Nowhere is right here

Sense rumb fix va començar a caminar impel·lida per ves a saber quin impuls. No mirava res ni a ningú. Tan sols els peus davant seu, ara l'un, ara l'altre. Caminava obsedida per les passes i deixar la ment en blanc.

Trobà un lloc llòbrec i feréstec. No era pas ella el primer ésser que el trepitjava. Una petjada gegantina marcada indeleblement a la roca li parlava de presències estranyes.



Va sentir la certesa que uns ulls incisius l'observaven. Un alè fred li va eriçar els pèls del clatell. Es va girar sobtadament i una ombra semblà escapar-se-li entre els arbres. No va poder distingir la forma humana o de bèstia. Però resultava evident la presència.



Més enllà es va trobar Una porta sinistra enmig del no res. Estava segura que li calia travessar-la per descobrir res sobre aquell ésser abominable.



Res més que un mirall. Era aquella la resposta?

Solitari i aclaparador. El lloc definitiu. Es va mirar el melic, rodó i profund. No hauria calgut moure's. El lloc l'havia trobat a ella.