dilluns, 2 d’agost del 2010

Retalls d'estiu: les formigues

Després de dues o tres hores de caminar decidim dinar a la vora d'un riuet de muntanya. Ens remullem els peus reescalfats. Se'ns glacen. Sento la gespa suau sota els peus nus. Ens seiem sobre unes pedres vora el riu i mengem fuet, galetes, ganyips. Unes formigues grosses investiguen aquells intrusos: se'm passegen per entre els dits dels peus.

Me les miro. Penso en Luís Buñuel. O potser no.
Publicat per Unknown a 18:42
Etiquetes de comentaris: ,

11 comentaris:

  1. Ferran Moreno2 d’agost del 2010, a les 18:48

    Gràcies a les obres estiuenques, per segona segon any consecutiu les formigues ens visiten a casa. Llàstima que enguany hagin decidit entrar pel plat de la dutxa... no sabia que eren aficionades al ràfting.

    ResponElimina
  2. Unknown2 d’agost del 2010, a les 18:57

    Ferran, al meu bany també s'hi han colat, no al plat de la dutxa però. Es passegen de forma fatxenda i prepotent. O potser sóc jo que me les miro amb mals ulls...
    Són d'aquelles petites, americanes -crec recordar-. Les del post són d'aquelles del Pirineu grosses i rodanxones...

    ResponElimina
  3. Alberich2 d’agost del 2010, a les 19:06

    Ah, quin plaer el de remullar els peus a l'aigua gelada, després d'una bona caminada...Les formigues també s'hi apunten!.
    Bones vacances!

    ResponElimina
  4. Ferran Porta2 d’agost del 2010, a les 20:20

    Grosses i rodanxones, però... m'has fet pensar, Eulàlia, en què passaria si, de sobte, bestioles mínimes com la formiga de la imatge, per obra i gràcia de ves a saber quin canvi químic mundial, es fessin grans com gossos. Us hi heu fixat mai? Petits escarabats, formigues i altres animalons poca cosa, són espantosos! Mamma, por.

    ResponElimina
  5. Unknown2 d’agost del 2010, a les 20:29

    M'has fet pensar en una pel·lícula que vaig veure de petita a la tele. d'aquelles en blanc i negre, d'incasions marcianes. Els marcians s'assemblaven sospitosament a llagostes gegants, crec recordar... Ara, no em facis dir quina peli era... Ni idea.

    ResponElimina
  6. Ferran Moreno2 d’agost del 2010, a les 21:37

    I també hi havia una pel·lícula dels 50 o dels 60, amb formigues gegants...

    Quan vivia fora de Barcelona, un ritual de cada estiu era esperar que s'obrissin els formiguers i ens envaissin les formigues alades, i assistíem a l'orgia reproductora formigaire sense cap mena de vergonya ni pudor...

    ResponElimina
  7. mar2 d’agost del 2010, a les 21:38

    a casa ja fa temps que s'hi han instal·lat...
    i s'hi passegen també tanta tranquil·litat que estic per cobrar lloguer i tot!

    semblen de la família!

    ResponElimina
  8. sànset i utnoa3 d’agost del 2010, a les 8:29

    Elles, que són més llestes que nosaltres. Només fan que esperar a que els portem el dinar.

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. Lluís Bosch3 d’agost del 2010, a les 16:56

    La referència a Buñuel no és gens gratuïta, tot i que en aquest cas concret costaria de situar. En el complicat discurs del surrealisme, les formiques tenen relació amb la masturbació: nomé cal veure on les situa Dalí en la seva pintura.

    ResponElimina
  10. Unknown3 d’agost del 2010, a les 19:10

    És veritat, se m'havia passat la referència al quadre de dalí, tot i que el vincle amb Buñuel és més que evident. Hauria d'haver il·lustrat el post amb el gran masturbador...

    ResponElimina
  11. Francesc Puigcarbó3 d’agost del 2010, a les 21:34

    amb en Dalí tot començava i s'acabava en una masturbació.
    Em sap greu a vegades anant amb la bici quan passes per damunt d'una filera de formigues que travessen el camí.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Related Posts with Thumbnails