![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgxyNRwaWZENGcr3dfc5GTZ53XfUPS51RssSa8MRPacAkVofAwRZ7ddy7O7BEmzc9MrRnXQCauPEom9TTvdp3gWac-ZqX_AHNhksAqJgR5-PRxFVxZkKwBZ5ACqe_HuXgyA6Ppznf5J6SA/s200/cayuco5.jpg)
La mirada profunda
dels teus ulls foscos i lluents
em travessa,
i sento trencar-se alguna cosa per dins,
mentre em mires sense poder veure'm
a través del vidre del televisor.
Tapat amb mantes deixades
encara tremoles, superant
la hipotèrmia del trajecte.
Perseguies viure millor.
Fugir de la fam.
Allunyar-te de la desesperança.
Córrer
cap a aquella
societat acollidora.
Ara et retornaran.
Fins que puguis,
de nou,
passar pel malson
que et dugui al somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada