dimarts, 20 d’abril del 2010
Homenatges, influències, mestissatges, ritmes.
Roger Mas és de les millors coses que li ha pogut passar al món musical català. A cada treball creix, es fa més gran. En el seu disc anterior s'atrevia amb les poesies de Verdaguer a les seves Cançons tel·lúriques. Ara, de nou, canvia de registre. Tot just acaba de treure al carrer el seu "a la casa d'enlloc" i jo he tingut la sort de veure'l en directe. Diu que retorna als orígens, però ho fa després de fer nous camins. I els viatges enriqueixen.
No és tan sols que tingui aquesta veu greu increïble, és que la música té matisos molt rics i plens d'influències. El disc juga amb les sardanes i el beguine, el rock i altres ritmes que no sé si descobreixo. La cançó que quasi dóna títol al disc -no és la que enllaço-, i on homenatja la nova cançó, passa d'un ritme que enganxa -i fa que la cantussegis- fins a un rock amb un ritme frenètic.
Tot es mescla, amb tot s'hi atreveix. Tot un homenatge al mestissatge, en clau musical.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ara fantasiejo, Eulàlia, però m'imagino un versemblant encontre íntim entre el Roger i la Paulina Rubio; concertat per aquesta, intrigada per aquella veuassa que feia el "cover" en una rara llengua del seu "Ni una sola palabra".
ResponEliminaJa ho va sancionar el Sisa: "El Roger pertany als galàctics".
Eiii, Eulàlia...Vés per on...últimament hem coincidit en dos temes en el blog (el Cabanyal i Roger Mas)
ResponEliminaSempre és un plaer passar pel Riell i contemplar que tenim gustos compartits.
Sí, Roger Mas és un crack i el seu darrer disc que he tingut l'ocasió d'escoltar està prou bé.
Tens raó: els vitges enriqueixen i la bona música també.
Una salutació!
Molt bé, Eulàlia, subscric plenament el teu post.
ResponEliminaJo també sóc admirador d'en Roger, i fins i tot he tingut ocasió de saludar-lo alguna vegada.
En sap un munt.