Ho va començar la Mireia d'Un altre invent, (a qui jo no coneixia abans) i la seva iniciativa s'ha anat estenent com una taca d'oli arreu dels blogs.
M'hi afegeixo amb una carta feta a raig...
diumenge, 22 de novembre del 2009
Post fet a mà
Ho va començar la Mireia d'Un altre invent, (a qui jo no coneixia abans) i la seva iniciativa s'ha anat estenent com una taca d'oli arreu dels blogs.
M'hi afegeixo amb una carta feta a raig...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Protesta acceptada, Eulàlia. Però si vols deures te'n deixo dos:
ResponElimina1- Investigar si el blogspot ha sofert una nova avaria aquest cap de setmana
2- Més interessant: anem pensant si participem al concurs d'Opinàlia (veure blogs Bloguejat i Un tel).
Estava intentant entrar a opinàlia i no me'n surto... tot i que ells diuen poc, em sembla interessant. A veure si puc entrar més tard.
ResponEliminaA part d'això, no em sembla que hi hagi hagut cap avaria aquest cap de setmana, especialment si veig el moviment que heu tingut ;-)
Ha, ha, benvinguda Eulàlia! No sé de què t'estranyes, la contaminació entre blocs no és cap novetat. De totes maneres no fas tard, la festa continua...
ResponEliminaHola!! :-)
ResponEliminaNo ens coneixem, però t'he vist a la barra lateral del blog de la Carme Rosanas i he vingut a veure el teu post fet a mà... Tens una lletra molt maca i fàcil d'entendre!! :-)
Doncs ja veig que t'has pogut posar al dia, has arribar en el millor moment de la festa i fins hi tot t'has apuntat també al post manual!
ResponEliminaEulàlia, em pots passar el link del teu nou bloc?
Petons i gràcies.
=)
Allau, no me n'estranyo... al contrari, ho sé i ho celebro. Tanmateix, altres caps de setmana he marxat i en tornar no hi havia hagut tanta mogudeta... ;) Hauré de demanar un dia de festa a la feina per posar-me al dia?
ResponEliminaAssumpta, benvinguda al nostre Riell Bulevard i gràcies per l'elogi a la meva lletra. Esperem veure't per aquí altres vegades.
I per l'-assumpta- : ai, encara no m'he posat al dia en realitat, tan sols he llegit 4 coses i me'n falte una pila. Per cert, jo no tinc cap altre nou blog. En Lluís sí, en el qual parla de les seves vivències com a mestre.
Veus com mai és tard per afegir-te a la festa (sobretot si portes provisions! :P). En tot cas teniu textos a dojo pel concurs! :) Ei! bona lletra ;)
ResponEliminaper cert que el Lluís es queixa de què no li posen "carxofes sota el nas" i quan n'hi posen una fa allò de: "no comment", només perquè la reportera no és de la bibissí i sembla de telesinc, tsè tsè, aquests intel·lectuals ;)
ResponEliminaVinc d'anunciar a Ca la Clidi -una mica amb calçador- de l'existència d'un aparell que promet un autèntic camí del mig entre la mà i la tecla.
ResponEliminaI res com l'oportunitat del teu bell manuscrit com per a tornar-hi amb una millor conveniència.
Existeix uns lleugera i portable taula digitalitzadora A4 on, així vas escrivint-hi damunt d'un paper -que perdurarà- ella va desant-ho, tant en un format dibuix... com en un format text (que més tard podrem passar a l'ordinador).
Prové -no cal ni dir-ho- de l'infra-món de les reunions empresarials, i d'aquí que calgui pensar que exigeix una lletra obedient i regular (res d'efusions sentimentals!).
N'he trobat una pila a les lleixes del "Corte" suburbial de Can Dragó i, després de dubtar si era el darrer dels nicis o un precursor, he decidit comprar-ne una.
Un cop la tingui apamada ja us diré de les seves promeses d'aconseguir saltejar els teclats amb el traç de la nostra mà.
Durant un cert temps (fa cosa de 6-7 anys, fixa't!) vaig tenir una PDA -anglesa-que "reconeixia" la lletra. Tot i que tenia errades, no estava malament i vaig prendre notes en un munt de reunions i apuntava idees al tren.
ResponEliminaNo era gens perfecta, pero, sobretot perque la "sensibilitat" era massa alta. Li costava "entendre" la meva lletra, pero tot i aixi la utilitzava. Si la tableta aquesta ho ha perfeccionat, ens ho expliques, soc de les que s'apunta aviat a aquesta mena d'andromines...
Jo també recordo un antic artilugi d'Apple (vaig ser-ne un fervorós deixeble fins fa poc) que permetia dibuixar amb una fidelitat esgarrifosa. No obstant, no trobo res comparable a un pinzell sucat en tinta xinesa. La tecnologia és molt poc sensual.
ResponEliminaLa veritat és que tot i ser "tecnològica", habitualment escric en ploma -estil·logràfica, això sí-. Recordo haver apuntat tots els apunts de la carrera amb ploma, no calia que fossin "bones"-jo no tenia diners així que plomes baratetes ja feien el fet.
ResponEliminaFa cosa d'uns tres anys, arran d'haver de reprendre la necessitat d'escriure a mà vaig també reprendre el gust pel lliscar de la ploma sobre el paper. Aquest post, fet a mà, està escrit amb una ploma.
No arriba a ser el pinzell i la tinta xinesa, ho reconec, però m'abelleix...
L'acte de mostrar la lletra "a mà" té alguna cosa de striptease molt divertida.
ResponEliminaJo he abandonat les plomes per escriure i només les gasto per dibuixar. Per a anotar coses prefereixo el boli de "bola" clàssic, i darrerament opto per tintes ni blau ni negre: verd, lila...
Jo també vaig passar per l'època de tintes de colors. era a aquesta època en que prenia els apunts, mentre estudiava. Recordo que una època em vaig fer assídua al verd. No sabria dir per què. Ara, però, he tornat al negre auster. I tampoc no sé dir perquè. Em vaig comprar una ploma llampant i bonica -molt femenina-, potser la tinta negra és per compensar...
ResponEliminaJa passen aquestes coses, quan menys tu esperes la blogosfera es revoluciona i nosaltres fora.
ResponEliminamerci per haver escit el post a mà. Si no et sap greu n'estic fent un recull i et robo la imatge?
Ja pots "robar", Mireia. Ja saps, mentre compleixis allò del Creative commons: "citar la font, sense fins comercials, ni obra derivada..."... roba el que vulguis!
ResponElimina