Alguns blogs malintencionats s'entesten a afirmar que les monges, aquestes germanes dedicades desinteressadament a fer el bé arreu del món, són també sospitoses d'haver comès actes de pederàstia. Quina blasfèmia!
Els de Riell Bulevard, en el nostre afany de divulgació i de recerca de la veritat, hem regirat cel i terra -i potser també algun racó de l'infern- fins a trobar el testimoni definitiu que contradiu el que afirmen aquestes males llengües. Sor Encaración exemplifica, per sí mateixa, la puresa d'ànima d'aquestes dones devotes, incapaces de fer tals pecats. No en queda cap dubte. Pel valor documental del video, menystenim les seves deficiències tècniques que, d'altra banda, no limiten la seva vàlua.
caxis! no ho puc escoltar ara! :D al vespre a casa germana ^^
ResponEliminaHa, ha... la Clídice sense poder-ho escoltar.
ResponEliminaNomés he trobat a faltar el tancament de la filmadora per part de l'actriu i la dedicatòria que li feu al Jordi Cirach de l'"Imperdible de l'ànima" de la monja! Segur que li agrada el detallet!
Tinc un vague record de Sor Encarna, com les imatges residuals dels somnis. No sé si ara, com hipnotitzat, descobriré que vaig tenir relacions amb una monja (o ella amb mi), víctima de l'instint pecador. M'estranya, perquè sempre he anat a escoles laiques. Però els camins del Senyor són enrevessats, i el propi Senyor és força malparit. Es pot ser malparit i alhora no ser?
ResponEliminaSor Eulàlia,
ResponEliminaImpressionant!
Quina és aquesta religió, que hi ingresso ràpid ràpid?
Mentrestant, em dedicaré a la pregària.
acabo de veure el vídeo i m'he quedat terriblement trasbalsada. La germana Consolación va abusar durant un període llarg de temps de la millor amiga de la meva mare i, justament, la feia quedar a l'hora del pati. Es tancava amb ella a la classe.
ResponEliminaNo només va destruir la vida d'aquella nena, sinó que la meva mare durant molts anys es va sentir culpable d'haver-ho vist. Quan, qui mereixia càstig no el va tenir mai.
La nena que va sofrir abusos per part d'aquesta monja mai va aconseguir tenir una relació normal amb ningú, mai va conèixer el plaer. L'ablació de clítoris també pot ser mental i la nostra cultura en sap molt d'això.
Ostres!...Haurieu d'haver posat una monja menys afavorida...Més monja, vaja!
ResponEliminaLa meva solidaritat amb la Clidice i l'amiga de la seva mare. Es cert que quan es parla de religió, sembla que les monges no hi siguin...I "haberlas haylas".
Salut.
M'he quedat esmaperdut després de certes declaracions. Òndia amb sor Encarnación quina "pàjara" està feta.
ResponEliminaHe posat Sor Eulàlia quan havia d'haver posat Sor Encarnación. "Tanto monta", en aquest cas.
ResponEliminaAh!, i aprofito per lamentar el que explica la Clidice. Que no m'estranya gens, la qual cosa no vol dir, necessàriament, que totes les monges siguin igual.
Estranyes dones, en tot cas. I contradictòries, si més no.
Tot i que jo, personalment, guardi un bon record d'una jove monja carmelita, la germana Maria, que m'ensenyava literatura a COU a començaments dels anys 70. Anava a Terrassa a un col·legi d'escolapis -també en guardo bon record, les coses com siguin- i van fer una mena de conveni de cara a aquell curs.
I, perquè quedi clar, la gran majoria del professorat era seglar, amb alguna excepció.
Si anem a les històries concretes, tots els abusos de tota mena fan posar la pell de gallina. En el cas d'abusos a infants encara més, perquè no tenen els mecanismes de defensa que tenim els adults. I que els marquen per sempre, com ens ha il·lustrat la Clidice. Molts dels casos de pederàstia són provocats per persones properes al nens i nenes: pares, mares, tiets, tietes... o en els casos que estan sortin a la llum ara els capellans (i monges). Tots són casos terribles i que sacsegen profundament, siguin nens o nenes els afectats.
ResponEliminaai! sor Encarnación és una monja com cal, i ja se sap (els que tenim una certa edat ho sabem), que les monges van pels carrers menjant taronges mentre que els capellans mengen un tros de pa. Observaràs que et contesto els comentaris teus amb un dia de retard, és el que necessito per pair el fort impacte visual dels videus, com el de Sor Encarnación d'ahir.
ResponElimina