divendres, 22 d’octubre del 2010

Educar i passar el mort. L'escola i els mestres


Parlar d'educació significa parlar de pares, com vaig fer fa uns dies. Però també significa parlar de mestres, de monitors, d'escola.  Els nostres fills passen bona part de la seva jornada a l'escola i la influència de tots els que hi intervenen és també molt important.

Fa anys la figura del mestre era inqüestionable. Ara, no para de qüestionar-se. Als matins del Cuní no paren d'entretenir-s'hi. Els arguments són prou extesos i coneguts, no cal fer-ne molt d'esment: els mestres es peguen la gran vida, treballen menys hores, tenen dos mesos de vacances -què dic dos, tres!-, i a sobre s'expolsen el mort quan es tracta de l'educació del meu fill.

Tot és tant tòpic com aquell qui diu que tots els pares deixen aparcats els seus fills a l'escola. 

Si haig de ser sincera i penso en els mestres i les mestres que han tingut les meves filles, penso que, o bé jo estic de sort, o bé la imatge que es vol projectar els mestres és del tot falsa. M'he trobat amb persones responsables, que saben el que es porten entre mans. Saben quines són les seves responsabilitats. I no dubten a posar en comú els problemes amb què es poden trobar.

Vaig decidir portar les meves filles a l'escola pública i n'estic molt satisfeta. Tot i que haig de dir que l'evolució que porta no és molt afalagadora. En les darreres reunions he contemplat uns mestres que segueixen intentant fer el que poden, però els manquen els mitjans. No saben quina cara posar quan intenten explicar que aquest any els han tret mestres de suport i els grups d'anglès ja no es podran fer amb mig grup, tan sols una de les dues hores i el mateix ens repeteixen a mitja veu quan intenten parlar de l'atenció a la diversitat. L'any passat la psicopedagoga venia 3 dies a la setmana, ara tan sols 1. I encara diuen... però a l'hora del pati si algun nen -dels menys "desfavorits"- té alguna necessitat, jo els encoratjo a que en parlem.  El context és cada cop més advers i percebs que l'escola ha intentat fer mans  i mànegues amb els mitjans retallats de què disposa. Els mestres interins la passen magra per poder aconseguir una plaça, i al mateix temps els nostres fills reben una pitjor educació.

Quan arriba el final de la reunió, amb la boca petita ens diuen que el claustre de professors ha decidit que les sortides es faran tan sols de migdia, però no si representa un dia sencer. Sincerament, els entenc i m'hi solidaritzo. L'administració no pot pretendre que la retallada de mitjans es resolgui tan sols amb dedicació i hores extres no remunerades. Arriba un punt que vols donar i donar, que ets responsable, però que s'ha de dir prou. Jo no tinc res a veure amb la docència, però com a  mare percebo què els està passant. I em revolta que es jugui així amb el futur.

Entenc que estem en una situació de crisi. Però segueixo sense entendre perquè sempre ens carreguem allò que és important de debò: l'ensenyament dels nostres fills, la sanitat, l'atenció social.

35 comentaris:

  1. Planteges temes amb moltes variables i molts debats col·laterals: l'ensenyament i els recursos, temes molt lligats a quin tipus d'ensenyament es vol, per quin tipus de societat. Al cap i a la fi, no hem d'oblidar que l'essència de l'ensenyament públic ve prenyada dels seus inicis on: ensenyament = adoctrinament. La sanitat i l'assistència social potser tenen menys problemes ideològics de fons: curem o no? ajudem o no els més desfavorits?

    Però l'ensenyament: ai las!

    ResponElimina
  2. El col•lectiu dels mestres és un dels que pateixen més baixes per estrès, i les causes en poden ser moltes, entre elles la gran pressió a la que estan sotmesos i les contradiccions que es poden trobar amb el que volen i poden fer.

    ResponElimina
  3. Crec que has donat en el punt clau. Quan surt l'informe Pisa ens queixem de la situació de l'ensenyament i diem que no pot ser i llavors retallem recursos per a millorar-la!

    Em recorda una mica el període postelectoral en el que tots els partits es queixen de l'abstenció però després no es posa remei real a veure què es pot fer per millorar la situació.

    I mentrestant... on són les retallades a l'exèrcit, per exemple?

    ResponElimina
  4. Retallar en educació serveix per a que en el futur siguem uns borregos, un poble tonto i inculte al qual se'l pot enganyar i manipular com els polítics vulguin. Sona paranoic, però cada dia m'ho crec més...

    ResponElimina
  5. molt ben explicat. No hauríem de parlar amb aquestes tòpics falsos dels mestres perquè qui ho sent (els estudiants) després no hi confien.
    Imaginem ara que parlem malament de la policia, un dia si un noi té un problema al carrer pot obviar que la policia l'ajudi perquè li han parlat malament o fins i tot l'hi té por.
    No ho fem amb els mestres.

    ResponElimina
  6. Eulàlia,

    Una molt bona reflexió sobre el que comporta la retallada dels mitjans a l'ensenyament. Els mestres estan protestant molt i jo ho trobo molt bé. En els moments de crisi sempre reben les matèries més essencials, que són les que s'haurien de mantenir blindades. Sobre les lleis canviants d'ensenyament i les reformes, també se n'hauria de parlar molt. Gràcies per la teva visió tan clara.

    ResponElimina
  7. No és cap novetat dir que l'escola pública sofreix un procés llarg i lent (però segur) de desmantellament, possiblement encarat a refundar-la sobre unes bases que entren en l'òrbita del pensament neoliberal. Dit així sóna teòric o fins i tot sindicalista, però si llegim la LEC (la primera llei sociovergent de la història catalana) tot s'entén molt millor.
    La LEC s'ha debatut i aprovat amb una mínima resistència dels mestres i dels sindicats, i amb la nul·la resistència de les famílies. L'actitud del Josep Cuní no val la pena ni comentar-la, perquè frega la mania persecutòria i per tant és prescindible.
    A tot això s'hi ha sumat la fallida de la caixa pública, de manera que han coincidit els dos factors en el moment oportú. Xoca -és clar- que un conseller "socialista" hagi dut endavant la retallada (molt més àmplia del que es diu, però cal reconèixer que molt ben dissimulada fins ara).
    Si les crisis són bones, només ho són quan les aprofitem per a replantejar les coses, i sens dubte l'escola pública és un tema a debatre. Deu ser per això que cada tres o quatre anys tenim una nova llei d'educació, amb el trasbals que això comporta. Entre les coses a redefinir hi ha la funció pública, els recursos que s'hi destinen, la inèrcia patosa de l'administració, els nous escenaris sociològics dels alumnes i les famílies...
    La meva experiència a primària em diu que el factor "vocacional" de la majoria (no de tots) els qui treballem a l'escola està salvant els papers, però això no és etern. Sobretot quan la valoració social de la/el mestra/e va decaient -entre altres factors, gràcies al mateix conseller que no dubta en aplicar adjectius pejoratius als seus subordinats. La darrera perla ha estat qualificar-nos d'immobilistes i conservadors, i així demostra la distància que hi ha entre l'emperador i els súbdits. Perquè si hi ha algun entorn variable, adaptable i transformador és l'escola.
    Com que sóc mestre interí, estic vivint aquesta precarització al centre i també a la meva vida, però això no és essencial. Tan sols aportaré una dada que no és personal: al centre on sóc enguany (a la Cerdanya) hi treballem uns quants interins, procedents de força lluny. La situació personal d'alguns d'ells és força complexa (amb fills petits, etc): de manera que una vacant de música ja va per la suplent de la suplent. De manera que l'administració, en voler estalviar-se uns euros està pagant tres cops una nòmina per un sol lloc de treball. I no cal dir que la "qualitat" (o "l'excel·lència" que diu el conseller) ja sona a broma.
    Com que m'extendria massa, ho deixo aquí. I au, a esperar que el temps passi, i passi el conseller.

    ResponElimina
  8. Fins que els polítics d'aquest país no entenguin que l'educació ha de ser la prioritat de qualsevol govern seriós no aconseguirem res.

    ResponElimina
  9. Clidice, és cert que he barrejat temes, i que la realitat és complexa. El moment actual, però no s'entén sense la conjunció de molts d'aquests factors. Els recursos s'han estat retallant i no solament pel context de crisi o una retallada puntual. L'abast és més greu, ampli i trobo que se'n parla molt poc. O es parla de les coses més superficials, i no les que de veritat són importants...

    ResponElimina
  10. Alberich, trobar l'equilibri en aquestes circumstàncies ha de ser molt fotut. No m'estranyen aquestes dades.

    ResponElimina
  11. Galderich, retallar els mitjans i pretendre millors resultats em sembla una fal·làcia. I llavors tothom es lamenta. No sé si és ben bé com el tema de abstenció i els parits, però. algun dia també parlaré també d'aquest fenòmen, perquè em sembla que no té solució en la societat atontada en què vivim...

    ResponElimina
  12. Ah Galderich, el tema de l'exèrcit és brutal. A les mateixes dates en què s'anunciava la retallada de sous a tots els funcionaris s'anunciava també la compra uniformes estil "robocop" per a l'exèrcit. I ningú va dir res. Tampoc quan costaven els vestidets en qüestió. Per mi de tot prescindibles. Que anulin la compra i tornin els mestres que han tret, sisplau. I encara ens quedarà pasta per fer més coses...

    ResponElimina
  13. DooMMasteR, em sembla que d'això se'n van adonar els anarquistes, que el poder establert els volia analbafets i per això van crear ateneus i van donar educació. Però és clar, dels anarquistes tan sols ens ha arribat que eren uns pistolers sanguinaris, malauradament.
    Potser hem de tornar a adonar-nos que els va molt bé que hi hagi una colla de borregos, i posar-hi remei.

    ResponElimina
  14. estrip, sovint es vol fer vendre una imatge de mestres en contraposició a pares que no puc arribar a entendre ni comparteixo: tots estem en el marteix vaixell.

    ResponElimina
  15. maite mas, és un tema prou important com per parlar-ne més. De vegades sembla que se'n parla molt, però, es parla de les coses importants?

    ResponElimina
  16. Lluís, gràcies pel llarg comentari. No calia que paressis, la teva visió de primera mà em sembla necessària i és just allò que em falta a mi.
    He volgut fer aquest post justament perquè no tinc res a veure amb el món educatiu (llevat del meu paper de mare). Sovint es veuen les opinions dels mestres com una cosa "gremial" i contraposada als interessos dels pares, quan molts cops no és així.
    Dius moltes coses i no sé si puc aportar Molt més. Sobre la LEC, crec que si els pares no van protestar és perquè ja es va encarregar qui sigui per no explicar-ho bé. Els mestres ho van intentar, però novament se'ls va acusar de gremialisme. I ara es comencen a percebre algunes de les conseqüències: l'augment de nesn a les aules no és una conseqüència de la crisi sinó de la LEC. Algú em pot explicar com ensenyar angñlès a 27 nens alhora? Si a sobre no es permet que els mestres puguin fer mitjos grups, el fracàs està assegurat. No ho veu el conseller? Sembla obvi. La retallada en recursos a educació pública va més enllà de la crisi puntual, és cert. No sé si la retallada en mestres tan brutal i també en serveis centrals: que fan una feina més transversal i alhora necessària té a veure amb la LEC, amb la crisi o amb totes dues coses alhora. Hi ha un munt de mesures que nohan trascendit gaire, com els mestres de més de 55 anys que tenien menys hores lectives. Aquestes hores no lectives permetia a als "altres mestres" descarrgar-se de feina més "administrativa". Ara han perdut aquest suport. Això és culpa de la LEC o de la crisi. Ni idea. Però la primera lectura que es fa és "si home, quina barra, treballen dues hores menys. Aquest també és un error que veig sovint, identificar hora lectiva amb hora de feina. és evident que no és així. El retard en substituir els mestres que es posen malalts també és un altre tema: abans els substituïen l'endemà, l'any passat ja trigaven un parell de dies, aquest ja ni ho sé...
    Totes aqueste mesures van en detriment de l'ensenyament.

    Em reventa que la contraposició que es vol vendre enre pares i mestres, perquè no és certa.

    I potser vindrà un altre conseller, però si és convergent (m'han parlat de la Irene de Puig), essent com és que ha promogut la nova LEC no prevec gaires canvis en positiu.

    En fi, podem seguir parlant durant hores, perquè el tema és dens, complex i important. No descarto tornar-hi.

    ResponElimina
  17. David, no sé si són els polítics qui ho ha de veure o si som els ciutadans qui ho hem d'exigir... i tampoc no ens veig als ciutadans molt posats en el tema. Enlloc d'anar més a l'esquerra, anem cap a la dreta. Com si la dret, que ens ha portat on som, ens hagues de fer-ne sortir (i ara ja sé que em desvio del tema, però la dreta no es caracteritza per defensar l'escola pública, precisament).

    ResponElimina
  18. Eulàlia, coma mestra que sóc, és un consol veure que hi ha persones que ens entenen.Som molts els que, per posar un exemple, ja no volem fer vagues per un ensenyament de qualitat. A sobre que hi perdem una jornada llarga de sou -per la qual ens descomptent fins la part proporcionald de ddisabte, diumenge, vacances i la paga corresponent- ñla societat encara percep que som uns ganduls que no volem treballar. com que les coses són comsón i l'Ernest Maragall ens ha demostrat que si ell vol fer una cosa, la farà tant si hi estem d'acord com si no hi estem, nosaltres ens enfoquem a sobreviure i organitzar-nos per fer les classes de la millor manera que poguem dintre de les circumstàncies. Jo procuro ignorar el Conseller que m'ha tocat en paga, al qual, si pogués, posaria una temporada llarga a treballar de mestre en una escola tal com estem funcionant gràcies a ell. Potser aleshores s'adonaria que és impossible assolir aquesta excel·lència que sempre té en boca si cada dia tenim menys mitjans. El pitjor Conseller que hem tingut mai. I no he votat mai Convergència, que consti!

    ResponElimina
  19. tenint en compte que que els nens d'avui són la societat del demà, la importància de l'educació avui es multiplica!

    ResponElimina
  20. El teu darrer paràgraf ho diu molt clarament: i quan en una societat es comencen a minvar els recursos per educació,sanitat etc vol dir que ANEM MALAMENT

    ResponElimina
  21. Potser es que no saben com educar-los i per aixó els confien als mestres, o simplement a escola i fent després activitats, és on fan menys nosa.

    ResponElimina
  22. Quan es traspassa l'educació als mestres en exclusiva, tenim un problema. Sovint penso que hi ha molts pares per educar.
    Retallades en educació i sanitat són d'una incongruència absoluta. Com cony pretenen construir el futur? Perdoneu l'expressió, però és que m'esvero.

    ResponElimina
  23. Certament, les retallades són nefastes... L'àmbit escolar hauria de quedar exempt de determinades decisions dràstiques. Això, com a mare, em preocupa. Però sí que aplaudeixo un aspecte de la LEC que em sembla interessant i que, sorprenentment, veig que força professorat ha criticat. Es tracta de la nova consideració que rebran els directors dels centres públics: la d'autoritat pública, que els atorga competències tant en matèria de gestió con em lideratge pedadagògic. D'acord, potser en algun cas podríem estar parlant de directors que fomentin l'amiguisme o que practiguin l'abús de poder. Però, no cal que siguem tant pessimistes. Un centre ha de tenir autoritat per decidir respecte dels recuros humans i de la línia pedagògica que vol seguir. Els pares hem de poder tenir una figura a la qual recórrer en cas que detectem que algí no està fent bé la seva feina. En totes les nostres feines, si no ho fem bé, se'ns demanen explicacions. Hi ha algú que té la responsabilitat i el deure de dir-nos que no ho fem bé i que ens hem de posar les piles, o atenir-nos a les conseqüències: sancions, acomiadament... Potser pel fet que vam viure quaranta anys de dictadura i repressió, es va passar d'una educació molt repressiva a un progressisme mal entès, en què el professorat no pot exercir d'autoritat, i el director només ho ha de fer veure, sinó és mal vist. No sigui cas que traumatitzem els nostres fills, que a l'escola s'ho han de passar bé. I, no fotem, a l'escola va a aprendre, que no és un happy park! I això no pot ser... I així ens trobem ara. Evidententment, no estic parlant de tornar a l'escola de fa quaranta anys, però sí de dotar els metres i els directius del centre d'un prestigi que han perdut. Els mestres són ara els col·legues que ensenyen mates o natus o llengua, i pobre del que no s'"enrotlli". Quan han de ser persones respectades i admirades. Una autoritat, en definitiva. Salut!

    ResponElimina
  24. Eulàlia, certament famílies i mestres estem en el mateix vaixell. Gràcies de les teves paraules perquè sovint sentint comentaris sobre els mestres, una té la sensació, massa cops viscuda, que persones que no treballen a l’ensenyament opinen i troben les solucions a tots els problemes que vivim els qui ens hi passem les hores. Persones que, pel que sembla, tenen molt clara la nostra feina. Que saben què hem de fer, com ho hem de fer i quan ho hem de fer, oblidant o desconeixent que a l’escola, als instituts , acollim la singularitat de cada alumne/a que ens arriba i busquem ( potser no sempre trobem) la manera diversa d’ensenyar perquè aquella diferència no esdevingui desigualtat.
    Si per una temporadeta, amb aquestes persones canviéssim els papers potser podriem escriure, opinar, compartir i parlar de les coses amb més coneixement, més respecte i més humilitat.

    ResponElimina
  25. Com a no-mare i no-mestra vull comentar-te que m'ha agradat llegir un escrit com el teu d'algú que no treballa a l'ensenyament. I encara diria més, penso que és molt injust no llegir més sovint apunts com el teu. L'ensenyament és una cosa tan important que fa vergonya dir-ho i tot.

    ResponElimina
  26. Isabel de Yzaguirre , com a mare que no té res a veure amb el món educatiu, trobo molt greu que es generalitzi aquesta idea dels mestres "ganduls", perquè no és certa ni de bon tros. Hi ha de tot, com a tot arreu, però és important mantenir el respecte pel mestre, perquè és una figura capdal en la vida dels nostrs fills. Aquest conseller ha fer una nova llei, que ja veurem on ens portarà, perquè el que percebo és lluny de l'excel·lencia que predica...

    ResponElimina
  27. Kika i Mireia, lamentablement sembla que quan cal retallar, el primer que es retalla és sanitat, educació, serveis socials. Mai sentim que es retalli l'exèrcit, com ha dit en Galderich. Però això no tan sols passa aquí. Mireu Anglaterra, sense anar més lluny. Ara sorto del tema, però ... com és que essent així la gent en moments de crisi com l'ctual enlloc de votar més a l'esquerra, vota més a la dreta? No ho puc entendre.

    ResponElimina
  28. Francesc Puigcarbó, no crec que tots els pares facin això. Alguns potser sí. Però el tema de les extraescolars és un altre, íntimament lligat al tema de la conciliació laboral i familiar i està lluny d'estar resolt. Jo tinc sort, però què em passaria si treballés fins les 8del vespre? Estaria confiant els meus fills a les extraescolars perquè em fan nosa? Rotundament no, sinó perquè no tindria altre remei.

    ResponElimina
  29. Joan, efectivament l'educació dels fills és responsabilitat dels pares, confiant-la en uns professionals que són els mestres amb qui cal treballar colze amb colze. Hi ha també altres que intervenen: monitors, i també tiets, avis i altres familiars...

    ResponElimina
  30. Anònim, estic d'acord que els professors no han de ser col·legues dels fills. Els pares, tampoc. Ara no sé si atorgar poder a la figura del director de l'escola és una bona mesura. I en tot cas, la percepció que tenim els pares de la feina dels mestres crec que és parcial. Vull dir perquè un pare tigui un problema amb un mestre, i se'n queixa, potser estem traspassant un problema que és "nostre" com a pares a un professional. Moltes vegades ens movem per "afinitats personals". Un mestre et sembla millor que un altre -com a pare-, simplement perquè et cau millor. Tenim elements reals per valorar la seva feina de conjunt? O tindrem una visió parcial en funció dels problemes que tingui el nostre fill. No estarem "traspassant el problema". Com a pares tendim a ser poc crítics amb ls nostres fills que són "els millors del món". Si hi ha un problema, tendirem a donar la raó als fills i no als mestres. Aquesta és la tendència actual i de la qual em queixo. Als mestres "sempre" d'entrada se'ls ha de donar la raó. Després, ja veurem. Per tant, que el director tingui aquest poder, em sembla que obre portes a l'arbitrarietat. No em sembla una bona notícia.

    ResponElimina
  31. Montse Ja ho deia la Clidice al seu comentari a l'inici: Ai! l'educació, tothom s'hi veu en cor.
    I el tema és molt complex. Penso que es donen masses veus en contra del col·lectiu de mestres. Injustificades.
    El meu ha estat un granet de sorra. Però sincer.

    ResponElimina
  32. Martaq (volar de nit), com li deia a la Montse: el meu ha estat un granet de sorra...

    ResponElimina
  33. Eulàlia, et dono la raó en el fet que probablement els pares no tenim prou elements per valorar la feina del professorat. És cert. No en sabem prou. Jo també sóc de les que inculca als fills que els mestres "sempre" tenen raó. I sempre, sempre, escolto les dues parts. Malament aniríem si sempre donéssim la raó als nostres fills, a ulls clucs.
    Però, potser, per això mateix, trobo a faltar una feina de gestió, de control de qualitat, si vols (encara que soni lleig) a les escoles. I, no sé, tinc la sensació que això mateix és el que fa por. Deixar a les mans d'una persona, que probablement també prendrà decisions segons si algú li cau més bé o més malament, sempre és un risc. Però, és que no passa això a totes les feines? És que els directius de les empreses són imparcials? Jo diria que no... En fi, no sé com s'ha de fer, no en tinc ni idea. Però sí que percebo que cal un canvi estructural.
    Un tema certament complex. Salut!

    ResponElimina
  34. El meu vei es professora i la veritat us he de dir que te perque jo mateix ho veig DOS MESOS a l'estiu de vacacions
    Em voleu dir quina feina te 2 mesos de vacacions per DESCANSAR?????????? AU va no us queixeu professors! i ara a mes a mes els hi donaran una setmaneta al març i tots a esquiar! Pobrets!!!!!

    ResponElimina
  35. Joan Albert Romero, ja t'imagino a l'estil del protagonista de la finestra indiscreta espiant la vida de la teva veïna.
    Vet aquí el comentari simplista que li mancava a aquest post.
    Primer, no sóc professora ni tinc res a veure amb l'ensenyament.
    Segon, conec altres pofessions que treballen tres dies i en descansen dos, quina vidorra, oi? Segurament deuen tenir altres hàndicaps.
    Si tenen dos mesos per descansar, potser és que els necessiten: però no, no els tenen. pensar que els mestres tenen les mateixes vacances que els nens és un error comú.
    Tercer, la setmana al març és pels nens, que no hi hagi hores lectives no sé si vol dir "autmàticament" que els mestres faran festa. Potser faran altres tipus de feines.
    Quart, si trobes que tenen una vida tan regalada, perquè no has triat aquesta professió?
    Cinquè, si és una professora, deu ser una veïna.
    Sisè, a casa meva fem vacances i no vacacions. És que som "rarets".

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails