M'agrada l'harmonia amb què el Lluís ha tancat l'any. 500. 500 posts. Un número rodó i bonic. Així que aquest serà el número 1 de l'any que comença. Amb el suc dels raïms encara regalimant per les vores dels llavis. Ves per on, no sabia com anomenar el post d'avui. Ni tan sols tenia una idea clara de què volia dir exactament. Però el comentari inicial del post anterior del Lluís me n'ha donat la idea.
Volia, potser, fer una mena de balanç de l'any que s'acaba d'acabar, a la meva manera. No us espereu un repàs de les notícies més interessants a la manera dels serveis d'informatius de les televisions o les redaccions dels diaris. Des d'aquí hem defensat sovint que els blogs fem una altra cosa, petita, però que va tenint el seu pes. Els agradi o no als mitjans. Així que aquesta tasca recapitulatòria de notícies se la deixo a ells.
Us podria dir, doncs, que el que heu de fer és fer una ullada als 500 posts anteriors i us en podreu fer una lleugera idea del que ha estat el 2009 a Riell Bulevard.
Ah! ja sé què passa, 500 posts són molts i voleu un resum:
Hem parlat de memòria històrica, de vencedors i perdedors, de pel·lícules, de llibres que hem llegit i d'altres que no pensem llegir, de literatura, de música, d'experiències personals, de la vida i del no res, d'aventures, de religions, de llocs visitats i d'altres que mai visitarem, d'ateïsme, d'espiritualitat, ens hem mirat el melic i hem admirat altres que considerem millors que nosaltres, hem abocat versos, hem jugat amb l'erotisme...
Però molt millor que els 500 posts que hem publicat han estat els més de 2000 comentaris que hem rebut. He de confessar que he estat incapaç de comptar-los tots, quan anava pels 1500 he vist que la cosa superava de llarg els dos milers...
Ho hem dit altres cops, però no m'importa repetir-me: no hi ha res com rebre els vostres comentaris. Generen debat, plantegen qüestions noves, deformen i fan crèixer allò que per aquí diem. De vegades em fan sentir minúscula i analfabeta. De vegades, m'inflen l'ego. És, sincerament, una sensació magnífica. Us l'agraeixo...
Des d'aquí, doncs, tan sols un petit desig per a l'any que comença:
Bon blog 2010!
Bon blog 2010, Eulàlia! (Trobava a faltar dir-t'ho personalment)
ResponEliminaGràcies Allau! Per tu també!
ResponEliminaHe estat uns dies fora del món virtual: vull dir, a un lloc sense connexió. Ara em cal posar-me al dia, cosa del tot impossible, amb l'enorme activitat que veig!!! Hauré de demanar als reis una connexió mòbil per poder tenir internet a tot arreu! ;-)
Un any farcit de bons escrits! I el 2010 serà encra millor, segur. Aquí ens tindreu, ben atents.
ResponEliminaI a veure si penques més que en LLuís va com una moto. Es broma. Bon blog 2010
ResponEliminaNo res, estupend any 2010 per als meus amics de Riell i també per als comentaristes que hi cauen per ací.
ResponEliminaRiell és un festival de treball i saviesa,de pensar en veu alta sense impostures, ni falsedats, Riell és una trampa dolça de les paraules dites sense cap afany més - i això n'és prou i massa- que compartir flocs, moments d'una vida que tan sols és rodona per l'amor a la llibertat: una mica de la meua veritat és en les vostres veus, amb vosaltres.
Una abraçada.
Cinc-cents posts és un nombre considerable, i si atenem la seva més que reconeguda qualitat, encara més.
ResponEliminaUn bon any Eulàlia!
Només per ella el bon any hehe
ResponEliminaAi! Manel V... no cal ser capciós, que jo ho interpreto com que sóc jo qui ha signat aquest post... Segur que el Ramon no volia "discriminar, ni positivament, ni negativament...
ResponEliminaEn Ramon és Alberich ...
ResponEliminaEp...Bon any per tothom!. Ostres, ostres...Aquí per no discriminar, ni discriminem a la Belén Esteban, que ahir algú es va entossudir en que la posessim per la Tele a l'hora de les campanades i així ho varem fer...;-)
ResponEliminaSalut.
Ostres, Alberich, no saps com t'agreixo que et recordis de mi i de la Belén alhora...
ResponEliminaNo dic res, que encara s'embolica més...:-(
ResponEliminaDeu ser la ressaca de la darrera nit...
Bon blog 2010 per tota la penya Riell!
ResponEliminaBon blog 2010! i moltes felicitats pels posts i els comentaris :)
ResponEliminaSí, bon bloc 2010!
ResponEliminaFelicitats a tu Eulàlia i també per en Lluís, per aquests 500 post en aquest any i per la qualitat dels mateixos.
Llarga vida al Riell!
Petons.
Recordo les vegades en què, assedegat en indrets sense aigua, he tret profit dels regalims d'un riell. A tal fi fa molt de servei qualsevulla de les nícies targes de plàstic -que tots portem a la cartera- mig doblegada. Riells que trobes quan més els necessites, aquesta és la idea.
ResponEliminaRiells, en general feu un bloc excel·lent i ple de referències. I sobretot, inciteu, que és el més important.
ResponEliminaUn filòsof conegut em deia -poques hores abans d'acabar el 2009- que els blocs ja han passat, no són el que eren. Li vaig comentar que no hi estava molt d'acord. Vosaltres sou una demostració constant de vitalitat blocaire (o blogera).
Felicitats, novament.
A més, com a recompensa, en Francesc Serés us recomana a l'Argus de la UOC.
ResponEliminaEls blocs no passen si son de qualitat com aquet
ResponEliminaUs imagino, Riells -i davant de la inusitada pausa d'aquests dies-, lliscant per Baqueira. Però, això sí, afanyant-vos a redactar qui sap quines quimèriques entrades mentre us enfileu amb el telecadira.
ResponEliminaUs esperem!
Fem cara, amic iGrbén, de ser d'aquella mena de gent que llisca per Baqueira aquests dies? Jo diria que no, però resulta evident que mai podem controlar la nostra imatge "pública".
ResponEliminaJa veig que us tenim mal acostumats, i si ens quedem en silenci ens trobeu a faltar, cosa que, d'altra banda, resulta afalagadora...
I que potser , bona Eulàlia, jo faig cara -malgrat els darrers 30 anys d'abstinència- de ser un dels millors esquiadors que conec? Que jo, a Baqueira, pràcticament la vaig estrenar... amb uns esquis de castanyer i unes gèlides botes de cordons!
ResponEliminaUs esperem!
Argustí, tens l'enllaç? L'he buscat sense èxit!
ResponEliminaGirbén, tu en fas més cara que no nosaltres. Tot i que confesso que he esquiat i ara algun cop, molt escadusserament, ho faig, en Lluís, ni això em temo!
Mai no ho he fet a Baquèira. Em temo que el tuf monàrquic i la seva cort m'ho impedeix?
El meu Pirineu està a altres bandes...
Tinc els esquis dels anys vint de l'avi, i a casa vivíem de fabricar material de muntanya i d'esquí... Després, de gran, ho vaig deixar.
ResponEliminaL'única cort que recordo de Baqueira és la de les vaques que teníem sota la nostra habitació. Aquell tuf no és de les coses que s'obliden.
Bon blog! Bon blog! I Bon Any!
ResponEliminaTot sigui per inflar les estadístiques comentarístiques, eh?
esquiar es sa
ResponEliminaJordi, caminar, passejar, i respirar aire fresc de la muntanya... també!
ResponEliminai fer comentaris
ResponElimina