dimecres, 9 de juny de 2010

L'oncle Martí

00098 Bombes [1936]

No recordo l'oncle Martí. D'ell m'han arribat històries pretèrites. Històries de la infantesa del pare. Una mica borroses. Em pregunto com va ser que es casés amb la germana de la meva àvia, essent com ell venia del Barcelona i ella de les terres de Ponent, no sé dir exactament com va ser que la va conèixer. Tan sols m'arriba l'eco llunyà i fonedís de quan van ploure les bombes, de quan va intuir alguna traïció als sindicats , de quan va fugir al poble de la dona i finalment va tornar...

El pare, de petit, va viure a molts llocs. Va néixer a Torres de Segre, quan la República feia apenes un any. L'avi, alt i ben plantat, es va fer Mosso d'esquadra i el van destinar a Sant Fruitós de Bages. L'àvia era modista. Es dedueix que se'n sortien prou bé.

Va esclatar la guerra i tot l'equilibri s'enfonsà. Els detalls són confusos. L'avi deuria anar al front o va ser destinat vés a saber on. Mare i fill potser van tornar a Torres o a Butsènit, on s'estaven els seus avis. Però res no queda clar.

No sé com ni perquè, l'oncle Martí, tenia una masia arrendada al Camp de la Bota, potser li venia de família. No queda clar en quin moment tota la família, van marxar cames ajudeu-me des de Torres cap a Barcelona: en tot cas, el meu pare va anar a viure amb els seus cosins i oncles. La postguerra del meu pare va ser al Camp de la Bota.

El Tonet i el seu cosí Peret tenien set, vuit anys. Jugaven pels camps a tirar-se trets amb escopetes de canya. De tant en tant, veien passar els camions, o carros, i els nens no sabien què contenien. Els adults, sí: havien fet el recompte dels trets de gràcia amb què els feixistes remataven els executats aquell dia.

La memòria és traïdora. S'entela i es difòn. S'esborra de forma inexorable. De vegades un mateix no és conscient que estem vivint moments històrics. Els de la història petita, la important. És més tard, quan els tels de l'oblit ja s'han estès per sobre dels fets, que algú vol esbrinar entre els records, saber què va passar... I potser ja és massa tard: tot és borrós, entelat, ple d'ombres i interrogants. Uns interrogants que en generen de nous.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts with Thumbnails