Un home vell dret a la popa d'un vaixell, mirant desaparèixer el seu país a l'horitzó. Amb el seu país, la seva vida. Ho ha perdut tot, la família, els veïns, allò que ha estat ell mateix, allò que ha conegut al llarg de tants anys. Però li queda un motiu per viure, la seva néta. Més o menys així -però no exactament així- comença la darrera novel·la que he llegit: La petite fille de Monsieur Linh.
En unes cent cinquanta pàgines i de mica en mica, a través d'una narració pausada i suggerent, Philippe Claudel em transporta per un munt de reflexions, sobre els immigrants, les guerres, les pèrdues, els refugiats, els records, l'amistat, la comunicació, la incomunicació (la qual curiosament no és deguda a les fronteres lingüístiques)...
Un seguit d'imatges poètiques i sensibilitat em van arribant des la primera plana.
I arribo a la darrera amb una emoció continguda. En poques pàgines diu molt. És atemporal, i també sense localitació, perquè ens diu poc dels països d'origen ni de destí, perquè no cal, perquè els temes que toca són universals, perquè... al cap i la fi, tots podem ser emigrants un dia. O potser tots en som una mica, cada dia.
A la llista, doncs :)
ResponEliminaA mi em va agradar molt! Val la pena!
ResponEliminaEulàlia no ens dius si el llibre hi és en versió catalana/castellana. Gràcies per la descripció.
ResponEliminaSí, el títol està en català La néta del senyor Linh, editat per RBA /LA MAGRANA. I en castellà per la Salamandra.
ResponEliminaAra bé, a aquells que us atreviu amb el francès he de dir que és un llibre de fàcil lectura en el seu idioma original. Aquells que em seguiu ja sabeu que jo defenso llegir -i veure pel·lícules- en l'idioma original si és possible...