Obro els ulls. Estirada sobre la gespa veig els núvols passar.
No sé si m'acabo de despertar o he sofert una lipotímia.
Potser sóc dins d'un somni:
divendres, 6 d’agost del 2010
Retalls d'estiu: els núvols
Obro els ulls. Estirada sobre la gespa veig els núvols passar.
No sé si m'acabo de despertar o he sofert una lipotímia.
Potser sóc dins d'un somni:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'altre dia, després de molts, molts d'anys, vaig ser capaç de veure formes en els niguls i talment com, quan era petita, m'hi vaig quedar més d'una hora, mirant, mirant, veient. És un exercici fantàstic.
ResponEliminaEstic d'acord amb la Vida. Massa mirem cap al terra, hem de mirar també cap als núvols que sempre ens ofereixen una gran bellessa.
ResponEliminaA la primera foto hi veig una mena de figura femenina, estrambòtica, amb un monyo crespat immens. A la segona el follet Trapella :)
ResponEliminaMirar els núvols és un exercici relaxant i creatiu.
ResponEliminaBrian jo també veig la figura femenina. El follet, em costa més. Del segon, el que més em va sorprendre va ser el fenòmen metereològic que recollia els colors de l'arc de Sant Martí. Com no hi havia pluja, ni res, semblava quelcom gairebé màgic. Potser ho era.
Calla! Ara què hi penso, quin cap el meu: Deixa'm cridar el bisbat, que potser era una aparició de la verge i no me'n vaig adonar en aquell moment ;) Això em passa per ser atea, que no veig més enllà dels meus nassos.
Dels fenòmens naturals, els núvols són els més fascinants: canvien de forma i de color, subjectes al caprici de l’aire i de la pressió atmosfèrica. Tanmateix influeixen en el color del mar i de la muntanya; el color del paisatge està al caprici de les nuvolades. S’adapten, però dominen. Si la natura és femenina, la boira també, doncs són generadores de vida. Per això ens deu agradar el seu espectacle i les seves formes ens són tant suggerents. .
ResponEliminala primera jo diria que és la dona del Simpson la Maggie. es veun ben ve el nas i la boca i al damunt els cabells de la sra.
ResponEliminaRecordo que quan pintava podia imaginar el cel que vu´guérs, la naturalesa sovint el superava
Un somni ben real, coloraines als núvols, encara queden meravelles...
ResponEliminaDesde sempre em fascinen els núbols. De vegades encara somio que dormo al damunt d'un d'ells.
ResponEliminaHo sento molt,soc holandes pero aixó que veiem aqui esta fet pel home segur,restes de estelas tóxics dels fumigacions químiques aèries damunt nosaltres desde fa anys,aqui en Baix Empordá també :
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=vVqH9XgZLgA&feature=player_embedded#at=13
la prova,
http://fumiganlleida.wordpress.com/2010/07/19/avio-cisterna-militar-fumigant-quimics-la-prova/
núvols assesins?
petervan.
Hoe gaat het met jou, petervan?
ResponEliminaBenvingut i gràcies pel comentari. No havia pensat que l'arc de sant martí als núvols fos causa de la mà de l'home però malauradament és més que probable que tinguis raó. De vegades la bellesa té origens obscurs i terribles. Em miraré els dos enllaços que envies. i Gràcies.