Fa setmanes que el cicle del terror ens tenalla la gola. Omple les pantalles. Ja, des de finals de l'estiu, n'emeten imatges als telenotícies.
Quan connectava la pantalla m'esgarrifava. De tant en tant ens miràvem astorats, la perplexitat fixada al rostre, mentre el parpelleig brillant mostrava els líders messiànics projectar les seves manipulacions. Recordo aquella nit quan, arrapada al teu cos, vaig ofegar un ronc profund contra el teu pit. Tots dos tremolàvem. Tan sols trobàvem recer en els nostres petons.
Pels carrers de pobles i ciutats es va estendre el terror. Van agafar la il·lusió (no hem d'oblidar que la paraula te la mateixa etimologia que il·lús) i la van ultratjar, masegar, violar, per tapar les seves vergonyes. De tot aquell horror que ells havien provocat, ja gairebé ningú no en parlava. Als diaris, a les televisions, la bèstia s'erigia com a solució a tots els problemes. Negaven el fet que ells eren culpables, culpables de l'horror. Ara, ja ningú no sabia del cert quan havien començat els atacs. Ho havien esborrat de la memòria.
Tan sols sabíem que érem pobres. Perquè havia estat llavors quan ens van fer pobres.
Robots amb porres patrullaven els carrers i disparaven pilotes de goma rebentant ulls innocents.
Una Bèstia camuflada d'il·lusió poblava els carrers, però molt pocs ho sabien. Molts pocs ho entenien. Havien venut la seva ànima al diable. I el diable havia deixat anar la bèstia sobiranista a canvi.
Ho pagarien car. Vendre's l'ànima per una vaga promesa.
Vendre-s'ho tot, perdre l'educació, la sanitat, el dret al subsidi, les pensions, l'atur, per una vaga promesa.
Llucifer va somriure sarcàstic des de la seva taula de despatx presidencial mentre dipositava les tisores sobre la taula. Ho aconseguiria.
La bèstia sobiranista deambulava pels carrers.
Aquest diumenge aniré a votar perquè, tot i la democràcia precària que tenim,
encara sento que les nostres pares i avis van lluitar i perdre la pell per tenir-ne una.
No era aquesta, aixo es cert,
però encara sento que votar és la meva obligació com a ciutadana.
Votaré les CUP , em semblen l'opció més clara.
