Molts escriptors tenen una vida grisa i anodina. Res de flaixos d'èxit. A d'altres en canvi l'èxit se'ls engoleix. Quan un escriptor sent que la seva pròpia vida és el millor que li pot passar, deixa de tenir sentit escriure. Per sort, abans d'arribar en aquest punt ens haurà deixat uns quants títols de bona literatura:
dius molt dient poc :) per cert, el pòster l'has fet tu? com?
ResponEliminaAixò intentava: sintetitzar. Tenia por d'haver-ho fet en excés...
ResponEliminaSí, el pòster l'he fet jo, amb aquesta eina "glogster" que he descobert fa poc (per més info www.glogster.com).
Forma part d'aquesta dèria que ens ha agafat de fer proves i provetes blogaires ;P
merci, miraré de potinejar-lo :)
ResponElimina