dimecres, 2 de desembre del 2009

Perquè "Les petges invisibles" no va ser un gran èxit de vendes



El títol d'aquest post bé podria ser també Curs breu de màrqueting per a escriptors no-mediàtics.
Em sap greu, perquè em temo que decebré força l'audiència amb aquest post. És el que passa quan generes masses expectatives: el resultat sovint és decebedor. Així que ja em perdonareu.

Malgrat tot, vaig prometre que ho faria i intento complir les meves promeses...

I dic que us decebré, perquè la meva anàlisi la faré des de l'òptica de les tècniques de màrqueting: ja sabem que el màrqueting és una cosa lletja. Vinculada a les coses materials, a les vendes. Als diners. Als cèntims que en diuen els meus pares. I els cèntims embruten qui els toca.
Sovint associem el terme a paraulotes horroroses: A l'usurer. Al creador de fum. Al creador de necessitats fictícies. Tèrbol, fosc, asèptic i sense cor, ni sensibilitat. Manipulador. Mercantilista.

Però passa que jo porto mitja vida aplicant tècniques de màrqueting per a activitats sense ànim de lucre i haig de dir que no sempre aquestes estan vinculades a tot això. Que li preguntin a les entitats culturals, a les ONG, a qualsevol entitat.

Philip Kotkler és un dels creadors dels fonaments de màrqueting. El seu gurú . Basa les seves tesis en quatre "potes" anomenades, com tant els agrada als anglosaxons, les quatre "P": Producte, Promoció, Preu i Distribució (place, en angles). Més tard, l'home va reconvertir-les en les 4 C's,que són exactament el mateix però des de l'òptica del consumidor... (imagino que li calia alimentar la seva gallina dels ous d'or).

Aquests quatre aspectes estan en equilibri. Sigui quin sigui el producte que es vengui. En alguns productes té més importància un aspecte, en d'altres un altre. Posem per cas a un rellotge de luxe, un Rollex: val allò que costa? No, és evident, és un exemple clar on una de les potes que pesa és el preu, predomina per damunt de les altres coses i les determina: mai trobarem un Rollex en un supermercat. En qualsevol cas, totes quatre "P" tenen alguna rellevància. Quan aconsegueixen trobar l'equilibri, la cosa funciona.

Feta aquesta lletja introducció, entro en matèria sobre "Perquè Les petges invisibles no va ser un gran èxit de vendes":

Producte: El llibre en sí. En literatura (en bona literatura què dèiem als comentaris d'ahir) resulta un dels aspectes més importants: per nosaltres un llibre serà bo o dolent en funció de la seva qualitat. En el cas dels llibres la qualitat és un intangible. No es tracta del paper triat o la qualitat de la tinta. Es tracta del contingut i com nosaltres apreciem aquest contingut. És en aquest concepte de "qualitat" on es diferencia un llibre mediàtic d'un de literari. I les seves característiques seran les que condicionaran els altres aspectes. Depèn com sigui el llibre l'intentarem vendre a les "grans superfícies" o als quioscos o a llibreries d'elit. Depèn del tipus de llibre, farem anuncis a la televisió o a les revistes especialitzades, en farem presentacions o una performance, ves a saber...

M'he resistit durant molt de temps a comentar Les petges a nivell de contingut. Primer, perquè és el llibre d'un amic, i tota anàlisi pecarà d'esbiaixament. Segon, perquè aquest amic escriu amb un estil que m'entusiasma, així que l'esbiaixament és doble.
Dita per endavant la meva pega, he de dir que a mi em va agradar. Em va semblar bo. Ben escrit. Ben construït. En Lluís es va autocriticar el títol i li haig de dir que probablement té raó. Però si voleu jutjar per vosaltres mateixos aneu a una llibreria i compreu-lo.

Distribució: Vet aquí que us presenteu a una llibreria, busqueu pels prestatges i res. El llibre no hi és. Aquí és on us trobareu la pega més gran. Si aneu a qualsevol llibreria -especialment si la llibreria és de l'àrea de Barcelona- no el trobareu. L'haureu d'encarregar. I no ara, perquè el llibre faci 3 anys que hagi estat publicat, sinó que just tret a la llum, el llibre no es va distribuir a Barcelona. La política de distribució del llibre va ser nefasta, al meu entendre: si no col·loques el llibre a les llibreries (i a l'àrea on potencialment hi pot haver més lectors) com vols que el llibre sigui llegit? Eliminem la possibiltiat també de trobar-lo per serendípia, que a mi tan m'agrada.

Preu: aquí hi tinc poc a dir. El llibre té un preu d'uns 16€ cosa que no em sembla cap disbarat. Els preus acostumen a estar bastant ajustats.

Difusió: El mateix Lluís admetia que estava tant content de tenir el llibre a les mans que no li va venir de gust fer-ne promoció. Vet aquí un error greu. A un escriptor mediàtic li cal poca difusió, perquè té els seus mitjans a l'abast. Amb poca imaginació en té prou. Al cap i a la fi, la gent el "coneix" perquè surt a un gran mitjà i tan sols publicar "el nou llibre de Buenafuente", posem per cas, ja tenim un munt de vendes assegurades. Per a un escriptor poc conegut la pega és més gran. Li cal un esforç addicional. Imaginació. Una certa promoció que generi un boca-orella que atregui l'atenció de possibles lectors. Cal aconseguir que la taca d'oli s'escampi. És justament els escriptors pocs coneguts aquells a qui els cal una empenteta més gran. I que pel que jo sé, en Lluís no la va tenir. Tot i que va aparèixer en un parell de columnes: a l'Avui i a La Vanguardia.

Vist això us podeu fer una idea del meu balanç: un llibre bo a un preu raonable, d'un escriptor desconegut, mal distribuït i mal difós.

Com us podeu imaginar no estic gens d'acord amb el relataire que va trucar a l'editorial per preguntar-ne les vendes. Feia un balanç erroni. Treia conclusions equivocades, es deia: si s'ha venut poc és perquè és dolent.

Jo li responc: si s'ha venut poc, és perquè s'ha difós i distribuït malament.

12 comentaris:

  1. tens tota la raó Eulàlia, la distribució és un desastre i una posició una mica visible a les llibreries una utopia. La biblioteca de Sabadell em va demanar exemplars de la meva novel·la perquè les que tenien de rebre per part de la generalitat per distribuir a la xarxa de biblioteques, no els hi havien arrivat.

    ResponElimina
  2. Molt interessant el post, Eulàlia. No has decebut.

    I lamento que el Lluís no tingués prou èxit amb aquest llibre. No sempre triomfem...

    Ja ho intentarà de nou, segur.

    ResponElimina
  3. M'has fet pensar en aquell idealista tot cor que un dia em va dir: " I ja ho has provat en d'altres editorials..., no sé, les de fora..., com Pagès de Lleida, per dir-ne una."
    Considero que aconseguir arribar a la impremta (aquesta reiteració d'aquell gran pas històric) és moltíssim, però començo a dubtar que aquest punt marqui la meitat de la marató.
    Si més no ara ja ho sé: si m'espavilo i el demano als de Lleida, podré tenir aquestes petges a les meves mans.

    ResponElimina
  4. Després de l'ensurt inicial he tingut un col·lapse emocional i he tardat en deixar el comentari. Abans que res, però, agraeixo a l'Eulàlia i la resta de comentaristes que hagueu perdut temps en una cosa com aquesta.
    També he pensat que amb aquest post potser es lliga definitivament la novel·la al seu desastre comercial, cosa que fins ara no m'havia passat pel cap. O no, que no se sap mai. Crec que he de fer el mea culpa abans que res, tot i no sentir-me culpable. Sempre he sentit que la meva feina era escriure, i em feia molta mandra passejar pel país com un venedor d'aspiradors.
    Però de tota manera, els errors són per a aprendre, i crec que aquí faltaria parlar dels errors estrictament literaris: trama massa àmplia, massa personatges, variacions del to, inclusió de subtrames que es ramifiquen i no van enlloc, excés de referències... etc. En aquest sentit, i com era previsible, allò que ara escric vol esmenar els errors d'estructura i de to. Quan hi penso, però, m'adono que segueixo sense dedicar cap pensament a la "projecció" del text. Ja ho pensaré quan l'acabi, quan possiblement el duré a algun premi. En funció del calendari.
    De nou gràcies a totes i a tots, especialment a l'Eulàlia, és clar.

    També vull dir que Pagès editors no té capacitat real de "competir", però crec que es pren les edicions amb un mínim de seriositat.

    En fi, que segueixo escrivint procurant millorar, i segurament sense esforçar-me en les promocions (cas que es publiqui).

    ResponElimina
  5. Un post molt interessant Eulàlia, i per afegitó, també a en Lluís amb el seu comentari.

    Per si un cas i a fi de poder-ne fer una valoració totalment objectiva, en prenc nota i intentaré de localitzar-lo.
    Si és així, us ho faré saber i també, lògicament,
    amb el que per a mi hagi suposat la seva lectura.

    ResponElimina
  6. Em costa molt d'entendre com en Lluís tenint-te a tu a mà, no et va fer la seva representant. Una exposició molt acurada Eulàlia. I tinc tendència a creure't, per tant faré veure que el llibre d'en Lluís és bo (;P). Aquests dies estem veient com en Tibau està promocionant el seu llibre, aquest home és un no parar, però com ho ha de fer sinó? De tota manera això va a caràcters :)

    ResponElimina
  7. Ep! ara m'adono que potser hi havia en el meu escrit un excés de crítica a Ed. Pagès que jo no pretenia. Crec que en moltes coses ho fa bé, però aquest aspecte puntual de la seva distribució em va sobtar...

    No he volgut fer esment a en Jesús M. Tibau, perquè no venia al cas, però em sembla un exemple molt bo de com es poden fer les coses, a nivell de difusió, quan som petits. Utilitza mitjans al seu abast, els blogs, amb imaginació per promoure el seu llibre. El seu blog "Una sortida digna" em sembla un exemple emblemàtic: pocs recursos, molta imaginació.

    ResponElimina
  8. Em sembla que és molt més senzill que tot això. El llibre no va ser un èxit perquè 99% dels llibres que es publiquen no ho són. És una qüestió d'estadística. Hi ha llibres amb una gran promoció que no venen el que han de vendre. No n'hi ha prou amb moure's o amb tenir una editorial forta al darrera, tant de bo fos així de fàcil! Cal un factor atzar que no controla ningú, ni els departaments comercials de les multinacionals...

    ResponElimina
  9. Felicitats, Eulàlia, ho has deixat molt clar.

    La qualitat és potser l'element més problemàtic per ser el més intangible. Abans de llegir l'obra només es pot percebre a través de la crítica que en fan els altres (premsa o lectors del carrer). En això, els blocs poden ser de gran ajuda.

    Sobre la distribució, ja sabem que la literatura en català, fins i tot aquí, circula per la via estreta i Pagès Editors no és d'aquelles editorials que veus sovint sobre els taulells.

    I sobre la promoció entenc molt bé en Lluís, perquè a mi també m'horroritza anar per les cases venent enciclopèdies; però sembla que actualment, si no ho fas, és com si llencessis la teva obra publicada a les escombraries. Potser els blocs d'autor són una via de promoció que permeten un compromís entre l'autopropaganda i la privacitat controlada.

    I ja que esmenteu en Jesús, amb tot l'afecte, jo crec que s'excedeix una mica. Almenys a mi de vegades em satura, potser perquè som pocs i ens coneixem massa. Però si li funciona...

    ResponElimina
  10. Encara una mica ruboritzat per aquesta quantitat de referències a mi, torno a sentir que jo volia parlar d'un text i no de mi, i aquí rau la meva negativa a fer de venedor.
    Sobre el Jesús Tibau, que seria l'exemple oposat, estic força d'acord amb l'Allau, com amb l'Eulàlia: s'adequa a les seves possibilitats. Entenc què fa, però he de dir que per una qüestió completament personal jo no podria. També em fa l'efecte que l'autopropaganda de vegades frega algun límit, al qual no li vull posar adjectius.
    I finalment, al SM se li ha de reconèixer el seu esperit de científic: manen les probabilitats. És cert que hi ha llibres (en català especialment) que són molt promocionats i molt poc venuts. Si se sabessin les dades reals de vendes hi hauria sorpreses.

    ResponElimina
  11. És cert que jo ho he plantejat com si fos molt fàcil: Trobes la fòrmula màgica que combini els 4 elements i bingo! esdevens un Larsson. Això no és tan fàcil i ni de bon tros és així. Com bé diu en Salvador el 99 % dels llibres no són un èxit. Estic amb l'Allau, el factor més problemàtic és l'intangible: el que crea màgia entre el lector i l'escriptor (o millor dit, la història que explica). Essent així, i vist que els altres factors són més controlables crec que no s'han de menystenir, que s'han de cuidar: distribuir bé, posar un preu ajustat.. i difondre bé. És un clàssic el que li passa a en Lluís: els creadors sovint se senten incòmodes davant les "promocions" de les seves obres. Ara em venen al cap declaracions de la Isabel Coixet quan presentava Mapa dels sons de Tòquio:deia que no li agradava gens això de promocionar, però qu no li quedava altre remei. Lluís: ho sento per tu, però no et queda altre remei...

    (Ah! respecte el Jesús M. jo també penso que potser s'excedeix en algunes cosetes..)

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails