divendres, 13 d’agost del 2010
La cançó de l'estiu
La cançó de l'estiu s'acostuma a caracteritzar per un ritme facilet i alegre.
Un ritme que se't grava al cervell i que vas repetint de forma gairebé sense ni pensar-hi.
No sé si la rumba és el meu ritme. En realitat sóc bastant eclèctica. Em poden agradar moltes coses.
Si una cosa em va atrapar d'aquest Subway Walk de la Troba Kung-fu quan la vaig escoltar a la ràdio va ser justament la barreja sana i saludable de ritmes i sons. De la rumba al rap, passant pel pop i els ressons mediterranis i àrabs. I la barreja d'idiomes: català, anglès, castellà.
Em posa de bon humor tot aquest mestissatge. La meva cançó de l'estiu.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
A mi també m'agraden. I a la meva senyora més!
ResponElimina*Sànset*
Si jo l'havia sentit algun cop a la radio i també m'havia fet gràcia.
ResponEliminaBona tria!
Sí, estan bé. Però de tota manera també acaben essent repetitius... d'aquí a que els deixi com a a "cançó d'estiu", sense anar més enllà.
ResponEliminaJa veurem com evolucionen.
De moment, em quedo taral·lejant "I don't know where is my passport..."
Una bona cançó per l'estiu, Eulàlia.
ResponEliminaPer si et serveix, jo tampoc conec on és el meu passaport, i crec que som una bona colla als que ens passen aquestes coses ;-)
Salutacions.
No està malament, jo és que sóc més del George Dann
ResponElimina