Primer va ser la crisi, profunda, abismal, fosca i marejadora. Després d'una etapa de bonança se'ns caigueren els vels. Ens vam quedar tots perplexos. Segons més tard, o mesos més tard depèn de qui, ens vam anar adonant que això ja es veia a venir. Que tanta bonança econòmica era una fal·làcia. Que la bombolla immobiliària havia de petar. Era evident. Clar, diàfan.
Després se'ns van obrir noves expectatives. Ens vam convèncer tots plegat que una crisi profunda rebentaria les bases del capitalisme. L'esquinçaríem. Alguna cosa nova i lluent renaixeria. Fins i tot un Sarkozy vaticinava la "refundació del capitalisme".
És obvi. Tot serà diferent. Alguna cosa ha de canviar.
Passen els mesos d'una lentitud que espanta i aquí no passa res. Les xifres mostres brots d'esperança -diuen- i allò que ens dèiem que es desmuntaria es queda quietet i inamovible. I tornen les jubilacions amb pasta gansa i els sous esgarrifosos, amb contractacions futbolístiques i formulauneres que si no són una bombolla igual que la immobiliària ja em direu què son.
No em crec que el futbol es regeixi per les "lleis de l'oferta i la demanda" sinó més aviat per la més pura especulació. Les xifres que es maneguen als fitxatges no es poden cobrir tan sols pels drets televisius. Molts clubs de futbol han hagut de jugar també amb operacions immobiliàries: una bombolla que alimenta una altra bombolla, que n'alimenta encara una altra. Com les nines russes.
Un afortunat acord pressupostari, puntual per al 2010, qüestiona aquella llei coneguda pel sobrenom de llei Beckham mitjançant la qual aquells treballadors "desplaçats" que guanyen més de 600.000 € tributen un 24%. Ara tributaran al 43%. Ves quin greu que em sap, en comptes de poder-se comprar una casa amb jardí cada any, hauran de esperar dos.
La lliga de futbol ja s'ha esquinçat la vestimenta i ha dit que hi hauran vagues. Bona notícia: ens lliurarem del futbol!
I la nostra inefable CIU ens augura que la cosa tindrà conseqüències catastròfiques, perquè els científics ens abandonaran per anar a terres promeses més acollidores. De quins científics parla?
Els "nostres" científics JA estan en altres terres i no crec que sigui perquè tinguin avantatges fiscals, sinó perquè les condicions d'inversió en investigació i desenvolupament (I +D) fan el seu treball "factible".
M'he anat per les branques. M'he desviat del tema. Parlàvem de refundar el capitalisme...
Ja em perdonareu: al capitalisme no el refunda ni la mare que el va parir.
Dedicat al Pol (per la frase que li he manllevat)
la solució és que els clubs de futbol fitxin científics o que les empreses i universitats fitxin futbolistes?
ResponEliminaEls polítics saben que mentre hi hagi futbol ens tindran distrets, per això qualsevol problema futbolístic els trasbalsa.
ResponEliminaEstrip: Qui sap?
ResponEliminaNo ho sé ... Per començar la solució seria que no hi haguessin aquesta mena de "paradissos fiscals" que discriminen a dins mateix de casa nostra. Per quins set sous un futbolista o científic, o el que sigui... ha de gaudir del "privilegi" de pagar unicament el 24% enlloc del 43 que li correspondria, pel simple fet de ser "desplaçat"?
I les sicavs, perquè tenen el tracte de favor que tenen i les grans fortunes s'hi enfonsen i enfosqueixen?
Júlia: Panem et circenses, tu ho has dit.
la cosa del futbol ve per les comissions que han de guanyar tota la gentussa que s'hi mou al voltant. Com què és un esport "amateur" els seus dirigents no poden cobrar (parèntesi per descollonar-me viva), o sigui que han de treure les garrofes per altres viaranys.
ResponEliminaEl futbol és com el Palau o el catalanisme, fan servir el sentimentalisme de la massa i la seva necessitat d'adscriure's a qualsevol corrent que els faci feliços, per omplir-se les butxaques. Res de nou sota el sol.
I refundar locualo? això nostre té mala peça al teler, perquè els que "pensen" ja tenen el recanvi a punt i en això treballen. Aviat sentirem a parlar tothora de l'amero, que de tant en tant ressorgeix, del govern mundial, de tantes i tantes cosetes que "els que manen i sempre manaran" ens tenen preparades mentre mirem els partits, escoltem corals i besem senyeres!
Feia molta gràcia ahir un article a La Vanguardia (http://www.lavanguardia.es/free/edicionimpresa/res/20091105/53818094804.html?urlback=http://www.lavanguardia.es/premium/edicionimpresa/20091105/53818094804.html) sobre el tema. Bàsicament, han preguntat als implicats i han vist que no hi ha cap científic que cobri prou (ni remotament prou) com per veure's afectat per aquestes lleis. Amb el salari anual d'un sol futbolista podríem mantenir tot un grup d'investigació. El problema és que no podem fer la nostra feina en un estadi, on el públic pugui ser entretingut i pagui entrada...
ResponEliminaFrase escoltada avui:
ResponElimina"És que pretenen que els futbolistes cobrin el mateix que la gent normal?"
No m'estranya que els nens vulguin ser anormals...
aqui els únics cientifics que podrien arri9bar en algun vas aquesta xifra, els tenim fora. Quan al "furbo" o "fumbol" que paguin el 43% com tot quisqui, el que passa és que per contracte ho han de pagar els clubs, i aquí els hi pica. I si volen fer vaga, que la facin, anirà en contra seu.... sempre i quan ZP no es raji.
ResponEliminaEn ZP ha de fer uns quants equilibris i suposo que no es rajarà. Tot i vist com n'és de cagadubtes tot podria ser...
ResponEliminaIncapaç de fugir dels vèrtexs desenfocats de la nostra quadrangular realitat, dic:
ResponEliminaHi ha una imatge de la refundació del capitalisme que em recorre l'espinada, i és la d'aquells dòlmens que, en ocasió de l'erecció del Pantà de Rialb, van gosar reedificar ben lluny de l'indret sobirà i necessari que els antics decidiren.
Els dòlmens no deixen de ser -a casa nostra- el primer registre d'una activitat immobiliària (la porteria d'un excels avenir pels cabdills)...
Però el capitalisme no té cap mania a l'hora d'apuntalar els seus extrems delits. Si cal remourà sepultures, desplaçarà immobles seculars o es refundarà les vegades que calgui; i tot a fi del deliri extenuador d'uns quants.
I, naltros, procurant dir-li que no amb un flabiol...
Tinc un mall de ferro de 5 kg...
Amb això és pica fort que fa fredat!
A disposar si fos el cas.
Jo dono tot el meu suport a una vaga de futbolistes. En especial si la vaga és indefinida. Serà el primer cop a la meva vida que em faré seguidor del futbol. Després podrien fer vaga els de la Fórmula 1, que també deuran patir. I proposo que, en els espais buits que deixaran a la graella televisiva, passin pel·lícules de pirates i corsaris.
ResponEliminaGirben, si ajuntem el que per aqui diem amb el post que acaba de penjar el Lluis sobre el punk i la canalitzacio de la rabia...
ResponEliminasi no hi hagues punk potser si que el teu mall de 5 kg ens seria d'allo mes util. Guarda'l per si de cas la musica no ens dona prou catarsi.
(Nota al marge: ja em perdonareu, escric sense accents perqu``e per un estrany fenomen inform``atic l'ordinador me'n posa dos cada cop que n'escric un... començo a estar rabiuda, i enrabiada amb la maquinota)