dilluns, 8 de febrer del 2010

Síndrome de la sensibilitat química múltiple (SQM)


O bé síndrome químic múltiple, com resulta que és conegut internacionalment. Una malaltia complexa no tan sols des de la perspectiva mèdica sinó també jurídica, legal. Els virus, especialment si tenen la primera lletra de l'abecedari, no tan sols obtenen reconeixement legal sinó que també gaudeixen d'un pressupost molt generós. Entre els nostres amics tenim l'amic Salvador Macip, de qui n'esperem una opinió. No passa el mateix amb la malaltia que has pogut llegir a la wikipèdia: la SQM viu sense aportacions.
Es calcul·la que a l'estat espanyol, la SQM la podria arribar a sofrir el 12% de la població, que no sembla una xifra gens menyspreable. Seré jo el proper pacient? Seràs tu?
Alguns jutges d'alguns jutjats han considerat que era una bona causa per a la invalidesa, però resulta que l'Institut de la Seguretat Social (l'ICS, aquí) no el té catalogat. Catalogat? De fet, la Seguretat Social se suposa que vol evitar haver de fer front (eufemisme per pagar) uns treballadors incapacitats. Fora del catàleg, la malatia esdevé invisible. Malalt o no, no hi ets.
Es tracta d'aquella solució medieval del nominalisme: allò que té nom, és. Allò que no té nom, no és. L'Umberto Eco va construir l'embrió dels Best-sellers moderns a partir d'una disputa nominalista medieval: El nom de la rosa deu el títol a la visió nominalista del món.
Prò no hi ha filosofia a la pàgina enllaçada. Ni medieval ni contemporània: hi ha dolor de veritat. Dolor humà. Hi ha el mal i la seva resposta maligna, proferida des de les instàncies del poder. Hi ha la veu humana del dolor, que assoleix orelles, cors. Hi ha una veu tan humana com la meva, com la teva. Ella es diu Eva Caballé.
Avancem envers un món salvatge. Les indústries del futur cotitzen a l'alça malgrat les crisis. Potser mengem  i vestim i ens dutxem i ens rentem les dents amb coses estranyes.
El doctor Carbonell diu que l'home d'Atapuerca estava dissenyat tal com nosaltres, i no obstant nosaltres li hem afegit ingredients contra els quals podria no tenir resposta prevista.
Què passaria si un dia, Barak Obama desenvolupés la SQM? I si li passés a José Luis Rodríguez Zapatero?
La Seguretat Social discreparia igualment si Mariano Rajoy fos diagnostiscat de SQM?
És això? Hem de demanar a la deessa de la Fortuna que Esperanza Aguirre mostri la síndrome?
A què juguen amb els diners? Salvada la banca santanderina, que m'ho expliquin. M'espero. Senyor Zapatero, m'espero dos o tres dies. Vós, que també sou fill (o nét) dels perdedors, vós deveu saber què cal fer amb els qui sofreixen sense un nom que els posi nom al seu dolor.

39 comentaris:

  1. Ja que se'm demana opinió... La SQM, com la fibromiàlgia, són malalties difícils de diagnòsticar, sobretot perquè no se'n sap la causa, i això fa que sigui difícil fins i tot definir-les. La SQM és polèmica perquè no tothom es posa d'acord en classificar-la com a "malaltia". Alguns creuen que podríen ser diferents coses que es presenten d'una mateixa manera, altres que les causes poden ser només psicològiques, i altres citen estudis que no han pogut trobar cap causa química als símptomes. No és per tant estrany que la seguretat social no ho tingui clar.

    Deixant de banda la importància (relativa o no) de les definicions i l'etiologia, el cert és que hi ha una sèrie de persones que estan patint uns problemes seriosos, que són ben reals, i que mereixen respecte, atenció i dedicació tant com qualsevol altre malalt, independentment de les causes. I això és el que hauria de cobrir la seguretat social. Trobar la millor manera de fer-ho potser no és fàcil, però quedar-se amb els braços creuats no és una alternativa vàlida.

    ResponElimina
  2. He conegut alguna persona amb SQM, els afectats omparteixen un conjunt de símptomes psicològics semblants a la fibromiàlgia (com diu en Salvador) i la Síndrome de Fatiga Crònica. El que està clar és que és una malaltia que et transforma completament la vida i el seu origen és encara un misteri. Els pacients amb SFC, FM i SQM pateixen molta incomprensió de la comunitat mèdica tot i que, afortunadament, cada cop hi ha més recursos per afrontar el sofriment que se'n deriva. Això no treu que encara queda molt de camí per davant, aquest post és una bona contribució, gràcies!

    ResponElimina
  3. El tema és la consideració legal. Quina hauria de ser?

    ResponElimina
  4. Home, jo penso que són malalties i, de totes totes, haurien de tenir la consideració legal que els correspon. No sóc cap experta en temes legals i no sé quins passos s'haurien de seguir a continuació però penso que fer un diagnòstic acurat és important per evitar l'estigma que persegueix les persones que pateixen aquestes malalties de fer "comèdia" per tenir la baixa laboral, per exemple. No ho sé, em temo que això ho explicarà molt millor en Salvador...

    ResponElimina
  5. Sembla molt greu que un govern capaç de salvar la banca tingui tants prejudicis en reconèixer una invaidesa. En termes de nombres, o d'euros.

    ResponElimina
  6. Nos ha llegado la noticia de que quieren incluir el Síndrome de Sensibilidad Química Múltiple en la Maratón de TV3 del próximo 13 de diciembre que este año está dedicada a enfermedades raras.

    Las asociaciones que nos dedicamos a divulgar el SSQM de forma seria y rigurosa estamos en contra de esta iniciativa, ya que supone encuadrar el SSQM en un lugar que no le corresponde y del que nos costará mucho rescatarlo.

    Hay que conseguir que el SSQM se incluya cuanto antes en el CIE-10, que es su sitio. Si dejamos que la política sanitaria actualmente establecida

    ResponElimina
  7. Si dejamos que la política sanitaria actualmente establecida decida mantenerlo en el apartado de enfermedades RARAS[1], en contra de los estudios científicos que actualmente se están divulgando por el mundo entero, tardaremos muchísimo más tiempo en conseguirlo.

    Por otro lado, como indicamos en el escrito, se proyectaría a la sociedad una falsa visión del SSQM –como está haciendo ahora mismo TV3[2]-, la de que afecta sólo a unos pocos[3]

    El SSQM NO ES UNA ENFERMEDAD RARA, TAMPOCO ES NUEVA, YA QUE ALGUNOS CIENTÍFICOS VIENEN AVISANDO DESDE LOS AÑOS 50[4].

    EL SSQM ES ACTUALMENTE UNA ENFERMEDAD MAYORITARIA[5], EMERGENTE E IGNORADA.

    Por este motivo, estamos iniciando gestiones ante TV3 para que retiren el SSQM de la MARATÓN de este año dedicada a enfermedades raras.

    Solicitamos vuestro apoyo para esta gestión, ya que el que se hable durante pocos días del SSQM dando una falsa imagen de la dimensión de su prevalencia y el escaso dinero que se pueda recoger dada la larga lista de enfermedades raras que participan[6], no va a compensar ni de lejos el daño que va ocasionar.

    ResponElimina
  8. esa carta se mando en su momento a la telemaraton de teve 3

    ResponElimina
  9. Podeis dirigiros a:
    Clara Valverde Gefaell
    D.N.I. 36577930H
    Presidenta
    Liga SFC (Síndrome de la Fatiga Crónica, Fibromialgia, SQM)

    Francisca Gutiérrez Clavero
    D.N.I. 46.029.129-B
    Presidenta
    ASQUIFYDE (SSQM, SFC, FM Y DEFENSA SALUD AMBIENTAL)

    Cristo Bejarano Lepe
    D.N.I. 29.711.240-R
    Presidenta
    ALTEA (SSQM, SFC, FM Y DEFENSA SALUD AMBIENTAL)

    Irene Escudero Velasco
    D.N.I.: 9.337.219-R
    Presidenta
    ALAS DE MARIPOSA-SQM

    Lidia Monterde i Gene
    D.N.I.: 38.705.063-L
    Vicepresidenta LLIGA SFC

    ResponElimina
  10. Radicaciones extrañas en cantidades peligrosas […] Donde hay humo y humedad hay niebla favorecida en su formación por las inversiones térmicas. Las sustancias liberadas en el aire son distintas en cada lugar según hábitos e industrias, y las posibles transformaciones por interacción de aquellas son diferentes según las condiciones del medio y su clima […] ‘una sanidad para cada lugar y en cada circunstancia’ […] Los alimentos pueden ser adulterados, o alterados por abonos sintéticos, herbicidas, insecticidas, sustancias maduradoras, colorantes y aditivos de distinta suerte […] Por otra parte, existe el hecho, señalado por Dubos, de que la industrialización y urbanización disocian la vida del hombre de los ciclos cósmicos a los que estuvo expuesto durante su evolución biológica, con peligro de que tal hecho provoque trastornos fisiológicos. La iluminación artificial, la posibilidad de nutrirse todo el año con los mismos alimentos; las comodidades en hogar, vestido y otros mecanismos, lo alejan de aquellas adaptaciones estacionales y de otro tipo que regían antes los mecanismos bioquímicos […] No olvidemos alergias por ciertos compuestos sintéticos, intoxicaciones por vapores de disolventes, etc.; total, que puede crearse una nueva patología”.
    Estellés Salarich, J. Notas, orientaciones y guión. Conferencia sobre la erradicación de la tuberculosis en España, textos mecanografiados de 15 y 18 folios, circa 1965.

    ResponElimina
  11. Gracias Rebeca
    Estoy seguro que puedes contar con los autores y las autoras de este blog. Las informaciones que nos mandes y tus demandas de divulgación van a tener respuesta porqué esa historia de los blogs tiene sentido cuando hablamos de personas. Lo demás éstá demás. Este blog es una puerta. No lo dudes.

    ResponElimina
  12. Vamos a dejar el post dedicado a la SQM abierto. Durante el próximo martes, este espacio está libre. Publicad aquí. De res serviria parlar de llibres i de literatura sinó parlem de la gent.
    Vet aquí la vaga: l'Eulàlia i jo callem.
    La nostra veu és la teva.
    Tu vox es tu voz.

    ResponElimina
  13. Tot aquest tema és molt interessant i penso que el paper dels mitjans és important en la difusió d'aquestes malalties. Ja fa temps que penso que la Marató ha agafat una deriva una mica estranya, els criteris científics no els veig gaire clars. L'any que es va fer La Marató sobre Malalties Mentals Greus s'hi va incloure el TDAH i molts pares es van queixar per l'estigma que això podria suposar. Com diu la Rebeca, el fet que es consideri "rara" o "minoritaria" la SQM pot fer que no se li pari prou atenció. Penso que hi hauria d'haver un consens entre la Fundació la Marató, els científics realment acreditats sobre el tema i les associacions d'afectats.

    ResponElimina
  14. Ja és el meu quart intent de deixar un comentari.
    Jo que sols intentava denunciar els anuncis d'algunes químiques... la del maligne Loctite en seria una...
    T'asseguro, Lluís, que és la meva quarta temptativa -i la darrera- de dir res en aquest cas;sempre a darrera hora m'he estavellat en un mur electrònic negatiu.
    Mai m'havia passat...Potser estava trepitjant un gran ull de poll.

    ResponElimina
  15. 6.010.366 euros és la xifra amb què es va tancar el marcador de La Marató de TV3 el passat desembre, una suma impressionant que tanmateix no és definitiva, ja que els canals per efectuar donatius segueixen oberts Els fons de La Marató permetran impulsar 36 projectes de recerca biomèdica d’excel·lència sobre malalties que seran desenvolupats per 62 investigadors/es i els seus equips, provinents de 45 centres de recerca de Catalunya, l’Estat espanyol i Europa. Sara Sánchez, una jove de 28 anys que pateix la síndrome de Marfan, ens explicava quines són les esperances que ha dipositat en La Marató

    "Podria descriure la meva vida com una vida a les fosques fins que vaig conèixer altres persones de l’associació de malalts.

    Com a membre voluntària de la marató ( estalvio explicar les malalties que pateixo) em sento trista i decebuda quan veig que algu considera que "la marató ha agafat una deriva una mica estranya". Dolguda i trista. Només tinc, tenim des de l'asociacio paraules d'agraiment a tv 3.
    No os podeu imaginar com de clars son els comptes en aquests propòsits. Avui llegint el vostre article a l'associació ens hem estranyat molt d'algunes opinions dels d'aqui.

    ResponElimina
  16. Us demanem que parleu del que sabeu i amb tot el respecte i Clara si tens la certesa que des de la marató hi ha alguna anomalia, si us plau adreçat als mitjans i fes la denuncia pertinent. pel bé dels malalts. Si només improvisaves........potser caldria una disculpa

    ResponElimina
  17. Helena, desconec totalment el tema de la marató però jo no he interpretat que ningú hagi dit que els comptes siguin o no siguin clars. Em sembla, ho hauria d'aclarir la Clara, però em sembla que les crítiques anaven en un plànol més ideològic.
    Els mitjans i la difusió que té un mitjà com aquest tenen aspectes clars i foscos. Evidentment que tothom celebra que hi hagin mitjans econòmics per investigar. Però quan posem nom a les coses, quan les triem, també classifiquem, donem missatges i un mitjà com TV3 contribueix a fixar aquests missatges a la ment. Per això hauria de ser curós en com ho fa. És aquesta la crítica que he vist que la Rebeca feia: Incloure una malaltia que té el 10% de la població com a malatia "rara" crea una imatge mental que no es correspon a la realitat.

    La meva crítica, personal, a la marató de TV3 va en un altre sentit i és que estem errant el tret. De nou apel·lem a la caritat cristiana quan en realitat hauríem d'exigir als nostres polítics que destinin millor els recursos que els donem.

    M'alegro que en Lluís pengés aquest post. Si modestament des de Riell hem contribuït a que es conegui una mica el problema, ens donem per satisfets.

    ResponElimina
  18. No va per aqui la marató, ni caritat cristiana ni res, REALITAT CIENTIFICA. Sé del que parlo. Són la gent més honesta que hi ha els que es cuiden d'administrar els diners de la marató Incloure una malaltia que té el 10% de la població com a malatia "rara" no crea una imatge mental que no es correspon a la realitat. El contrari FA OBRIR ELS ULLS A LA REALITAT. I parlar ara d'això dels politics seria fer demagogia, sincerament si de tot el que no fan els politics hariem de queixar-nos i prou!!!!! Cal treballar per les malalties, exigir als politics D'ACORD però mentre exigim per un costat anam treballant ( com fa la marató i milers de voluntaris) per un altre costat. No fos cas que mentre esperem que els politics reaccionin ens anem morint pel camí. així de clar. així de dur.
    Repeteixo: Parlem tots plegats del que SABEM i del que no sabem o callem o ens informem.
    Fa molt mal de veritat. Fa mal que es facin comentaris demagogics.

    ResponElimina
  19. Estaria bé que la Clara aclarís quan diu:

    "els criteris científics no els veig gaire clars".

    Coneix els criteris???????? O ho ha dit per dir???????
    Si voleu, els criteris jo els sé però si ho adreceu a la FUNDACIÓ de la mARATÓ us informaran.

    ResponElimina
  20. TRActaven:l’esquizofrènia, la depressió greu i el trastorn bipolar així com l’ansietat i el trastorn obsessiu compulsiu (TOC), juntament amb el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), l’autisme i el trastorn límit de la personalitat (TLP).

    I ES CORRECTE CONSIDERAR-LA AIXÍ

    ResponElimina
  21. Sóc treballador del camp social. Sóc integrador social i desde el meu punt de vista el sistema o modus de salut mental, salut física, salut social… en definitiva de salut, no la tenim massa clara, jo tampoc però el que crec és que som éssers únics en un sol cos cadascú. m’ explico necesitem ser tractats com un tot i per això els criteris cientifics de la marató son correctes que en pugui fer un diagnòsitc global on tu sigui qui porti a terme el solucionari que necessitem

    ResponElimina
  22. Helena, no és que jo estigui en contra del que "fa" després la marató amb els diners recollits. No malinterpretis allò que dic.

    Jo el que dic és que el sistema de "recollida" de diners apel·la a un sentiment clar proper a la "caritat cristiana, a fer llàstima que puc ajudar, i sempre es fa en el mes de desembre, el mes de les bones intencions, per recollir més diners. Això és així i hi ha un màrqueting al darrere. un màrqueting per una bona causa, però que es sustenta en els valors cristians, en la caritat cristiana. Això no és realitat científica.

    I que quedant-nos en el benestar de "jo ha he donat a la marató" ens oblidem d'exigir als polítics allò que és la seva feina: inversió en recerca, en sanitat, en educació. Amb els nostres diners. Aquells que donem cada mes amb la nostra nòmina. Els que dediquen a donar als bancs per "salvar l'economia", mentre els bancs segueixen tenint beneficis.

    ResponElimina
  23. Ostres, Lluís, estàs fent el que havies promès, una vaga canònica!

    ResponElimina
  24. Tan se val...Qui aconseguira resultats són les ajudes i investigadors/es que treballaran dels diners donats ...nO LES PARAULES. Potser ja no cal que n'hi dediquem més.Agraeixo eulalia les teves paraules pero en realitat anava mes dirigit a Claraque vaig tenir sensacio POTSER ERRONEA que parlava per parlar.
    Us agreeixo que hagiu pensat en nosaltres des d'un blog. Ho vivim dia a dia i es dur.
    De tota manera desconec les telemaratons d'altres canals pero TV3 i hi hem treballat des de dins la fundacio nostre ÉS TRANSPARENT I HONESTA. HO ES I HO DEMOSTRA.

    ResponElimina
  25. Helena, ja ho vaig fer al seu moment, escrivint un article al diari El Punt així com al meu blog, de la mateixa manera que ho van fer altres blocaires, associacions de pares i també escoles terapèutiques que no estaven d'acord amb l'enfoc de les Malalties Mentals Greus en el programa. Celebro que només tinguis paraules de gratitud, de debò, si em preocupo de ser crítica és perquè el tema de la solidaritat m'importa molt. Deixa'm el meu dret a discrepar.

    ResponElimina
  26. Helena, pots mirar aquests enllaços, si et ve de gust:

    El meu punt de vista:
    http://212.9.72.18/uploadsBO/RecullPremsa/Documents/09_12_2008_1_342988_231.pdf

    http://clarapsicologia.blogspot.com/2008/12/balan.html

    http://clarapsicologia.blogspot.com/search/label/salut%20mental

    El punt de vista d'alguns pares i afectats:
    http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081128/53588756864.html

    http://depre.net/archives/335/maraton-tv3/

    Associació Psicoanalítica:

    http://amigosxoroi.blogspot.com/2008/12/carta-la-marat-2008-de-tv3-malalties.html

    ResponElimina
  27. Rita Pueyo ( madre de Ernesto Alcoran)10 de febrer del 2010, a les 18:58

    Helena a mi leer el comentario de Clara me dio tu misma impresion. tengo que agradecer a la marato de tv3 de 2007 que se consiguiera investigar sobre la enfermedad de un hermano mio. solo tengo alabras de agradecimiento.
    Gracias a gente como tú de dar la cara tanto
    Besos guapa

    ResponElimina
  28. A ver, no quiero dar la impresión que no estoy de acuerdo con La Marató, todo lo contrario, simplemente creo que también debemos ser críticos y pedir cuanta más transparencia mejor, no quiero opinar concretamente sobre la última edición pero cuando se trataron las Enfermedades Mentales Graves hubo muchos desacuerdos e indicios más que suficientes para cuestionar los criterios científicos, creo que una Fundación que tiene tanta importancia en nuestra sociedad debe aspirar a un mínimo consenso, habrá mucha gente que estará encantada, otra que no, supongo que todos merecemos un lugar en la opinión pública...

    ResponElimina
  29. Ostres...! La veritat és que els meus motius per a parlar de la d'aquesta malaltia van ser exclusivament solidàries, però he de dir que el meu coneixement del tema és molt petit. El cas és que dilluns en vaig sentir parlar a Ràdio 3 per segon cop, i la veritat és que el cas fa posar els pèls de punta, perquè parlem del sofriment de persones amb nom i cognoms, i cara i veu. Al marge dels debats "científics", el dolor amb nom i rostre és terrible, i es fa difícil no indignar-se davant les postures evasives i protocol·làries de les institucions, ja siguin polítiques o mèdiques.
    No pretenia res més que "divulgar" el cas des d'aquest blog perdut al mar dels blogs, per si podia ajudar en res.
    Crec que el millor que puc fer ara és aprendre una mica, mirar els enllaços que heu deixat i procurar ampliar una mica la meva pròpia opinió.

    ResponElimina
  30. Perdon es que creo que insistes Clara en hacer lo que yo como Helena creo ver tambien que es demagogia. Si pides transparencia das como a suponer que no la hay.Es como si yo te pidiera que como psicóloga mostraras, rigor, profesionalidad, transparencia...¿No te sorprenderia un poco si consideraras que ya la tienes? Pues es eso lo que ocurre.
    Tu comentario final:

    """habrá mucha gente que estará encantada, otra que no, supongo que todos merecemos un lugar en la opinión pública""""

    más demagogia..Es como querer que te den la razonen algo tan obvio!!!!La verdad me sabe mal responderte tanto pero es que tus comentarios.....parecen iguales si se trata de hablar de enfermedades,de libros,de espiritus, de setas,de television...

    Gracias Luis por tu comentario. Gracias por dejarnos ver un poco en este articulo por desgracia tan cercano a nosotros.

    ResponElimina
  31. Em perdonareu si dic que aquesta noia la Clara pixa una mica fora de test???
    No se pero fins ara els comentaris seus estaven encertats pero ara que no ting cap malalt familiar per sort, a mi tambe hem sembla que no l'ha encertada massa aquesta noia

    ResponElimina
  32. Cuidado Lluis...que la solidaritat i la caritat no estan molt ben vistes en aquet blog
    Acabo d'entarr despres d'un dies i mare meva QUINA CANYA PORTEU!

    ResponElimina
  33. Dret a discrepar? dret a espifiarla!!!!!!!!!!!!!!!!!

    ResponElimina
  34. Si no es perque el meu avi diria que del tronc vell tothom en fa estelles, opinaria sobre aquesta dona pero me lo callo

    ResponElimina
  35. Ja em disculpareu, no tinc dret a opinar perquè la meva posició respecte a la Marató és purament ideològica. De tota manera, i en defensa de la Clara, crec que esteu confonent el debat amb l'agressió personal. I això faria desmerèixer força una causa tan noble com aquesta. No he vist en cap de les seves declaracions una atac a la persona de ningú. Si la gent no sabem defensar les nostres posicions sense agredir els que no pensen com nosaltres, no m'estranya gens els problemes que té la democràcia a casa nostra. I no estic fent de mestretites, senzillament és que em sembla terriblement desagradable que la gent ofengui personalment en un fòrum i més quan algú, l'únic que està fent, és exposar la seva opinió professional. Equivocada o no, no es mereix en cap moment les desqualificacions que li esteu fent.

    ResponElimina
  36. D'acord, Clidice. Confondre les idees expressades en un debat amb les ofenses, o bé no poder distingir entre la discussió de conceptes i postures amb la "baralla" personal no ajuda res ni ningú. Potser entre tots haurem de fer l'esforç de recuperar l'art del debat, perquè els mitjans no hi ajuden gens i els polítics han perdut fa temps aquesta habilitat. Hem de reinventar el model.

    ResponElimina
  37. Gràcies per les vostres mostres de suport, efectivament, no he entrat a desqualificar ningú, només he expressat el meu parer professional, tal com ho vaig fer en diferents mitjans en el seu moment (no sé si algú s'ha molestat a llegir els enllaços) recolzats per per altres psicòlegs, bloggers i pares. No vull embolicar més la troca, només dir que és molt fàcil menystenir els altres en l'anonimat de la xarxa i no aportar arguments que, en definitiva, és el que he procurat en les meves intervencions. Penso que la manca d'esperit crític és nefast per a qualsevol institució, sigui o no solidària, la discrepància és saludable i ajuda a millorar les iniciatives com La Marató. Hi ha molts països on es fan Teletons i la gent discrepa, a França, sense anar més lluny, hi ha hagut un debat ciutadà sobre la presència de nens i nenes malalts al plató i ningú s'ha estirat dels cabells. Salut per tothom.

    ResponElimina
  38. Darrerament, part dels comentaristes d'aquest blog semblen sortits d'Intereconomía o de Tele5. No em refereixo a les postures que defensa cadascú, sinó als "modus", a no mirar d'entendre què diu l'altre, entrar al drap. Sospito que en molts casos ni s'entretenen a llegir les argumentacions dels altres.
    La manca d'esperit crític fa basarda.

    ResponElimina
  39. Moltes gràcies Lluís pel vostre recolzament i per difondre la Sensibilitat Química Múltiple.

    Qualsevol persona que vulgui informar-se sobre la SQM, el convido a visitar el meu bloc, on trobareu tota mena d’informació, des de l’article de metges de l’Hospital Clínic de Barcelona, on defineixen la malaltia i expliquen com es diagnostica, fins al darrer estudi fet per l’Hospital Vall Hebrón a finals d’any passat, on es demostra la disfunció cerebral que patim els malalts de SQM i com ens afecten els productes químics.

    I si voleu conèixer més el que vivim els afectats d’aquesta patologia, us convido a llegir el llibre que he escrit Desaparecida. Una vida rota por la Sensibilidad Química Múltiple publicat per El Viejo Topo, on entendreu per tot el que hem de passar els que patim aquesta patologia, que és perfectament coneguda però que està oculta a la societat per culpa d’interessos econòmics.

    Salutacions,
    Eva

    ResponElimina

Related Posts with Thumbnails