dimecres, 7 d’abril de 2010

Matas i companyia: una certa manera de fer



La Interlocutòria té 147 pagines, el jutge José Castro imposa una de les fiances més altes que mai s'hagi fet a l'exministre i expresident de les Balears, Jaume Matas. Com en el cas de Macià Alavedra en el cas pretòria, em torno a preguntar per la vigència dels trectaments, em torno a preguntar si ara se li mantindrà el tractament de Molt Honorable que li conferia el càrrec. La vigència dels tractaments és més que qüestionable. Un càrrec que li va permetre omplir-se les butxaques i engrandir el patrimoni d'una forma tan escandalosa, a costa de la confiança que els ciutadans van dipositar-li en donar-li els seus vots. D'aquí unes horetes, d'aquí a la mitjanit haurà d'haver recollit uns tres millonets d'euros perquè finalitzarà el termini imposat pel jutge. Com si res. Quines trucades haurà fet? Qui l'avalarà per reunir aquesta xifra? Resultaria interessant saber-ne la procedència, cas que es lliuri de la presó. Deu ser una informació bastant significativa.

Mariano Rajoy, president del PP, se'n renta les mans. Bon vent i barca nova, noi. Defensa't si pots, que jo ja tinc prou problemes i no permetré que tu en siguis un més. No n'hi ha prou en dir que això forma part del passat. Realment no passa? Mentre el PP condemnava les corrupcions del PSOE a finals dels 90, encarrilava les pròpies 5 anys més tard. Malgrat que, cara a la galeria, afirmi que serà implacable no em dóna gens la impressió que s'hagi fet cap “neteja” per tal que aquesta manera de fer hagi estat eradicada de soca-rel. Més aviat sembla el contrari.

Una manera de fer que es va instaurar en alguns casos als límits de la legalitat, en d'altres descaradament a la il·legalitat. I el curiós de tot plegat és que els nombrosos casos de corrupció no li passen factura electoral, a la dreta. El seu vot es manté fidel, estable, content de sí mateix.

No resulta escandalós que aquests casos surtin a la llum, que es condemnin. Al contrari: no hi ha res més perillós que la impunitat.

12 comentaris:

  1. trobo que és important que surtin a la llum. La gent s'escandalitza justament per això, com si "abans" no passés. Senzillament robaven sense que ho sabéssim. Ara, com en el cas Millet, em sembla que un percentatge prou alt no sortirà, per allò de: "oi que no ens farem mal?". Ja m'entens.

    ResponElimina
  2. A mi el que més em cansa, Eulàlia, és que aquests escàndols sembla que no facin cap efecte entre els seus seguidors ni els facin canviar la intenció de vot. Potser és que els admiren per ser capaços de cometre totes les barbaritats que ells somien, però no gosen fer. Res, que això ja sembla Itàlia.

    ResponElimina
  3. No afecten a l'electorat perquè tothom a Mallorca ja ho sabia i era admirat com un home que se sap bellugar. Una mica com en Berlusconi que els seus votants valoren la seva fatxanderia i el seu "poderio sexual".
    I aquí era clar que hi havia casos Prtòria per a tot arreu sino... com s'explica que tinguem la costa com la tenim i tinguem aquests nyaps urbanístics?
    El que és bo és que surtin a la llum pública... però tots!

    ResponElimina
  4. Allau, hi ha molts dels seguidors dels imputats a qui aquests casos no fan ni fred ni calor, perquè ja els estan bé. Però hi ha també una franja d'indecisos que poden canviar, i aquests són els que fan guanyar -o perdre- unes eleccions.

    Per mi, tot el que perjudiqui el PP -hereu del franquisme, li agradi o no- és bo. Tinc clar que el PSOE també pot ser dolent, però menys...

    ResponElimina
  5. Els vostres comentaris m'han fet recordat un post que va escriure en Lluís abans de l'estiu. Crec que complementa força bé el que estem dient per aquí:
    La Mercantil Pornogràfica S.A.

    Espero que els indecisos castiguin el Pp amb la seva manca de vots (però no les tinc totes...)

    ResponElimina
  6. Corrupció en deu haver tanta al PSOE com al PP. Com més poder toques, normalment, més corrupció, és una eqüació senzilla. Hi ha el fals mite que l'electorat d'esquerra càstiga més la corrupció, però no és veritat no sé on vaig llegir un reportatge que ho demostrava amb xifres. La gent acaba votant segons la seva ideologia, pensant que corrupció sempre n'hi haurà o que els altres encara són pitjors...

    ResponElimina
  7. Crecv que aquesta "manera de fer" està més assumida per la dreta que per la esquerra, malgrat també hi hagi hagut casos de corrupció al PSOE. A la dreta hi ha una permissivitat interioritzada. Ho percebo així.

    En tot cas el missatge és perillós: "tots són iguals" i per tant "és igual qui jo voti". Missatge que augmenta l'abstenció i afavoreix els partits majoritaris.

    I ho sento, no, no són tots iguals.

    ResponElimina
  8. En el cas de la costa -Brava, Blanca i demés- la corrupció dels càrrecs polítics és vox populi, i quan algú s'atreveix a clavar la mà per treure tota la merda afora, ha de ser recolzat al màxim. El pitjor és que els especuladors/xoriços habituals saben com modificar les lleis al seu gust per tal de seguir amb la seua sangria: incendis provocats, requalificacions de terrenys, remodelacions de plans urbanístics... són un clàssic al País Valencià, i m'imagino que a tot arreu de la costa.

    ResponElimina
  9. PSOE i PP són cosins germans, a efectes pràctics, el mateix per Catalunya, a veure quan ens treiem la vena dels ulls. Cal recordar tots els casos de corrupció de l'era González, inclòs el GAL? Cal recordar Santa Coloma de Gramenet? També hi ha gent honesta, fins i tot al PP i al PSOE... Ai, jo sempre he votat partits minoritaris... Això, quan voto...

    ResponElimina
  10. Ves per on, al meu comentari anterior ara puc afegir un nou exemple: la destrucció del Cabanyal de València. Per plorar!

    ResponElimina
  11. El problema de la corrupció és que encadena una sèrie de còmplices i col•laboradors -alguns ni se’n adonen- sense els quals seria impossible la corruptela. O és que el PP no va guanyar a València i a moltes altres comunitats, pel grau de prosperitat que aquestes irregularitats comporten? Si anem baixant els graons i arribem a nivell municipal, la cosa segueix pel mateix camí. Quanta obra innecessària s’ha licitat per obtenir uns ingressos, finançar campanyes i afavorir a tals o quals clients? El problema de la corrupció és de calat molt profund i amb arrels ben fermes, que mereixen unes reformes de tot ordre que avui no crec que avui s’arribin a plantejar...Entre elles la limitació de l’autonomia municipal en qüestions com urbanisme i seguretat – això pot semblar no gaire progressista i políticament incorrecte- uns mecanismes de control i una llei clara de finançament dels partits, sindicats i ajuntaments. És un tema que dóna per molta discussió, si.
    Salutacions.

    ResponElimina
  12. Òscar, crec que no m'he expressat prou bé: jo no defensava el PSOE. Parlava de partits d'esquerra justament quan dic que no tots són iguals penso en altres partits més honestos. I que conec.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails