el canvi existeix, vulguem o no veure'l. Vulguem o no banalitzar-lo. Vulguem o no transportar-lo al terreny de les creences.

I enmig d'aquesta boira de conceptes i idees potser contradictòries se m'apareix al cervell sobtadament un eslògan:

Els petits canvis són poderosos.

I una imatge, la d'un superheroi casolà i nostrat vestit de verd. Amb pinta de Robin Hood.
No sé si hi ha encara qui hagi viscut als anys 90 i no recordi el Capità Enciam. En uns miniespais de sobretaula va iniciar la batalla de defensar el mediambient. No en recordo ni un. En canvi, el millor que va deixar aquell personatge va ser el seu eslògan, la frase amb què tancava cadascun dels miniespais: Els petits canvis són poderosos.

Vet aquí un d'aquells eslògans reeixits, d'aquells ben trobats que superen amb escreix qui els va crear. Vet aquí que el recent eslògan de "la revolució dels petits gestos" sembla inspirada -gairebé plagiada gosaria dir- d'aquell capità enciam dels noranta. Crec que les polítiques públiques l'únic que han fet ha estat justament aplicar aquesta màxima. Potser alguns s'han embrancat en grans compromisos (els compromisos són declaracions d'intencions, tan sols) però no han passat al terreny de les grans accions. Han passat la pilota a l'administració local, que alhora l'ha traslladat al ciutadà. Són iniciatives com la recollida selectiva de residus. Pensar en petit.

Els petits canvis són poderosos. I jo repasso la llista de coses que faig cada dia que contribueixen a què aquests petits canvis ens portin a un món una mica millor.

A casa:

• Totes les bombetes són d'estalvi energètic, llevat de les del lavabo -que són halògenes (halògena, perquè tan sols en tinc una)-. Fa anys que no tenim bombetes incandescents.
• Cada dia vaig a la feina en ferrocarril. Si a la ciutat haig de fer un trajecte curt, bé vaig a peu, bé intento el bicing.
• Les meves filles fan els seus desplaçaments cap a l'escola en autocar, no van en cotxe -llevat del dia que fan extraescolars que no tinc més remei que agafar-lo, si fos més proper o millor combinat agafaria el transport públic.
• Odio agafar el cotxe per anar a Barcelona, si puc m'ho estalvio.
• Separo la brossa. Des de fa anys compostem els "residus orgànics".
• Tinc la calefacció a 20-21 º. La tinc programada per tal que funcioni un mínim d'hores.
• No tinc aire condicionat, ni em cal.

A la feina:

• El primer dia quan vaig incorporar-me a la feina on treballo ara, em van lliurar un got de vidre, destinat a poder beure aigua als abeuradors que hi ha distribuïts arreu l'edifici. L'objectiu era minimitzar el cost i els residus que suposen milers de gots de plàstic consumits cada any.
• Editem llibres: prioritzem la versió digital. Si els hem d'imprimir, triem paper reciclat, no plastifiquem mai les cobertes, triem tinta ecològica.
• Quan organitzem un acte o una jornada ja no fem invitacions o programes en paper. Totes les enviem per correu electrònic.
• Fa poc han pintat l'edifici, han utilitzat pintura ecològica.
• A l'estiu la temperatura de l'aire condicionat està programada a 26 graus, a l'hivern, a 21.
• Les impressores estan configurades, per defecte, per tal que imprimeixin a dues cares. Sempre en paper reciclat.

Segur que me'n deixo algun. I segur que faig moltes -moltíssimes- coses que agreugen el canvi climàtic. No sé si res del que faig té sentit o no. Potser sóc una il·lusa. Potser aquests petits canvis no serveixen per res. Però jo em sento una mica millor quan els faig. I probablement, tot suma.

Bé, no sé si m'han sortit bé els deures, finalment. Ja em posareu vosaltres la nota.