Perquè "Les petges invisibles" no va ser un gran èxit de vendes

El títol d'aquest post bé podria ser també Curs breu de màrqueting per a escriptors no-mediàtics.
Em sap greu, perquè em temo que decebré força l'audiència amb aquest post. És el que passa quan generes masses expectatives: el resultat sovint és decebedor. Així que ja em perdonareu.

Malgrat tot, vaig prometre que ho faria i intento complir les meves promeses...

I dic que us decebré, perquè la meva anàlisi la faré des de l'òptica de les tècniques de màrqueting: ja sabem que el màrqueting és una cosa lletja. Vinculada a les coses materials, a les vendes. Als diners. Als cèntims que en diuen els meus pares. I els cèntims embruten qui els toca.
Sovint associem el terme a paraulotes horroroses: A l'usurer. Al creador de fum. Al creador de necessitats fictícies. Tèrbol, fosc, asèptic i sense cor, ni sensibilitat. Manipulador. Mercantilista.

Però passa que jo porto mitja vida aplicant tècniques de màrqueting per a activitats sense ànim de lucre i haig de dir que no sempre aquestes estan vinculades a tot això. Que li preguntin a les entitats culturals, a les ONG, a qualsevol entitat.

Philip Kotkler és un dels creadors dels fonaments de màrqueting. El seu gurú . Basa les seves tesis en quatre "potes" anomenades, com tant els agrada als anglosaxons, les quatre "P": Producte, Promoció, Preu i Distribució (place, en angles). Més tard, l'home va reconvertir-les en les 4 C's,que són exactament el mateix però des de l'òptica del consumidor... (imagino que li calia alimentar la seva gallina dels ous d'or).

Aquests quatre aspectes estan en equilibri. Sigui quin sigui el producte que es vengui. En alguns productes té més importància un aspecte, en d'altres un altre. Posem per cas a un rellotge de luxe, un Rollex: val allò que costa? No, és evident, és un exemple clar on una de les potes que pesa és el preu, predomina per damunt de les altres coses i les determina: mai trobarem un Rollex en un supermercat. En qualsevol cas, totes quatre "P" tenen alguna rellevància. Quan aconsegueixen trobar l'equilibri, la cosa funciona.

Feta aquesta lletja introducció, entro en matèria sobre "Perquè Les petges invisibles no va ser un gran èxit de vendes":

Producte: El llibre en sí. En literatura (en bona literatura què dèiem als comentaris d'ahir) resulta un dels aspectes més importants: per nosaltres un llibre serà bo o dolent en funció de la seva qualitat. En el cas dels llibres la qualitat és un intangible. No es tracta del paper triat o la qualitat de la tinta. Es tracta del contingut i com nosaltres apreciem aquest contingut. És en aquest concepte de "qualitat" on es diferencia un llibre mediàtic d'un de literari. I les seves característiques seran les que condicionaran els altres aspectes. Depèn com sigui el llibre l'intentarem vendre a les "grans superfícies" o als quioscos o a llibreries d'elit. Depèn del tipus de llibre, farem anuncis a la televisió o a les revistes especialitzades, en farem presentacions o una performance, ves a saber...

M'he resistit durant molt de temps a comentar Les petges a nivell de contingut. Primer, perquè és el llibre d'un amic, i tota anàlisi pecarà d'esbiaixament. Segon, perquè aquest amic escriu amb un estil que m'entusiasma, així que l'esbiaixament és doble.
Dita per endavant la meva pega, he de dir que a mi em va agradar. Em va semblar bo. Ben escrit. Ben construït. En Lluís es va autocriticar el títol i li haig de dir que probablement té raó. Però si voleu jutjar per vosaltres mateixos aneu a una llibreria i compreu-lo.

Distribució: Vet aquí que us presenteu a una llibreria, busqueu pels prestatges i res. El llibre no hi és. Aquí és on us trobareu la pega més gran. Si aneu a qualsevol llibreria -especialment si la llibreria és de l'àrea de Barcelona- no el trobareu. L'haureu d'encarregar. I no ara, perquè el llibre faci 3 anys que hagi estat publicat, sinó que just tret a la llum, el llibre no es va distribuir a Barcelona. La política de distribució del llibre va ser nefasta, al meu entendre: si no col·loques el llibre a les llibreries (i a l'àrea on potencialment hi pot haver més lectors) com vols que el llibre sigui llegit? Eliminem la possibiltiat també de trobar-lo per serendípia, que a mi tan m'agrada.

Preu: aquí hi tinc poc a dir. El llibre té un preu d'uns 16€ cosa que no em sembla cap disbarat. Els preus acostumen a estar bastant ajustats.

Difusió: El mateix Lluís admetia que estava tant content de tenir el llibre a les mans que no li va venir de gust fer-ne promoció. Vet aquí un error greu. A un escriptor mediàtic li cal poca difusió, perquè té els seus mitjans a l'abast. Amb poca imaginació en té prou. Al cap i a la fi, la gent el "coneix" perquè surt a un gran mitjà i tan sols publicar "el nou llibre de Buenafuente", posem per cas, ja tenim un munt de vendes assegurades. Per a un escriptor poc conegut la pega és més gran. Li cal un esforç addicional. Imaginació. Una certa promoció que generi un boca-orella que atregui l'atenció de possibles lectors. Cal aconseguir que la taca d'oli s'escampi. És justament els escriptors pocs coneguts aquells a qui els cal una empenteta més gran. I que pel que jo sé, en Lluís no la va tenir. Tot i que va aparèixer en un parell de columnes: a l'Avui i a La Vanguardia.

Vist això us podeu fer una idea del meu balanç: un llibre bo a un preu raonable, d'un escriptor desconegut, mal distribuït i mal difós.

Com us podeu imaginar no estic gens d'acord amb el relataire que va trucar a l'editorial per preguntar-ne les vendes. Feia un balanç erroni. Treia conclusions equivocades, es deia: si s'ha venut poc és perquè és dolent.

Jo li responc: si s'ha venut poc, és perquè s'ha difós i distribuït malament.