Si, hi ha una bellesa infinita i esfereïdora en les coses que es mouen, especialment pel vent, aquesta mateixa bellesa es manifesta en el foc.
El foc de la llar té alguna cosa d'hipnòtica, ancestral, de quan les tribus es reunien per protegir-se a la seva vora i inventaven les seves pròpies llegendes.
El foc conté la seva banda sonora, qua convida a seure i contemplar sense parar.
un vídeo que enganxa, i tant!
ResponEliminaEls humans fa mig milió d’anys que coneixem el foc. Per això ens és hipnòtic, doncs com bé dius té alguna cosa de màgic, d'ancestral; ha estat l’espectacle més vist al llarg de la història de la humanitat, amb tota la càrrega de beneficis que comportava- El seu succedani (la TV) nomes porta amb nosaltres uns cinquanta anys. Si t’hi fixes una mica, al foc, també hi ha el Messi, la Belén Esteban, o si ho prefereixes, un nocturn de Mozart.
ResponEliminaSalutacions i enhorabona pel poema.