dijous, 19 de novembre del 2009
Perfum
Baixava per la rambla
i vaig entrar a la botiga
de perfums occitans.
Hi vaig trobar aquella ampolla
bella i estriada,
la mateixa que descansava
al prestatge del teu bany.
Amb un gest casual
vaig amarar un paper secant
amb l'aroma.
Uns minuts mes tard
vaig viatjar fins el teu coll,
allà,
a la cantonada
on tu i jo ens vam fet el primer petó.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Amor trobadoresc del segle XXI...
ResponEliminaHi regnava -hi regna- la poesia.
l'olor, essencial, uf!
ResponEliminaA mi se me'n va trencar una a finals de l'estiu...
ResponEliminaUn cop vegi que l'ungüent
ResponElimina-de la "Biotherm Homme" que em poso-
ha penetrat a fons,
vindrà la ruixadeta de "Pure Vetiver" d'Azzaro.
Sempre vetiver,
l'herba prodigiosa dels deserts.
Blogs multi-sensorials?
Enfortim entre tots aquesta línia!
Joan, gràcies, m'afalagues
ResponEliminaClidice, més que essencial!
Lluís, una idea de regal d'aniversari?
Girbén: Blogs multisensorials... sí!
tres jolie! les olors són molt importants en aquestes coses.
ResponEliminammm, les olors, són tan evocadores, oi? A veure quan podem olorar-nos els blogs, a més a més de llegir-los...
ResponEliminaostres, acabo de rellegir el comentari i queda fatal això "d'olorar-nos", vull dir: a veure quan són tan interactius que podem captar les essències pròpies i les dels altres :) millor, oi?
ResponElimina