Em pregunto què es deu sentir.
Què deu sentir una autora a qui li passa una cosa semblant. Deu ser molt gros. Escrius sense parar. Acabes una novel·la i en comences una altra. I les deses al calaix farta que te les retornin amb la sabuda carta d'agraïment -i negativa-. I de cop, a la tercera va la vençuda, te l'accepten , la publiquen, s'enfila a les llistes de més venuts i s'hi queda.
Les xifres impressionen: més de 50 setmanes a les llistes d'èxits editorials, on va desbancar a l'imbatible Larsson, 40.000 exemplars venuts...
Tan sols per aquestes xifres, que maregen, especialment en una novel·la d'una autora catalana -que no ha estat encara traduïda- ja és com per dir: anem a veure què passa amb Olor de Colònia.
El llibre té punts forts i punts febles. Té un inici brillant. Està ben escrit, amb imatges elaborades i suggerents; i un llenguatge treballat, precís i alhora proper. Enganxa, amb la virtud de no enganxar-te gràcies als tics dels best-sellers. Retrata amb imatges evocadores la vida d'una colonia textil, des del punt de vista dels treballadors. Aconsegueix transmetre l'opressió de l'època, l'ofec pel què diran, l'estructura feudal que reproduïa la burgesia, el paper de l'església... Una dictadura dins una altra dictadura.
Tan sols per això ja val la pena llegir-lo, sincerament. Tot i que el llibre té algunes mancances. Amb més de quaranta personatges no n'hi ha cap que esdevingui clarament protagonista, alguna subtrama li agafa tanta força que esdevé novel·la dins la novel·la, el desenllaç decau una mica respecte la resta de la novel·la...
Us en llegeixo un fragment. Com per fer un homenatge a la tradició de llegir contes a la vora del foc. Però fent ús de les noves tecnologies.
Molt ben llegit, Eulàlia, se m'ha fet curt!
ResponEliminaOhh, preciós post, Eulàlia!
ResponEliminaConec la història, el llibre, una mica la història de l'autora ja que vivien al mateix carrer i a la mateixa Colònia on varen viure els avis materns, la meva mare i els meus tiets.
Està molt ben escrit i és una història molt Rodorediana.
I el que més em va emocinar és que quan el llegia veia cadascún dels racons de la Colònia on varen viure els meus avis.
Em fa gràcia que fa molt més d'un any que me'l vaig comprar i llegir i el St.Jordi de l'any passat va passar totalment desapercebut i ignorat pels mitjans. Un any després és un èxit consagrat i merescut i una bona novel·la.
Gràcies per parlar-ne.
doncs em sembla que pot ser una bona opció, gràcies! :)
ResponElimina(després em miro el vídeo, que ara no puc :P)
Me l'apunto per a properes lectures. Gràcies.
ResponEliminaTinc algunes referències d'aquestes colonies i m'interessa força el tema.
Ah i molt bé el "trailer" que hi afegeixes...Si seguiu així us fitxaran els del Canal 33...;-)
Salut.
ei, molt bo el vídeo :)
ResponElimina