divendres, 4 de desembre de 2009

Crucifixos a les aules

crucifijo aula Pictures, Images and Photos

Per raons que no venen al cas, m'he estat davant la pantalla de TV3 una estona aquest matí, veient el Cuní. Aquest cop la seva pregunta capciosa anava sobre els crucifixos. I es plantejava més o menys en aquests termes:
"Cal retirar els crucifixos de totes les escoles?"

L'estona que jo ho he vist guanyava un aclaparador "no". No és d'estranyar. Fins i tot JO respondria "no" a una pregunta plantejada en aquests termes. Les escoles privades, les privades de debò, poden fer allò que els plagui, és clar: com si volen cultivar el culte a Satan, mentre els pares hi estiguin d'acord...

Altra cosa és el que ha dit un personatge convidat a la tertúlia o al cara a cara - no recordo exactament el seu nom ni en quin espai intervenia-. L'home representava l'associació "escoles cristianes"(o era fundació? quin cap el meu...) .

Ja no m'hauria de passar. Hauria d'estar previnguda contra aquesta colleta. Però encara em quedo perplexa de com poden arribar a manipular aquests catòlics...
L'home, ras ni curt i a la primera de canvi deixa anar que el problema el tenen "a la resta de l'estat espanyol", però que aquí a casa nostra no n'hi ha cap de problema. Quin oasi.
Com qui no vol la cosa deixa caure que a les escoles públiques ja no hi ha crucifixos. És en les escoles privades i en les concertades on sí n'hi ha.

Sempre estan intentant portar-nos per un "escabrós viarany", per utilitzar una expressió que diria un capellà poeta del dinou. Ens ho explicava en Lluís de forma ben clara en el seu Travel to Narragònia.

A veure, estem parlant de diners. De diners públics. Si una escola es financia amb diners públics és pública.

I s'ha acabat el bròquil.

Els encanta jugar amb l'ambigüitat de la doble condició de l'escola concertada. Quan es tracta de cobrar, és ben pública. Ara, quan es tracta de dir: si és publica hauria de ser laica... llavors ai las! Llavors defensa la seva condició de privada. Ves per on!

I tot i que no ve a tomb, posats a fer jo també trauria la foto del costat del crucifix, però això ja és tema d'un altre post...

9 comentaris:

  1. M'has fet riure amb això del culte a Satan, no et negaré que, posada ja en una tesitura "total destroyer" pagaria per veure-ho :) I tens tota la raó: si hi ha diner públic no hi pot haver certes pràctiques, si més no religioses. Això de les escoles concertades és un parany terrible que ha anat en detriment de la bondat del sistema públic. Ei! i no en dic mal, que n'hi ha de molt bones, els meus fills mateix s'hi han criat en una i n'estic enamorada: una escola laica, catalana, amb grups petits (és clar que també pagàvem), però era l'ideal del que hauria d'haver estat la pública. Perquè no ho és la pública així? d'ençà la mort del dictador tantes coses s'han fet malament i sembla haver-hi tan poques ganes de fer-les bé, que dubto que acabem veient les meravelles promeses per les autoritats :(

    ResponElimina
  2. No comprenc com això dels crucifixos arriba a ser tan complicat, però sempre s'aplica la dubtosa norma que, si no molesta a la majoria, ja es pot considerar "normal".

    Que no s'han adonat que aquest home jove, nu i torturat que és a la creu pertany de ple a l'imaginari del sadomasoquisme gai? (Veurem si cola).

    ResponElimina
  3. Eulàlia, recolzo la teua proposta d'anar més enllà de la retirada del crucifix, i emportar-se de pas la foto dels reis... però jo encara faria més: fora banderes -senyera inclosa, és clar- i fora tots els símbols divisoris, excloents i sectaris. I això sí, que cadascú porti el que li doni la gana. Tolerància absoluta, imposició zero.

    ResponElimina
  4. Trobo que sí que ve a tomb, això de la foto. Al meu entendre, qualsevol manifestació d'"adoració" del tipus que sigui, religiós, polític o el que sigui, hauria de ser una qüestió personal!

    Que cadascú "adori" el que vulgui, que d'això es tracta: de respectar i fer respectar els drets individuals! Qualsevol altra cosa em sembla un intent de manipulació bord i intolerable.

    ResponElimina
  5. Crec que fins i tot a moltes escoles concertades catalanes ja no hi ha massa creus, la veritat. Un altre tema és aquest estat ambigu que no és laic sinó aconfessional o una cosa així, i també la inoperància dels sindicats en el camp de l'educació que no han aconseguit bandejar la religió de l'escola de cap manera. I el tema de les escoles concertades, una mena de pacte fet en el seu temps per molts motius i un calaix de sastre on hi caben coses molt diferents. També a les públiques, ep, no totes són iguals ni de bon tros. El tema no és només la creu, és la creu que arrosseguem per no clarificar els temes seriosos quan tocava i anar fent filigranes per totes bandes. Des del moment en què a les escoles públiques es dóna religió, per coherència, admeto que a l'aula de religió -de la religió que sigui- puguin tenir els objectes simbòlics que els sembli. Una altra cosa és que en el marc de l'escola -pública- es puguin impartir aquests ensenyaments, per mi això és molt més important que la qüestió de la creu.

    ResponElimina
  6. totalment d'acord, només que em va semblar en el meu comentari d'ahir que era millor no penjat cap foto amb el senyor despullat, al meu comentari. No em preguntis perquè, simplement hi vaig estar donant voltes i vaig considerar millor no posar-li

    ResponElimina
  7. Trobo que la Júlia té raó: l'escola concertada és una altra de les rampoines de la transició que arrosseguem. Ara toca alabar Sant Solé Tura, però aquest home és un dels responsables de les pífies fetes llavors.
    I efectivament, el tipus despullat a la creu pertany clarament a l'imaginari del sadomasso gai i encara no ho han vist. O sí, però els agrada?

    ResponElimina
  8. Ferran i Leblansky, em doneu idees per altres temes. Me les anoto mentalment.

    Júlia, Jo no vaig voler entrar en el darrer tema que esmentes, però em sembla molt oportú que ho facis. Jo estava convençuda - mira que en sóc d'il·lusa- que a les escoles públiques no s'impartia religió i que si algú volia que els seus fills aprenguessin la fe catòlica els portaven ala catequesi de la seva parròquia, (o a l'imam de la seva mesquita si eren musulmans). Fa molt poc vaig saber que a l'escola pública de les meves filles hi havia religió. Religió catòlica, evidentment. Em vaig quedar perplexa.
    Naveguem en un mar de temes mal resolts.

    I de les imatges de la església catòlica n'hi ha un munt que remeten a imaginaris sadomasoquistes, gais alguns i molts d'altres misògins...

    ResponElimina
  9. No sé perquè a vegades tornen a sortir a la llum debats que hauríen d'estar enterrats.
    No sé perquè aquests debats em semblen més propis de l'època de la transició que el del 2009.
    Tot plegat em provoca un cert deja-vié i no tinc clar si l'Estat Espanyol viu al 2009 o encara hi ha d'arribar.
    Ho dic perquè l'altre dia l'amic blocaire Joan Pinyol em va fer arribar una notícia conforme deia que el diumenge passat, no recordo el lloc ni les circunstàcies, s'havia celebrat una missa, amb tota la solemnitat del món, per honorar i venerar la sacro-santa bandera espanyola.
    La notícia podria semblar pròpia del antiguo regimen o d'un capítol del "Cuentáme", però, és una notícia del 2009, just de fa una setmana.
    En un dia com avui que es venera i es fa festa per honorar la sacro-santa Constitució espanyola...i enmig del "culebró" del estatutet, he arribat a la conclusió que l'Estat Espanyol i la moto que ens han venut sempre d'una transició modèlica i que actualment vivim en una democràcia madura i consolidada comparable a altres països europeus és tot plegat una falàcia i evidentment l'Estat Espanyol és una democràcia que encara li falten uns anys per ser una democràcia plenament madura, i em sembla trigarem anys veient el nivell dels polítics que tenim.
    Tot i ser el nostre un país d'arrels cristianes, el que està molt clar és que si és un Estat aconfessional, està clar que en les escoles públiques no hi ha d'haver cap mena de simbologia religiosa.
    El tema de les privades i les concertades és un tema apart molt més complicat. També entenc que si un pare paga una determinada escola privada i religiosa perquè el seu fill vagi a un cole de monges, doncs és lògic que sí és privat i religiós hi pugui haver algún tipus de simbologia religiosa. Però com molt bé diu la Júlia fins i tot en aquests àmbits, tot i tenir un valors determinats a l'escola, han volgut crear unes aules molt més neutres i modernes, ja que determinades estètiques recorden massa a determinades èpoques històriques com el Franquisme i suposo que moltes escoles privades han volgut fugir d'això i intentar donar una imatge molt més "tolerant" i "moderna".
    Conclusió:
    Susbric totalment el comentari d'en Ferran. Les adoracions personals han de quedar com això, adoracions personals i evidentment s'han de respectar els drets individuals.
    Penso que les aules de les escoles públiques hauríen d'estar netes de qualsevol simbologia.
    Sobre el tema de l'educació de la matèria de religió,només un apunt: estic a favor que a les escoles no hi ha simbologies però això no vol dir que els alumnes hagin convertir en ignorants d'uns determinats coneixements i realitats. Penso que els alumnes s'els hi hauríen d'ensenyar uns mínims coneixements humanístics, artístics, filosòfics i religiosos (no vol dir catequesi, vol dir saber què carai és el budisme o el catolicisme o el perquè a EE.UU hi ha protestants, o saber què és una mesquita, una sinagogoa i una catedral)
    En fi, la tan modèlica transició potser no ho va ser tant i em sembla sorprenent que un star matinera com el Cuní inciti a l'audiència amb els seus matins.sí matins.no a aquest tema.
    Tornaré a mirar el calendari per si estem al 2009, casi 2010...perquè la sensació de deja-vié és sorprenent.
    Penso que determinats debats hauríen d'estar totalment superats.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails