dissabte, 14 d’agost de 2010

Retalls d'estiu: el violí


En Pau toca el violí al jardí. Jo llegeixo sota la pomera. Primer, escales lentes, exercicis repetitius. Després, el lament lent i pausat que surt de la capsa de ressonància.

Tarda d'estiu. Les cordes fregades trenquen el silenci. Uns núvols travessen el cel. I jo em sento morir una mica darrere el so trist. 

No sé quina és la peça, després ell em diu que era una sonata. Però no retinc quina.


Nota: havia pensat deixar posts programats mentre estigui desconnectada de la xarxa, de vacances per aquest món. Però la síndrome Jinksy m'ha fet respecte. Així que ja ens veurem a la tornada...

7 comentaris:

  1. Eulàlia, si les pràctiques d'en Pau es fan pesades d'escoltar, una bona solució és enviar-lo a fer els exercicis a un carrer del centre. Encara treurà algunes monedes.

    Que tinguis un bon descans!

    ResponElimina
  2. Que tinguis unes bones vacances!
    Salut.

    ResponElimina
  3. digues-li en pau que toqui la Bateria, no t'ensomiaràs.

    Bones vacances.

    ResponElimina
  4. Molt bones vacances! aix el violí!
    ara em faràs buscar que és el sindrome de Jinski, que segur que el tinc...
    Un petò molt gran!

    ResponElimina
  5. Sandra, si busques pel blog de l'allau trobaràs la resposta, per cert, és Jinksy (si no no ho trobaràs...)

    Francesc, la bateria no, sisplau, ja m'està bé el violí. I el so era magnífic...

    I gràcies, segeuixo des vacances i mig desconnectada però ara he tingut un forat blogaire. Fins aviat.

    ResponElimina
  6. Vacances encara?
    Fins a la tornada doncs.

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails