Revisió de la memòria històrica (5): la transició poc transicional

Els processos que viuen les societats que passen d'una situació de guerra o dictadura cap a una societat democràtica s'anomenen, pels experts, processos de justícia transicional. Recordo que, durant uns anys, es bandejava el triomf que havia suposat a Espanya haver passat d'una situació de dictadura a democràcia sense haver vessat ni una gota de sang. Quin gran exemple!

Va ser un gran invent, la transició. Les víctimes de la guerra civil i de la dictadura tan sols s'havien de congratular per haver arribat a l'anhelada “democràcia” d'una manera tan esplèndida: el miracle espanyol. Al cap i a la fi es tractava d'això, de tirar endavant mentre s'esborraven els sentiments provocats per quaranta anys de repressió i dèiem “ja està, ja som una democràcia”. Acceptar-ho tot abans que reviure una nova guerra. Jo tenia nou anys quan va morir el dictador, al seu llit. No entenia encara gran cosa. Però recordo que d'alguna manera, en els mesos i anys que van seguir, vaig percebre que els adults de casa, els pares, els avis, vivien una situació convulsa. Tenien por. La por que la guerra i la dictadura els havia gravat sota la pell i que encara conserven. Les víctimes van haver d'acceptar la transició, com a mal menor. Millor una democràcia sota la pau, encara que aquesta tingués costos, que una nova guerra civil.

Portem ara uns quants anys de democràcia i el dia a dia ens demostra que arrosseguem alguns llasts. El tel de silenci que es va imposar no va esborrar els greuges que les víctimes van patir. El procés no es va fer bé. Els culpables var sortir-ne impunes, les víctimes no se'ls va reparar el greuge. I ara, quan tímidament es reclama la recuperació de l'anomenada “memòria històrica” de seguida s'alcen les veus dels vencedors destacant que a tots dos bàndols es van cometre atrocitats, i obviant però que a ells se'ls havia recordat i vanagloriat durant tota la dictadura .

No sóc jurista, ni he estudiat dret, ni entenc la lletra petita dels processos judicials. Però que el Tribunal Suprem faci el joc a uns feixistes com els de Manos Limpias i faci tota mena de maniobres per castigar el jutge Garzón per investigar els crims dels franquisme, em preocupa. Em preocupa el tripijoc que es fa a la democràcia. Com la justícia es veu qüestionada.

Se'ns mostra com una fuetada quina falsedat va suposar la transició. I encara hi som.

"Espanya és un exemple de la resistència dels botxins, fossilitzats en el temps històric i defensats per alguns dels autors del que ells mateixos han decidit denominar una transició modèlica, per posar tota mena d’obstacles a fórmules transicionals, fent un revisionisme històric i llançant el missatge que qualsevol intent de justícia implicaria obrir unes ferides que només tenen obertes els vençuts."
José Antonio Martín Pallín. Magistrat. Comissionat de la Comissió Internacional de Juristes. Del pròleg del llibre: Drets humans i justícia transicional: gestionant el passat