dilluns, 23 de novembre de 2009

Des de la blancor d'un full



De vegades l'atzar et porta per camins estranys i topes amb petites sorpreses que et sobten. Cada vegada m'agrada més la serendípia.

Peter Callesen comunica idees, algunes d'elles inquietants, a partir d'un sol full de paper. De vegades un simple A4. Sense color. Blanc immaculat. Potser amb una fredor que prové del seu origen nòrdic. Hereu de la papiroflèxia, però alhora deslligat de les normes rígides de l'antic art oriental, l'artista, doblega, retalla enganxa ... i ens diu coses.

En realitat no conec gaire la seva obra, ni tan sols sé si el seu treball és d'allò més original o no. Tan sols he vist les imatges del seu web. Imatges que m'han fet pensar.

6 comentaris:

  1. De ser de mena trobadora, de la serendípia, tracta un vers Jordi de Sant Jordi:

    "No em part d'un lloc e jamés no m'atur,
    ço que no cerc ivaçosament trob,"

    ResponElimina
  2. Una mica massa minimalista i monocrom pel meu gust, però efectiu. Entre els nòrdics crec que m'agrada més Munch...

    ResponElimina
  3. A mi em va sobtar justament pel minimalisme que destil·la.

    Home, a mi tambe! Munch es tota una altra cosa... sense punt de compararacio. Molt mes impactant

    ResponElimina
  4. "la blancor d'un full"... ara mateix, acabat de "tornar", em sento com si tingués un full ben blanc al davant, un full que he de / vull començar a omplir amb idees, amb històries... Un full que ja no serà blanc, sinó negre de la tinta (metàfora) que l'omplirà de reflexions.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails