La Maria feineja per la cuina. Els nens ja han sopat i els ha fet rentar les dents. Els ha posat el pijama i ara ja són a dormir. Els ha costat una mica i s'hi ha hagut d'esmerçar una bona estona abans no es calmessin. Els ha llegit un parell de contes, o deu, i finalment ha aconseguit que se'ls tanquessin els ulls.
Tota la tarda ha estat embolicada, els ha anat a buscar al col·legi, els ha portat a música. Pel camí, de tornada, ha parat a la botiga a comprar peix fresc, rap, perquè a en Ramon li agrada el rap. En arribar a casa ha ajudat a fer els deures al gran.
Al matí, en Ramon havia marxat d'hora i tot just tancar-se la porta ella s'havia posat a fer feina. Havia netejat la pols i fet el terra abans de llevar els nens. Havia deixat els llits fets i havia marxat a treballar. La casa havia d'estar perfecta. Com cada dia.
Ara ja pot fer el sopar per a ella i el Ramon. Encara li falta una mica per acabar-lo. Ha parat la taula amb les estovalles netes, perquè ell no suporta les taques. Ha posat els gots tot repassant-los amb un drap de cotó. Els plats estan ben arrenglerats. Els coberts brillen amb desmesura. Hom diria que és un dia especial.
Sent la clau al pany de la porta. És massa d'hora. Encara no ha acabat el sopar. Per un mil·lisegon es queda immobilitzada. Les mans li fan un lleu tremolor i la cullera li cau a terra. Sent les passes pel passadís, s'afanya a ajupir-se i recollir-la abans ell no sigui a la porta. Massa tard.
- Estic mort.
La Maria esbiaixa un somriure, s'eixuga les mans al davantal i cuita cap el dormitori, a agafar les sabatilles. Avui sembla que està de bon humor. Va depressa i un gest maldestre fa anar una de les sabatilles per terra. Sembla que ell no se n'ha adonat. La recull i s'acosta al sofà on el Ramon ha deixat caure tota la seva massa corporal, immensa. De genolls li deslliga els cordons de les sabates. El nus es fa de pregar. Els dits se li entortolliguen. S'aixeca, porta les sabates al dormitori. I torna cap a la cuina.
- I el sopar?- demana ell.
- Estarà en cinc minuts- barboteja a forma de disculpa.
- Ets una bagassa- és el so inquietant d'una serp abans de clavar la queixalada.
Ella es petrifica. Un ofec, conegut i quotidià, se li nua al voltant del coll i no la deixa avançar. Gosa encara pronunciar unes paraules a tall d'explicació.
- Als nens els ha costat molt de dormir...
- Sempre ho he dit, que ets una pèssima mare. - s'alça més depressa del que el seu volum podria fer pensar i s'acosta a ella, que segueix paralitzada -. Ets ben inútil.
La Maria tanca el ulls. Espera el primer cop.
perquè m'ha semblat tan real? un bon text i una forma força precisa de relatar un tipus d'alienació que pateixen moltes dones.
ResponEliminaJo espero que sigui molt, molt irreal. És com una pel·li de por però sense monstres. O millor, amb un monstre humà, que és el pitjor.
ResponEliminaMalauradament, és real per a moltes dones (i potser algun home, però les estadístiques aquí són clares). Per mi no és real, no patiu.
ResponEliminaEs comença per un deteriorament psicològic que anul·la l'altre, l'emmenudeix, el desequilibra. La víctima tan sols vol complaure. I tan sols s'emporta menyspreu, vexacions i, més tard, cops. Ni tan sols se n'adona, immersa en la merda.
Hi ha molts Ramons encara a dia d'avui, el maltractament psicològic és mes dur encara que el físic, arriba a anular la persona agredida malgrat no hi hagi rastre de cap ferida física.
ResponEliminaÉs cert que sona amb to realista, o com dirien alguns, amb to de "realisme brut" a l'estil de Carver.
ResponEliminaNo dic, Eulàlia, que el que descrius no pugui ser real. Ho ha estat moltes vegades. Sortosament, la meva realitat és molt lluny d'aquesta. La qual cosa no vol dir que en la intimitat tot siguin flors i violes, és clar...
ResponElimina