Una vaga als ferrocarrils em fa llevar una hora més aviat que de costum. La matinada d'estiu desvetlla el dia.
Un avió travessa el cel mentre prenc un cafè al porxo del jardí. Els ocells sembla que li vulguin fer un cor d'acompanyament. Distingeixo els tres udols rítmics de les tòrtores, el grallar d'una garsa, el xivarri dels pardals.
Haig d'afanyar-me. El dia sembla respirar energia i optimisme. En canvi, jo, no em sento gens en sintonia. I, naturalment, les notíces als diaris no hi tenen res a veure.
Els mateixos ocells de l’altre dia et donen el bon dia. És ben bonic, no? Ànims que la jornada sembla llarga, però és prou curta!
ResponEliminal'esgotament, físic, mental? cau com un llençol al damunt de tots nosaltres. costa molt trobar motius més enllà dels econòmics per sortir alguns dies de casa. però bé, considerem-ho una etapa i prou. :)
ResponElimina