divendres, 11 de juny del 2010

Despunta el dia

El despertador es conecta al volum més suau. Obro els ulls. El sostre sobre meu. Els torno a tancar. M'arrauleixo sota el llençols. Clareja per la finestra. 

La ràdio sona amb música de Mozart. M'hi abandono per un instants, encara amb els ulls tancats.

Allargo el braç i faig girar la rodeta.
Les notícies no són: la realitat es fa densa. Feixuga.


Em venen ganes de fugir. D'agafar el cotxe i perdre'm per la carretera.


Arribar a un lloc perdut, on poder ser turistes. Aquí mateix, a la cantonada.
Publicat per Unknown a 14:00
Etiquetes de comentaris: ,

6 comentaris:

  1. estrip11 de juny del 2010, a les 15:52

    Ara que van arribant més turistes, és més fàcil perdre's al costat de casa, no?

    ResponElimina
  2. Jesús M. Tibau11 de juny del 2010, a les 16:35

    què és millor, ser turista o nadiu de la vida?

    ResponElimina
  3. Joan Alcaraz11 de juny del 2010, a les 16:52

    Mentre hi hagin Mozart i la música, sempre som nadius, malgrat el caos circumdant...

    ResponElimina
  4. Galderich11 de juny del 2010, a les 17:06

    Genial això d'"arribar a un lloc perdut, on poder ser turistes. Aquí mateix, a la cantonada".

    Quantes cantonades ens poden donar aquesta sensació d'estar perduts. Vaig a donar un cop d'ull al bloc de l'Ernesto Niebla per passar l'estiu a la cantonada després de tenir ganes de fugir del Zapatero i pandilla!

    La retallada ens la fotran quan "la Roja" (per què collons li posen aquest nom ple de significats a la Selección!) estigui guanyant i ningú reaccioni! Vull fugir... a Badalona!

    ResponElimina
  5. Unknown11 de juny del 2010, a les 18:48

    Jo diria, estrip, que no cal estar rodejat per sentir-se'n, de turista.

    Jesús, imagino que depèn del moment. Els dos conceptes potser són menys antagònics que no semblen.

    Fugir o escoltar música, Joan. Potser són dos cares de la mateixa moneda

    Galderich, això de "la roja" em posa malalta... Ja sabeu que els riellencs de futbol, poc - com a mínim els actius(o semiactius)-. Perdre's a Badalona o al blog del Niebla sembla d'allò més saludable...

    ResponElimina
  6. Lluís Bosch11 de juny del 2010, a les 20:15

    Com que jo he estat una mica nòmada, em sento com una variant del turista que és l'estranger a tot arreu on visc. Però parlant de Badalona, vaig viure dos anys a Montgat amb una profunda sensació de turista. Platja, merenderos, bocata al Don Quijote i excursions cap a Tiana.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)
Related Posts with Thumbnails