dimecres, 9 de desembre de 2009

TDT


Tot ve perquè fullejant el diari m'assabento que els dijous es van intercanviant a Catalunya els índex d'audiències, ara una setmana guanya l'Afers exteriors, l'altra guanya el Polònia. Al costat de la notícia un anunci amb una tele de cartró ens anuncia la mort de la televisió analògica.

A casa tenim TDT. Per analogia cacofònica òbvia, les sigles em remeten perillosament i de forma sospitosa molts anys enrere, a unes altres de similars que es referien a un insecticida tòxic, el DDT. La TDT, aquesta mena d'invenció tecnològica destinada a intoxicar la tele tradicional fins a fer-la desaparèixer... La raó deu ser de pes, incentivar l'economia, i tot i que la invenció és anterior a la crisi, aquesta els deu anar com anell al dit. "Sortireu guanyant -ens diuen-: tindreu molts més canals, millor qualitat d’imatge"... Qui en sortirà guanyant són una colleta de instal·ladors i fabricants de nous televisors que hauran vist augmentar el seu negoci a canvi de l'apagada analògica...

Durant molts anys -liderats pel neoconservadurisme, dit de pas- ens han venut la moto amb la proclama que quan hom privatitza qualsevol servei, ho fa amb el convenciment que el consumidor en sortirà beneficiat. Mai no ho he vist així, ni un sol servei: ni teles, ni elèctriques, ni gas... Esperem que mai privatitzin el transport públic, ni tampoc se'ls acudeixi privatitzar totalment la sanitat o l'educació... Sincerament crec que en qualsevol d’aquests serveis la categoria de públic suma i no resta, malgrat els esforços que alguns s'entesten a dedicar a convèncer-nos del contrari.

Si bé la TDT no es pot dir estrictament que sigui una “privatització” –o potser sí?-, la veritat és que amb el que he pogut veure ja m'ha caigut l'ànima als peus (sense anar més lluny, el Disney channel ditxós...). Ja vam viure un fenomen similar quan van sortir les primeres concessions a les televisions privades –quants anys fa? uns 20?-, la qualitat va baixar en picat. I el pitjor va ser que les televisions públiques no van saber estar al seu lloc i van pujar al carro de la lluita per l'audiència fàcil... Potser ara amb una televisió estatal sense publicitat alguna cosa canviï. Però potser ja serà massa tard.

Cada cop veig menys la televisió, i amb l'oferta que se'm presenta em sento davant el telenotícies i para de comptar. Cada cop que se m'acut fer una mica de zàping em desespero i m'avorreixo a parts iguals, llevat de molt petites excepcions.

La veritat, posats a decidir com haig d'utilitzar el meu –escàs- temps lliure, m'inclino per altres activitats. M'ho passo molt millor llegint un llibre o llegint els vostres blogs, o escrivint posts. Sincerament.

10 comentaris:

  1. tanta tele mai a la vida pot ser bo ... salut

    ResponElimina
  2. Hi ha massa interessos. A la cap mi a la fi la TV és un mitjà tècnic i prou. Els seus continguts, sotmesos a la tirania de les audiències i –en conseqüència- les tarifes i els contractes de publicitat que hi ha al darrere, van minvant la qualitat. Tinc el Canal+, doncs m’agrada el cinema i no suporto veure’l amb talls de publicitat al mig, però me’n estic afartant...Jo ja tinc els fills crescuts, per la qual cosa ja no va amb mi la cosa, però si fossin petits, amb la cosa del Disney channel i el Clan, instauraria una ferotge censura dictatorial...;-)

    ResponElimina
  3. Ah. A tu la TDT et suggereix el DDT (un insecticida). A mi, més aviat el TNT (un explosiu)...
    Salut.

    ResponElimina
  4. La història de les privatitzacions és lamentable i nefasta en tots els casos, i això ho és més o menys, i de forma mig encoberta. Aquests de Mediapro i tota la colla del Jaume Roures ens han endinyat una nova maquineta de xuclar diners i omplir-nos de distraccions massives. Al principi de sentir parlar de la TDT jo pensava que l'objectiu era eliminar les espantoses antenes dels terrats, però finalment només consisteix a encarir-les i ampliar-les. Una catàstrofe.

    ResponElimina
  5. i a més a més hi ha zones on tenen problemes, a Santa Maria de Palautirdera em deien que de 6 a 9 del matí no arriba el senyal.
    Jo no sé com va, però em sembla que tenint el plus no em cal la TDT, atès ho rebo via satel·lit. De fet de la tele només miro el Barça per si guanya i el Madrid per si perd i alguna peli de tant en tant. Ara, se el que es Hanna Montana i no se qué Rock de la Disney per les netes, una plaga mental!

    ResponElimina
  6. una tele que ens ofereix molta escombraria, tampoc hauria de ser una tele

    ResponElimina
  7. jo ja n'estic fins al capdamunt! sobretot perquè els avis necessiten com més canals millor, que així el zapping dura més :(

    ResponElimina
  8. Digues que sí, Eulàlia, tu a escriure que és molt més enriquidor i a més ens agrada llegir-te!

    ResponElimina
  9. Ara em venen al cap els "bolos" que, als anys 60, feia el cinèfil Miquel Porter mirant d'estendre la seva fe en la TV per les escoles "modernes" de Barcelona; i sé de més d'un anti-tele que, després d'escoltar-lo, es va comprar el coi d'aparell.
    No crec que ara en Porter fos de la mateixa opinió. I no puc deixar de recordar la seva llibreria on de petit vaig aprendre a estimar els llibres. Una gran llibreria al mig del Portal de l'Àngel... Au si no n'hem perdut de coses importants!

    ResponElimina
  10. Ostres, Girbén, en Miquel Porter! Vaig veure a casa seva una projecció de "El lladre de Bagdad" amb Douglas Fairbanks. Amb aquest programa, no podia ser un mal home.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails