Camp d'Argelès

Les audiències trien entre allò que les televisions els ofereixen, als horaris que millor els convenen (més o menys entre 2/4 de 9 i les 11 de la nit). I el que els ofereixen fa pena així que els índex d'audiència el que fan és consagrar productes penosos, com a èxits. L'audiència, aquesta massa amorfa tan intangible com la "opinió pública", arriba cansada d'un dia de feina esgotador, després d'aguantar el cap, l'estrès, després d'ocupar-se dels nens i ves a saber quines coses més, s'escarxofa al sofà de casa després de sopar i amb poca esma practica el zàping i finalment avorrida acaba tancant la televisió.

Hi ha un buit notable en qüestió d'anàlisi de l'evolució de les audiències: no ens ho diuen quanta gent apaga la televisió farta de la poca qualitat i imaginació que els ofereixen. I, com jo, se'n van a veure blogs.

També té molta rellevància com ens ofereixen el producte. Un programa de televisió no és molt diferent a un altre producte, el màrqueting també els és rellevant. Amb una avantatge brutal a la "pota de difusió" respecte altres productes: el mitjà es pot permetre fer-ne molta, de difusió, dins el propi mitjà, cosa que els surt, naturalment, de forma pràcticament gratuïta.

Per casualitat vaig veure que feien un documental sobre el Camp d'Argelès dirigit per Felip Solé, a TV3. Va ser de passada, i ho vaig llegir a un diari. En cap moment vaig veure un anunci que ens ho repetís a TV3. Sembla com si deliberadament haguessin volgut que passés desapercebut. Imagineu per un moment un desplegament d'anncis i difusió a l'estil de Les veus del Pamano. Però aquest cop no els ha interessat. És clar, ara estan molt atrafegats a promoure la Marató.

Com que efectivament estava programat a una hora intempestiva, com ens diuen en Lluís i en Joan Pinyol, vaig tenir la previsió de programar l'enregistrament. Aquest matí he pogut veure'l. Tot i que ara constato que al web de TV3 està disponible per visionar-lo (si no l'heu vist, encara hi sou a temps).

És un documental de llarg metratge, cosa que no vol dir que es faci llarg. Al contrari. He vist les imatges i recreacions amb el cor encorgit. Potser el meu avi va estar allà. Potser va viure allò. La misèria, el maltracte dels senegalesos, les malalties... Un misteri envolta a casa allò que va passar l'avi en acabar la Guerra. Sabem que va estar en un Camp de concentració a França (era a Argelès?), després a Burgos. Poc més.

Potser per l'edat que tinc, potser perquè sento que la meva generació és la última que es pot interessar en allò que va passar als nostres avis, m'agrada veure els documentals sobre la guerra -cosa que no els passa als meus pares, els quals no volen mai recordar allò que els ha costat tants anys d'oblidar-. Que ens expliquin allò que va passar. Ens calen més documentals com aquest. I que es difonguin millor, més abastament.