diumenge, 20 de juny del 2010
Video post poètic: flaixos de dissabte
Em llevo tard. Em devia fer falta descansar. Gandulejo -una mica- mentre em prenc el cafè. Passejo pels blogs.
Em poso a fer dissabte.
Al jardí, els ocells conviden al repòs, a la lectura. Els núvols els acompanyen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Què xulo: miro per la finestra de la dreta, el cel berlinès; miro per la finestra del davant, el cel català. Vivim temps increïbles.
ResponEliminaSchönen Tag noch! / Bon dia!
Gandulejar... gran verb! Ple de subtilitats.
ResponEliminam'ha flipat la sensació de tridimensionalitat d'aquests núvols, quina llum! o serà pel so? :)
ResponEliminafer dissabte, ara no es sól dir. Abans era un clàssic.
ResponEliminaFerran, és cert vivim temps fantàstics. M'has fet recordar què vaig pensar el primer cop que veig veure això del www allà al 96 (el segle passat, tu!): això és una finestra oberta al món. Ves per on ara sóc jo qui obra la finestra pels de fora. M'agrada.
ResponEliminaGalderich: sovint heuríem de reivindicar més la ganduleria. És molt creativa.
Clidi, potser era el moment?
Francesc: jo de tant en tant faig dissabte. Tot i que sigui dimecres, quan el faig. És cert que és una expressió que es perd.